Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
música d’Estrasburg
Música
Música desenvolupada a Estrasburg (França).
Ciutat d’origen celta, fou la primera on es practicà el cant gregorià difós pel bisbe Amand Aquesta pràctica de cant va tenir un gran desenvolupament a la ciutat fins al final del segle IX, en què el gregorià començà a perdre importància Fou amb el minnesang , una forma de cançó fruit de la cultura dels trobadors, que Estrasburg inicià una nova vida musical Entre els principals autors d’aquest gènere, cal destacar Ulrich von Gutenbourg, Reinmar von Hagenau i Hesso von Strassburg L’actual catedral, la construcció de la qual s’inicià el 1176, tingué el primer orgue un segle després Aquest orgue…
papilionàcies
Botànica
Família de lleguminoses constituïda per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles típicament compostes i estipulades, de flors de corol·la papilionàcia, generalment agrupades en raïm, i de fruits en llegum.
Les arrels de les papilionàcies presenten bacteris simbiòtics assimiladors de nitrògen Comprèn al voltant de 10000 espècies, d’arreu del món Les flors de les papilionàcies són característiques Estan formades per cinc pètals desiguals l’estendard, que ocupa la part central, és més gran que els altres i els envolta en la poncella les ales són laterals els dos d’inferiors, més o menys soldats, formen la carena Papilionàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Adenocarpus telonensis escruixidor Afrormosia sp afrormósía asamela Afzelia sp afzélia Amorpha fruticosa amorfa Anagyris foetida…
Jaciment del tossal de Solibernat (Torres de Segre)
Art romànic
Situació Vista general del tossal de Solibernat, aprofitat com a lloc de poblament des de l’edat del bronze fins a plena època andalusina ECSA-J Bolòs El tossal de Solibernat és uns 4 km al sud-est de Tor res de Segre Mapa 32-15 388 Situació 31TBG962997 Per a accedir-hi cal seguir el camí asfaltat que surt del poble cap a la barriada de les Casetes Tot seguit, es creua la sèquia de Torres i el canal de Seròs fins a arribar al cementiri D’aquí, cal agafar una pista a l’esquerra, que al cap de 2, 4 km passa pel nord del tossal Des del peu occidental d’aquest es pot seguir un camí d’ús agrícola…
Sant Joan d’Isil o de Gil (Alt Àneu)
Art romànic
Situació Façana de migdia, ornada amb una rica i complexa decoració, que contrasta amb la simplicitat de la resta de façanes ECSA - J A Adell L’església de Sant Joan d’Isil és situada a mig quilòmetre del petit nucli de població d’Isil o Gil, aigua avall de la Noguera Pallaresa El temple és disposat transversalment a la vall i ocupa l’estret comprès entre un esperó rocós i el riu, les aigües del qual llisquen arran del sòcol de la seva capçalera Prop seu hi passa el vell camí de la Vall d’Aran, cosa que explica la fortificació que es va fer a l’església en la part que mira al camí ERB Mapa 33…
Castell de Ribes o de Bell-lloc (Sant Pere de Ribes)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’antic nucli de Sota-ribes, origen de la població de Sant Pere de Ribes, amb la torre del castell i la primitiva església parroquial ECSA - J Todó Aquest castell es troba uns 500 m de la sortida de la població de Sant Pere de Ribes, per la carretera de Vilanova, al veïnat anomenat actualment Sota-ribes MLIR Mapa 35-17447 Situació 31TCF966685 Història Des dels seus orígens, el castell de Ribes va restar estretament lligat a la seu de Barcelona L’any 990, després de la ràtzia d’Almansor, que afectà molt el terme, el bisbe Vives de Barcelona va concedir una carta de…
Miastènia greu
Patologia humana
Definició La miastènia greu o malaltia d’Erb-Goldflam és una malaltia provocada per un trastorn de la transmissió de l’impuls nerviós a les fibres musculars, caracteritzada per una gran debilitat i fatigabilitat de la musculatura, sobretot pel que fa a la cara i el coll Freqüència, edat i sexe Aquesta malaltia afecta aproximadament tres o quatre persones de cada 100000 Bé que es pot presentar en qualsevol edat, la major incidència es dóna al voltant de quaranta anys Per sota d’aquesta edat, la malaltia predomina en les dones, però després la incidència tendeix a igualar-se entre…
Obres diverses d’època romànica (Barcelona)
Art romànic
Elements romànics de Santa Maria del Pi Escultura Escultura de la portada de Santa Maria del Pi Elements reaprofitats decorats amb motius vegetals i figuratius, entre els quals destaca l’escena del pecat original ECSA - Rambol En la porta oberta al mur del costat anomenat de l’Evangeli de l’església de Santa Maria del Pi hi ha elements esculpits reaprofitats, el repertori i l’estil dels quals té a veure amb els conjunts de la ciutat datats al segle XIII Es tracta dels capitells, impostes i d’una de les arquivoltes, de temàtica diversa De tota manera, algun d’a uests elements ha sofert…
El Palau Episcopal (Barcelona)
Art romànic
Situació Vista general del pati del palau, amb les galeries del segle XIII construïdes en època del bisbe Arnau de Gurb ECSA - M Catalán El Palau Episcopal és situat al centre històric de la ciutat, vora la muralla romana, entre el carrer del Bisbe, on hi ha la porta principal, la Plaça Nova i la plaça Garriga i Bachs MLIR Història La primitiva residència episcopal dels bisbes de Barcelona es trobava a l’actual carrer dels Comtes de Barcelona, tocant a la plaça de Sant Iu l’acompanyava un verger i més avall les cases canonicals Al final del segle XII o l’inici del segle XIII es va alçar una…
Paràlisi perifèrica
Patologia humana
Definició La denominació paràlisis perifèriques inclou una sèrie de trastorns caracteritzats per una pèrdua de la capacitat d’efectuar uns determinats moviments voluntaris del tronc o de les extremitats per una alteració aïllada d’un nervi perifèric o més d’un Aquesta definició no inclou les afeccions que es presenten de manera difusa a tots els nervis perifèrics, com és ara el cas de les polineuritis i la síndrome de Guillain-Barré, en què la pèrdua de força muscular és simètrica i es pot estendre a tot el cos Causes Les paràlisis perifèriques es produeixen quan hi ha alguna alteració en un…
Santa Creu de Rodes (el Port de la Selva)
Art romànic
Situació L’església pre-romànica de Santa Creu de Rodes, després santuari de Santa Helena, nom amb el qual avui és coneguda, roman abandonada, al costat de llevant de les ruïnes del poble medieval de Santa Creu de Rodes Es troba a 1 km a tramuntana del monestir de Sant Pere de Rodes i, aproximadament a la seva mateixa altura, al contrafort de la muntanya de Verdera, que davalla vers el nord-est, indret dominant sobre la badia del Port de la Selva i una gran extensió de litoral i de mar Una vista de conjunt de l’església des del costat de ponent J Todó-TAVISA Una vista de l’exterior de l’…