Resultats de la cerca

Aquest castell es troba va inicialment dins el comtat d’Osona, però passà a formar part del patrimoni dels comtes de Besalú El castell formava part de les defenses de la vall de Gombrèn El terme del castell sembla que s’estenia per tota la vall El lloc de la vall de Gombrèn es documenta amb la forma de “ Gomesindo morto ” a partir de l’any 918, quan Tendered vengué al monestir de Sant Joan de les Abadesses una casa situada al comtat d’Osona, en els confins de la vila anomenada “ Gomesindo morto ” En canvi el castell de Blancafort no es documenta fins l’any 1 246, quan el rei Jaume I vengué…

Situació Vista de l'església de Santa Maria de la Serra situada en un esperó rocallós, amb l’absis esberlat, avui dia utilitzada com a corral ECSA - JA Adell L’abandonada església de Santa Maria de la Serra és al cim d’un serrat, en una posició eminent dins la coma de Burg, a ponent del poble de Farrera situat a 5 km de Tírvia, des d’on surt un camí que porta als camps, i al cap d’uns 500 m de recorregut arriba a l’església JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH577070 Història No disposem de notícies que permetin d’aclarir les vicissituds històriques d’un edifici construït amb unes certes…

JL Villanueva i Astengo, diputat valencià, sd ECSA Les corts de la monarquia espanyola aplegades a la ciutat de Cadis entre setembre del 1810 i setembre del 1813 van ser les primeres que no s’estructuraren en estaments Aquest fet no va ser pas el resultat d’un acte revolucionari, sinó d’una maniobra que, aprofitant les circumstàncies de la invasió napoleònica, va forçar una convocatòria reduïda tan sols als representants del braç popular diputats de les ciutats amb vot a les corts borbòniques, de les províncies a raó d’un diputat per cada 50 000 h i de les juntes Es coneix el sistema d’…

Situació Vista exterior de l’ermita des del costat de llevant, on es veu l’absis centrat per una finestra de doble esqueixada D Ferran L’ermita és situada dins d’una zona industrial anomenada Can Parellada, al sud del terme de Terrassa És adossada a la masia de Santa Margarida, que avui dia és un restaurant, al carrer Aries núm 1 S’hi accedeix des de l’avinguda del Vallès pel carrer de Saturn DFG Mapa 392M781 Situació 31TDF196998 Història L’església coneguda avui amb el nom de Santa Margarida de les Arenes o del Mojal, ha tingut diverses advocacions en el decurs de la seva història A l’inici…

Banys àrabs de Ciutat de Mallorca, segle XI JG Els següents passatges de dos geògrafs àrabs ofereixen una descripció de les Illes Orientals de l’Àndalus El primer autor, l’oriental Ibn Hawqal, que va visitar personalment l’Àndalus, bé que no va ser a les Balears, és autor del Kitāb ṣūrat al-arḍ Descripció de la terra Aquesta obra, escrita entre el 950 i el 970, és una de les grans obres de la geografia àrab clàssica En el passatge que s’adjunta, l’autor es refereix al regne del califa ‘Abd al-Raḥmān III, mort el 961 Insisteix en la importància de la ramaderia, aspecte que també es repeteix…

Situació L’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa és situada al centre del nucli antic de la vila de Vinçà, que era envoltat per un recinte fortificat medieval del qual queden algunes restes, amb dos dels portals Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 27’ 7” N - Long 2° 31’ 45” E Per a arribar a Vinçà cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior Història El castell de Vinçà —com ja s’ha referit en parlar de la vila— és esmentat documentalment l’any 939 L’església és mencionada per primera vegada en una escriptura de donació de l’any 1043, segons la qual…

Antiga abadia benedictina de la vall de Barravés, més tard subjecta a Sant Vicenç de Roda El seu emplaçament exacte és encara avui una incògnita, fins que hom no el demostri amb l’estudi dels seus vestigis materials o arqueològics La desaparició de tot rastre del monestir es podria explicar per les riuades freqüents de la Noguera Ribagorçana en aquest sector El problema de la localització d’aquest cenobi no es pot resoldre fàcilment, perquè no ha pervingut pràcticament res del seu arxiu, de manera que la major part de les notícies són indirectes o extrapolades Fa uns quants anys l’historiador…

Situació Exterior de l’església des del costat de ponent, amb un òcul i el campanar d’espadanya de dos ulls R Pons Santa Magdalena fou construïda en un petit pla, alçat sobre la vall del Merdançol, dins el terme municipal de Vilada centra un veïnat dispers de masies molt antigues prop de l’església passava el camí cap a Borredà, però també el camí fressat que portava a Castell de l’Areny Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 13,8 — y 65,8 31 TDG 138658 Entre l’església de Santa Magdalena de…

El coneixement sobre els carnívors als Països Catalans s’ha ampliat molt aquests darrers vint-i-cinc anys A excepció d’espècies com ara la mostela i potser el turó que pràcticament s’ha extingit, la resta han estat objecte de treballs ben diversos És difícil fer aquí una relació detallada de tot allò que es coneix i de tot allò en què s’ha avançat Per això s’ha dedicat un espai a aquelles espècies que han estat detectades o reintroduïdes durant aquest lapse de temps és el cas de l’os bru, el llop o el visó europeu i a aquelles altres que han experimentat un gran canvi pel que fa a l’estatus,…

Situació Bonic campanar d’estructura romànica, l’element més destacat de l’antic temple romànic que, amb alguns fragments de murs, es va aprofitar en la nova església bastida entorn del 1628 ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Vicenç de Rià és a la part baixa del poble de Rià, a la riba esquerra de la Tet, 2 km a l’oest de Prada de Conflent Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 36” N - Long 2° 24’ 5” E Per a arribar a Rià cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent Història Tot i que la villa de Rià és coneguda des del segle IX, de la seva parròquia no se’n sap res…