Resultats de la cerca

Traslladat aviat amb la seva família a Terrassa, estudià dibuix i pintura 1882-83 al Cercle Artístic terrassenc amb el marinista Sivilla i el pintor de gènere Martínez Altés, que practicava un art molt fidel al subfortunyisme en voga, i del qual ell aprengué el virtuosisme pintoresquista dels seus primers dibuixos Tanmateix, la influència més forta que rebé fou del paisatgisme de Joaquim Vayreda, amb la seva harmonia de colors i el seu lirisme Anà després a Llotja, on no congenià amb Antoni Caba, i deixà l’ensenyament acadèmic per la pintura a l’aire lliure Es perfeccionà sol, pintant a les…

La societat es constituí el 13 de novembre de 1856 Es proposava ajudar la indústria, fent d’establiment financer, descomptant efectes comercials i concedint crèdits amb les degudes garanties Les oficines eren al carrer d’Escudellers, núm 76, de Barcelona El capital nominal era de 3 milions de duros —15 milions de pessetes—, dels quals se’n desemborsaren 600 000 —el 20%—, és a dir, 3 milions de pessetes Memòria de la Caixa Catalana Industrial i Mercantil del 1865 Els promotors eren coneguts membres de la burgesia barcelonina industrials com Vieta, Portabella, Ciuró o Ricart, comerciants com…

Situació Algunes mostres de ceràmica altmedieval i de destrals o relies d’aixada de pedra polibasàltica, que es localitzaren al jaciment JF Clariana El jaciment arqueològic de Rocafonda, situat dins el veïnat del mateix nom, es troba a l’extrem N de la ciutat de Mataró, a la confluència entre la carretera de Valldeix i la plaça pintor Cusachs, a la part baixa del turó de Vista Alegre Mapa 37-15393 Situació 31TDF545998 JFCR Dipòsits Durant la breu excavació que hi dugué a terme l’any 1981 la Secció Arqueològica del Museu Comarcal del Maresme, es descobriren unes restes de…

Reclamat pel seu pare, marxà als Estats Units per atendre en els negocis familiars Establert a Nova York, el 1864 era redactor de La Crónica de Nueva York , El Cronista i Las Novedades Fou corresponsal dels diaris La Época i El Imparcial , de Madrid, Diario de Barcelona , i Diario de la Marina i La Voz de Cuba , de l’Havana, i també collaborà a la Revista Ilustrada de México Es mostrà partidari del domini espanyol a Cuba i s’especialitzà en assumptes econòmics i socials, sobretot en la immigració als Estats Units Defensà Maximilià, emperador de Mèxic, que li concedí la condecoració de…

En sortiren 73 números novembre del 1874 - maig del 1881 Hi collaboraren una bona part dels escriptors i els artistes catalans de l’època

Paralellament a tota la creativitat característica de l’època del Modernisme i al costat de les seves formes més o menys sinuoses, tant en la figura i en l’ornamentació com en el paisatge, hi ha sempre un altra llarga línia, molt més tradicional i realista És la del retratisme, el gran oblidat de les històries de l’art català, a pesar que es pot afirmar que va ser conreat per la pràctica totalitat dels artistes d’aquell temps, des de les figures cabdals del Modernisme i el postmodernisme fins a les tan abundoses de la restant nòmina dels artistes de l’època, dedicats quasi sempre al retrat…

Llicenciat en enginyeria industrial i en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, on fou professor a la Facultat d’Econòmiques Posteriorment estudià becat a la Universitat de Berkeley, Califòrnia, on obtingué un doctorat en urbanisme i entrà en contacte amb el moviment estudiantil, el moviment hippy i la contracultura , que tingueren una gran influència en la seva obra Treballà com a urbanista a Algèria i al Brasil, país on collaborà en un projecte d’urbanització de l’Amazònia En tornar a Catalunya, participà en els inicis de la revista contracultural Ajoblanco 1974-80 i…

Trajectòria professional i càrrecs Germà de l’historiador Àngel Duarte i Montserrat Llicenciat en filologia catalana 1984, fou secretari dels Cursos de Llengua Catalana i de la Comissió Sociolingüística de la Universitat de Barcelona 1978-81, i treballà a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya 1981-89, i ha estat director 1983-2003 de la Revista de Llengua i Dret , publicada per aquesta institució Ha estat també cap del Servei d’Assessorament Lingüístic, subdirector general de Formació d’Adults, cap de l’àrea d’Imatge Institucional i director general de Difusió i secretari general de…

Factura de la fàbrica de matèries colorants artificials i productes químics Vero VidalL’industrial Vero Vidal, amb la collaboració tècnica de l’enginyer Leopold Sagnier, fou el primer a establir una fàbrica de colorants artificials, si bé molt dependent d’empreses proveïdores alemanyes A la mort de Vero Vidal l’empresa continuà a nom de la seva vídua L’introductor a Catalunya de les tècniques de producció artificial de colorants fou Leopold Sagnier i Villavecchia, que s’associà successivament a dos empresaris Vero Vidal i Josep Pellicer La història començà el 1881 i s’acabà amb la creació d’…

Reflex d’innovacions artístiques i inquietuds socials, d’ençà del perfeccionament de la litografia al darrer tram del segle XIX foren molts els productes, els actes, les convocatòries, etc, que s’anunciaren mitjançant el cartellisme, que aleshores viuria la seva millor època, i l’esport, naturalment, no quedà al marge d’aquell nou i vistós sistema de cridar l’atenció sobre les coses En temps del Modernisme, Alexandre de Riquer feu cartells de tema ciclista Salon Pedal Carreras diarias , vers 1897, com també ho feu Adrià Gual Fiesta benéfica Velódromo de Barcelona , 1898 Antoni Utrillo…