Resultats de la cerca

El lloc de Montornès, avui despoblat, és situat al sector nord-oriental del terme de Prenafeta, convertit avui dia en pedania de Montblanc Una de les primeres mencions documentals d’aquest indret data de l’any 1082, quan mitjançant una escriptura, el comte de Barcelona Ramon Berenguer II donà a Ermengol Bonpart, als seus germans Ponç i Bonfill, als esposos Gaufred Gilabert i Sança i a llurs descendents, les terres cultes i ermes i altres béns territorials situats al puig de Montornès, amb la condició que hi bastissin una torre o fortalesa segons indica del document, tots aquests…

Drenen el terme la ribera de Vilacarle i el seu afluent, per la dreta, el torrent de la Vall que corre, en part, per la Vall de Lierp, procedents del Turbó, i, a l’extrem sud-oriental, a Visalibons, l’Isàvena Les terres ermes ocupen el 16% del terme el conreu el 35%, i el pasturatge, amb algunes prades naturals de secà, el 6% A la resta hi ha bosc 25%, però predomina el matollar Els cereals ocupen gairebé totes les terres llaurades, l’ordi n'ocupa el 60% i el 40% el blat La ramaderia principal és de bestiar oví 2 619 caps el 1989, seguida pel boví 118 caps El poble 31h agl 1991…

L’antic lloc de Llec era situat al sector central del terme municipal d’Estoer, al peu de la part més muntanyosa, vora la vall del riu de Llec Aquest indret, que constituí a l’edat mitjana un vilatge, únicament dona avui dia nom a un mas Tant el lloc com la seva església, dedicada a sant Salvador, són esmentats ja abans dels anys 848-849 consta que abans d’aquesta data el prevere Recosind transmeté al seu germà Ildegern, també prevere, i aquest, al seu torn, a un altre germà que tenien dit Abraham, clergue, l’església de Leco amb les cases, les corts, els horts, les terres conreades i …

Aquest castell completament desaparegut, era situat al poble de Sant Vicenç de Calders, ara del terme del Vendrell, a la part més enlairada Moltes de les cases del poble són bastides amb les pedres del castell, el qual es degué arruïnar completament al principi del segle XVIII El terme de Sant Vicenç de Calders fou domini del monestir de Sant Cugat del Vallès des del primer moment de la repoblació d’aquest territori al segle X El castell de Sant Vicenç de Calders, diferent del castell de Calders, no apareix documentat fins al segle XI El 1047 l’abat de Sant Cugat va establir unes terres…

No queda cap resta d’aquest castell, el qual a mitjan segle XIII es devia abandonar Se suposa que era situat sobre un dels turons propers a l’actual estació de ferrocarril de Sant Vicenç de Calders El territori de Calders va ser possessió del monestir de Sant Cugat segurament des del final del segle X El topònim és conegut des de l’any 977, data en què s’esmenta el lloc de Calders en la venda del castell de Castellet El castell de Calders surt documentat el 1011 El domini del terme va ser causa de nombrosos plets amb la família Santmartí, especialment en relació als estanys Finalment el 1016…

Depressió salina vora de Mont-ral que exhibeix un dens recobriment de salat ver Suaeda fruticosa Juan M Borrero L’altiplà de Mont-ral 21, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre Al nord-est de Fraga s’estén un altiplà de reduïda extensió que culmina en el turó de Mont-ral 262 m Geomorfològicament aquesta zona forma part del sistema de terrasses quaternàries esteses entre els primers contraforts prepirinencs i el riu Ebre El relleu és típicament en taula sostre molt pla que reposa sobre una capa de conglomerats i retallat per unes valls força pendents, excavades sobre…

L’antiga quadra de Clarà, que s’alçava damunt un turó prop de la costa, és avui dia una pedania del municipi de Torredembarra La quadra de Clarà d’època medieval té el seu origen en una escriptura datada el 29 de març de 1057, per la qual els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis feren donació a Guitard, Prolionisc i Ollomar de l’esmentada quadra, situada dins l’extens territori del castell de Tamarit Entre d’altres coses que explicita aquest document, s’obligava els donataris a conrear les terres ermes, edificar cases i alçar una fortalesa A la darreria del segle XIV…

Situació Fragment de mur corresponent a una de les construccions del poblat E Carreras Les restes del vilatge medieval d’Abellars són 1 km a ponent del poble de Cantallops Mapa 334M781 Situació 31TEG042436 Per arribar a Abellars cal situar-se a la carretera local d’Agullana a Cantallops Poc més d’1 km abans d’arribar al darrer poble surt, a mà esquerra, una pista que duia a unes pedreres, avui abandonades, passades les quals cal continuar uns metres per trobar les ruïnes medievals prop d’un mas d’època posterior, també ruïnós El camí no és apte per a vehicles normals Història En un judici…

L’obra de George Perkins Marsh “ Man and nature ” ‘Home i natura’ manté una sorprenent actualitat en els nostres dies D’una banda, posa de manifest que el deteriorament de la natura es remunta a l’antiguitat més reculada, i avança la idea d’una possible relació entre formes de govern i destrucció del medi D’una altra, és conscient de l’acceleració de les transformacions de la natura com a conseqüència dels avenços tecnològics de la revolució industrial, fins i tot consagra un capítol a l’anticipació dels grans canvis que encara havia de fer possible el potencial de la indústria del seu temps…

Fill d’un comerciant de llibres, Cristòbal Branchat, el contacte quotidià amb la lletra impresa feu que, des de molt jove, mostrés afició per la lectura i l’estudi Després de cursar estudis a la Universitat de València, on es graduà com a mestre en arts i, després, en lleis, s’incorporà al Collegi d’Advocats de la ciutat El 1776 fou nomenat assessor del Reial Patrimoni del Regne de València, càrrec dependent de la Intendència de València des del qual desenvolupà una important tasca en la recuperació dels drets patrimonials Posteriorment, ocupà el càrrec d’oïdor de la Reial Audiència…