Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
mapa batimètric
Geografia
Mapa que representa el fons submarí mitjançant corbes de nivell (isòbates), que corresponen a cotes expressades en valors negatius, comptats a partir de la superfície de la mar.
Sant Serni de Bellfort (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Capçalera del temple, que és ornada per un fris de grans arcs cecs entre lesenes ECSA - JA Adell L’església de Sant Serni és al petit nucli de Bellfort, sobre un turó que domina el grup de cases, totalment abandonades Mapa 34-13329 Situació 31TCG483512 Per a anar-hi, cal prendre una pista de 3, 5 km degudament senyalitzada que surt de la carretera de Gualter a Folquer JAA Història No hi ha notícies documentals sobre aquesta església, però sí moltes sobre el terme de Bellfort, que depengué de la comanda hospitalera de Sant Salvador d’Isot, per una donació del 1164 feta als hospitalers…
Sant Martí d’Ansovell (Cava)
Art romànic
Situació Sector de migdia d’aquesta notable església ara completament arruïnada T Pollina Les restes de l’església de Sant Martí estan al costat del cementiri que es troba abans d’arribar al poble d’Ansovell Aquest poble queda al peu de la serra del Cadí pel costat de tramuntana a una cota de 1 338 m d’altitud, sota el coll de Borcal Mapa 35-11254 Situació 31TCG834874 S’hi va per la mateixa pista que passa per Arsèguel, amb un recorregut de 6 km comptats des d’aquesta darrera població A partir dels dos primers hi ha una forta pujada amb molts revolts El camí, però, és bo MAB…
Julita
Literatura catalana
Novel·la romàntica de Martí Genís i Aguilar, publicada el 1874 com a fulletó de La Renaixença.
Desenvolupament enciclopèdic És una peça singular dins la literatura catalana i molt poc freqüent en la universal Se situa en la línia de Paul et Virginie de B de Saint-Pierre, del René de Chateaubriand i del Werther o Les afinitats electives de Goethe Obra totalment idealista, respon a l’imperi absolut del sentiment i fa una apologia de la passió en la figura de la protagonista a partir del tema de la malaltia Evidencia un romanticisme líric i metafísic de gran coherència interna a tots els nivells novellístics tècnic, temàtic i de creació de personatge Té un suport en el cientifisme…
Cargols i cargolades
Els cargols terrestres, com els bolets, són una menja controvertida Menjar o no menjar cargols és una qüestió fonamentalment cultural per a la majoria dels humans Hi ha pobles que els aprecien molt, com ara els xinesos, molts pobles de l’Àfrica occidental, els aborígens australians o els boiximans En canvi, n’hi ha que rarament els tasten, com molts pobles indis d’Amèrica del Nord, els àrabs i moltes poblacions del centre i el nord d’Europa D’altra banda, també és molt variable la valoració gastronòmica que es fa a cada cultura de les diferents espècies de cargols disponibles Entre els més…
imperi Otomà

Mapa de l’imperi Otomà
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Conjunt de territoris sobre els quals exercí l’autoritat el soldà de Turquia (~1299-1924).
Fundat per Osman I, de qui prengué el nom, aviat anà guanyant territori en detriment dels mongols, seljúcides i bizantins L’organització del naixent imperi fou obra d’Orhan I 1326-59, que establí la capital a Brusa, dividí el territori en sanǧaqs ‘banderes’ i obligà els nous súbdits a un impost tributari i a participar en les empreses d’expansió creació de la infanteria i la cavalleria genísser Orhan arrabassà a l’emperador Andrònic Nicea, İzniq, İzmid i Nicomèdia i s’emparà de diversos principats d’Anatòlia així guanyà la sortida a la mar Egea i inicià les incursions marítimes a les costes…
mequitarista
Cristianisme
Membre d’una congregació religiosa armènia fundada el 1701 a Constantinoble pel vardapet Pere Manuk o Mequitar, amb una regla inspirada en part en la de sant Benet, raó per la qual els mequitaristes han estat comptats a vegades com una congregació benedictina.
El 1703 els monjos s’establiren al Peloponès, però el 1715 n'hagueren de fugir, davant la invasió turca, i s’establiren a l’illa de San Lazzaro, a Venècia, on encara subsisteix el monestir Aquest ha estat, des d’aleshores, un centre espiritual i cultural, on és estudiada i difosa la tradició literària, musical i religiosa del poble armeni El 1773 en sorgí una altra branca, que s’establí a Viena, i que manté les mateixes característiques
dret de patronat
Dret canònic
Facultat de presentar un clergue, en qualsevol dels seus graus, per a la provisió d’un bisbat, prelacia secular o regular, dignitats, prebendes, en catedrals i col·legiates, rectories i beneficis.
El que ostenta aquest dret rep el nom de patró El patronat és de tres menes eclesiàstic quan correspon a alguna església, dignitat o ofici eclesiàstic laical quan correspon als seglars, ja siguin persones físiques o corporacions i mixt, quan participa de les dues qualitats, o concorren en la fundació unes persones amb béns eclesiàstics i altres amb béns familiars, o bé essent el patró una sola persona, ho fa amb béns de les dues procedències El dret de patronat es podia adquirir per fundació, per reedificació, per prescripció i per privilegi En el primer cas, calia la donació del terreny, l’…
Mare de Déu de la Pietat de Sant Quilis (Santa Liestra)
Art romànic
Situació Sector de llevant de l’església, amb l’absis i un mur adossat a l’angle sud-est que conté el campanar d’espadanya i té obert un portal d’arc de mig punt a la part baixa ECSA - J Boix L’església de Sant Quilis es troba encimbellada damunt el poble de Santa Liestra, en un estratègic monticle emplaçat a l’interior d’un meandre, a la riba esquerra de l’Éssera Mapa 31-11 250 Situació 31TBG828891 S’hi accedeix per la carretera C-139, de Graus a Benasc Superat Santa Liestra i a un parell de quilòmetres, l’ermita es localitza per sobre del primer túnel Allí mateix es pot deixar el vehicle i…
veguer
Història del dret català
Al Principat de Catalunya i a Mallorca, autoritat delegada de la corona o d’una baronia en una demarcació, amb jurisdicció governativa, judicial i administrativa; el càrrec tingué l’origen en el primitiu de vicari, equivalent a substitut, lloctinent o representant.
Des del segle X la denominació de veguer era aplicada, a voltes indistintament amb la de batlle, tant a qui exercia govern i jurisdicció pel comte o pel vescomte, com per barons A l’inici del segle XIII, tanmateix, ja fou aplicada exclusivament a qui tenia la jurisdicció per delegació de la corona L’estatut dels veguers pròpiament dit començà amb Jaume I de Catalunya-Aragó, a la cort solemne de Barcelona de l’any 1228, en la qual hom disposà la coincidència de la demarcació de llur jurisdicció amb la dels bisbats, i posà un veguer per cada diòcesi el veguer havia de jurar el càrrec en…