Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
Els pneumàtics dels Klein
Un precedent Ramon Quadreny Anunci de la fàbrica de pneumàtics Ramon Quadreny Guía de España y Portugal , 1898 Tot i que es considera que Klein i Companyia foren els primers fabricants de pneumàtics de Catalunya i l’estat el 1905, cal informar que set anys abans el 1898 Ramon Quadreny en fabrica i s’anuncia precisament com la primera i única fàbrica de pneumàtics d’Espanya La informació que es té de l’empresa és mínima Tenia la fàbrica a Hostafrancs a l’anomenat barri de l’Àngel, al carrer de França Tenia una màquina per a la fabricació de cambres d’aire, amb privilegi d’explotació, màquines…
Els fabricants de lones i veles del Masnou
A mitjan segle XIX el Masnou, al Maresme, era una població que vivia del mar “ Las cuatro quintas partes de la población se componen de matriculados de marina, entre los que se cuentan muchos de la clase de capitanes, pilotos y patrones de buques mercantes” , diu el Diccionario dirigit per Pascual Madoz El 1843 hi havia matriculades més de cent embarcacions de primera classe que anaven a Amèrica o resseguien les costes de la península L’any 1860 la població creà la seva pròpia escola de nàutica i el 1863 hi havia 204 velers a Catalunya que portaven com a capità un fill del Masnou…
La Teneria Barcelonesa, a Horta
Antoni Deu Antoni Deu i el seu germà Gregori eren fabricants de cardes a Barcelona Les cardes dels germans Deu Una carda era una peça de cuir guarnida de puntes de filferro i amb un mànec de fusta, abans que les màquines substituïssin el que era una labor manual en el procés de la filatura tèxtil Els fabricants de cardes eren, per tant, unes persones que combinaven el treball de la pell i el del ferro Antoni Deu, que devia ser el gran dels dos germans, va installar-se amb una fàbrica de cardes al carrer d’Amàlia de Barcelona Ho devia fer abans del 1840, ja que el 1841 presenta ja els seus…
La Vidrieria Barcelonesa dels Vilella
Els Vilella vegeu també La Pensilvania de Joan Vilella són una família reusenca que creà un autèntic conglomerat industrial, cosa no gens corrent, i una banca Anunci de la fàbrica de vidre Joan Vilella publicat a l' Anuario Riera-Guía General de Cataluña 1897 Els Vilella, de Reus, construïren al Poblenou Sant Martí de Provençals la que va ser la primera fàbrica de l’estat de vidre buit La fàbrica dels Vilella afegirà un nou producte la construcció de rajoles de vidre aplicades especialment a claraboies Una de les característiques dels industrials catalans és la seva fidelitat, si es pot dir…
Els Brujas i el Vapor de ca la Patoia, a Sabadell
La família Brujas La família dels Brujas és extraordinàriament complexa i està formada per diverses branques i diversos negocis industrials Hi ha els Brujas i Servat i els Brujas i Pelliser, a l’origen de la que serà L’Electricitat, SA els Brujas Sayol i les dues branques dels Brujas i Torras Per a la nostra història ens interessen aquests darrers i, concretament, la branca formada per Agustí Brujas i Torras, casat amb Antònia Romeu A Brujas, Fill i Companyia, encapçalada per Agustí Brujas i el seu fill Mateu, es dedica a la fabricació de teixits de llana de qualitat Això vol dir bons i cars…
Els Duran i el Vapor de cal Pissit, a Sabadell
La família Duran Josep Duran i Sors obrí el seu primer taller de teixits de llana l’any 1827 a Sabadell Tres anys més tard donà un pas transcendental en transformar la societat en Duran i Companyia El canvi suposava l’entrada de socis i del capital necessari per a engrandir l’empresa Significava que hi havia capitalistes disposats a confiar en ell Aquests capitalistes foren els industrials barcelonins Antoni Miarons i Oms i Josep Dòria i Prats, installats al Carrer Ample Miarons i Dòria es convertirà, anys més tard, en una casa de banca, ja que les operacions financeres com la participació a…
Els Grau, una gran indústria
L’empresa de la família Grau és la més important que hi ha a Sabadell, i possiblement a Catalunya, en el sector dels aprestos i acabaments Antoni Grau i Gambús 1835-1899, fundador de l’empresa Grau, SA 1868-1968 Antoni Grau i Gambús va néixer al mateix Sabadell l’any 1835 Va treballar de menut en un dels molins bataners a la vora del riu Ripoll Aquest molí era habitatge i lloc de treball alhora Quan li arribà el moment de fer el servei militar li tocà anar a Cuba, un colònia espanyola que entrava en un període d’agitació política amb l’aparició de moviments independentistes Antoni Grau es…
Antoni Bergnes de las Casas
Sense paper no hi ha arts gràfiques i sense arts gràfiques no hi ha negoci editorial El món dels paperers és un, però les arts gràfiques i l’edició són mons que estan normalment entrelligats Tots els industrials d’arts gràfiques són editors i tots els editors d’origen acostumen a incorporar les arts gràfiques en un moment o altre de la seva carrera L’editor estrictament, no és un industrial, ja que la seva feina és fer encàrrecs als impressors i comercialitzar l’obra així realitzada, però —repeteixo—, durant el segle XIX no hi ha editors purs, sinó empreses que combinen les dues activitats…
Els Rifà, la fàbrica de Malards i els Botey a Manlleu, Gurb i Ripoll
El fil roig de la família Rifà permet seguir una sèrie d’empreses cotoneres que coincideixen en actuar a la conca del riu Ter Separades, les històries no diuen gran cosa Presentades alhora poden tenir una mica més de sentit Jaume Rifà, a Manlleu Etiqueta de la fàbrica Fils de Jaume Rifà “Plano industrial y comercial de Manlleu”, 1883 Jaume Rifà i Sabatés s’establí a Manlleu el 1838 com a teixidor de cotó No estava sol, ni de lluny El 1842 hi havia una quarantena de tallers com el seu, situats la majoria en el carrer del Pont Vuit anys més tard tenia 12 telers senzills, o sigui manuals, i 18…
Els Jover i els Regordosa, a Pont de Vilomara
Els Jover La família Jover La casa Jover i Companyia, establerta a Barcelona, tenia una llarga tradició comercial Les seves activitats s’iniciaren a la segona meitat del segle XVIII i a mitjan del XIX es mantenia viva i en expansió Un comerciant no era un botiguer Un comerciant era una persona que operava en distintes places, afavorint el moviment de mercaderies o béns entre elles, buscant un guany en una comissió o una diferència de preu o de canvi de moneda Un comerciant podia actuar en molts sectors diferents La casa Jover i Companyia havia obert un despatx i una oficina a Valladolid No…