Resultats de la cerca
Es mostren 178 resultats
Boreal Films
Cinematografia
Productora, galeria de filmació i laboratoris, fundats el 1914 a Barcelona per Fructuós Gelabert i l’aportació econòmica de Francesc Bech.
El 1912 Gelabert ja havia aixecat els tallers i laboratoris Manufactura Cinematogràfica Tricolor en uns terrenys de la seva propietat a la carretera de Sants Prop d’allí, projectà construir uns estudis dotats d’una bona infraestructura i d’equipaments, ja que els de Films Barcelona, a Horta, se li havien fet petits Els laboratoris no foren inaugurats fins el 1916, si bé la inscripció legal de la productora data del 1914 Ocupaven els baixos de la galeria i les sales estaven disposades descrivint un cercle, seguint el camí que feia la pellícula des de la seva recepció fins a l’embalatge final…
metall-òxid-semiconductor
Electrònica i informàtica
Qualsevol dels dispositius d’estat sòlid constituïts per transistors d’efecte de camp.
La tecnologia MOS és la base de la majoria dels circuits emprats en memòries digitals i en microprocessadors L’avantatge més important dels circuits MOS respecte als circuits bipolars, quant a integració a gran escala, és que amb tecnologia MOS hom pot integrar més transistors i més funcions en un sol xip, perquè un transistor MOS individual ocupa menys superfície i no conté tants defectes per unitat d’àrea, atès el procés de fabricació amb menys passos d’altra banda, els circuits dinàmics, que requereixen menys transistors per a realitzar una funció determinada, són possibles de construir…
Estudis Cinematogràfics Kinefon
Cinematografia
Estudis de rodatge fundats a Barcelona per Joan Homedes i Mauri a les Tres Torres de Sarrià, i que funcionaren entre el 1940 i el 1953.
Foren habilitats en una antiga fàbrica que Homedes descobrí al juny del 1939, i al cap d’un any ja començà el rodatge de la primera producció, Julieta y Romeo Josep Maria Castellví, seguida de Pilar Guerra Fèlix de Pomés El 1941 la feina s’animà gràcies a un contracte amb la productora CIFESA Del 1942 al 1950 s’hi feren 34 llargs, a més de curts, publicitat i clips musicals Al començament els estudis funcionaren amb un sol plató, i després el pati es convertí en el segon plató El 1943 s’encetà la gran ampliació fins a tres platós, cosa que permetia el rodatge de diversos films alhora També es…
dessalatge

Diferents processos de dessalatge de l’aigua: a) per congelació; b) per destil·lació múltiple; c) per electrodiàlisi
© Fototeca.cat
Tecnologia
Procés d’obtenció d’aigua potable a partir d’aigua que, per la concentració de sals, no és apta per a usos industrials o domèstics.
El dessalatge és necessari quan l’extracció intensiva d’aigua en les zones properes a la mar provoca el descens del nivell freàtic i, doncs, la infiltració de l’aigua de la mar a la capa freàtica, amb el consegüent augment de la salinitat També cal procedir al dessalatge quan manca totalment l’aigua potable, sobretot arran de mar, on és més fàcil l’emplaçament de la població Teòricament, l’energia necessària per a separar una part del dissolvent de la dissolució és independent del mètode emprat i només depèn de la diferència de concentracions entre la dissolució inicial i la dissolució final…
art de ròssec

art de ròssec Art de bou
Pesca
Qualsevol dels arts d’encalç en forma d’embut que, arrossegats pel fons de la mar, capturen tots els animals que troben al pas i que retenen en la part final.
Els arts de ròssec de fons, els més moderns, són constituïts per un gran embut i dues peces de xarxa, una a cada banda, anomenades cames o bandes , les quals s’uneixen al cable d’arrossegament mitjançant una petita barra travessera anomenada caló La part davantera de l’embut o gola és formada per les peces de xarxa anomenades caçarets després ve la mànega o peça de tres, el goleró , que és la part més estreta i on es realitza una certa succió, i finalment el cop Per sobre i per sota de l’embut, des de la gola fins al goleró, hi ha unes peces especials, anomenades fisqueta i fisca ,…
Els Balcells. La tradició manresana de la seda
Anunci de la fàbrica de teixits de seda Ignasi Balcells, amb la nova fàbrica de Manresa, construïda el 1893 Anunci Manresa , 1929 Manresa és la segona ciutat de Catalunya, després de Barcelona, pel que fa al protagonisme de les ciutats catalanes en la Revolució Industrial La presència dels seus empresaris és prou evident en aquesta obra I en el sector tèxtil Manresa té un paper important en el cotó, en la llana i en la seda La seda és precisament a l’origen de la indústria manresana A la segona meitat del segle XVIII hi havia un bon nombre de tallers que filaven i teixien una seda que els…
Frederic Ciervo. Comptadors de gas
Des del moment en què es va fabricar gas per a l’enllumenat va sorgir el problema de com calcular-ne la utilització per part de l’usuari Primer la facturació es feia per hores de llum utilitzable, que eren les hores de nit Però aquest sistema perjudicava l’usuari, si encenia els seus llums per sota de la mitjana, i perjudicava l’empresa si l’usuari els posava al seu màxim lumínic L’expressió comptador de gas és francesa, però foren els anglesos els qui trobaren el sistema de calcular el gas utilitzat, bé per conèixer la producció del gas en una fàbrica, bé per conèixer el volum utilitzat per…
Els Noguera, a Prats
Espíritu y fuerza de la industria textil catalana , 1943 La família Noguera inicià una sèrie d’empreses industrials cotoneres a Prats de Lluçanès La més important fou la creada per Manuel Noguera i Teresa Senties En la relació d’industrials que presenten productes a l’Exposició de Barcelona de 1844, la primera que se celebrà a Catalunya, hi trobem tres Noguera que tenen fàbrica a Prats de Lluçanès Noguera i Pujol, Joan Noguera i Manuel Noguera Tots tres presenten el mateix producte empesa o teixit cru de cotó En total es concentraren més de 600 expositors a l’esmentat certamen i potser la…
La Sedera Reusense i els Pascual
Reus és una de les capitals de la indústria sedera a Catalunya, com ho és del cotó durant la primera meitat del segle XIX Però si en el cas d’aquesta fibra la tradició no pot allunyar-se gaire en el temps, quan es tracta de la seda, és de segles Anunci de la fàbrica de teixits de seda d'Antoni Pascual El Mercurio , 1924 El 1842, la viuda de Víctor Martí i Nieto tenia un establiment de teixits de seda amb mescla de cotó al carrer de la Presó de la ciutat de Barcelona Un altre de semblant era el de Ramon Martí i Companyia, que era probablement germà del difunt Víctor La seva empresa de torçats…
Els colors de les pintures: Hipòlit Berrens
Hipòlit Berrens va fer colors per a les pintures La seva producció va destinada a aquesta fabricació, més que a les indianes A més, acabarà la seva vida donant-se a conèixer amb un projecte de reducció del mercuri, ben allunyat de les seves activitats industrials fins aquell moment En el fons, Hipòlit Berrens era més químic que industrial Els seus coneixements no li impedien de treballar amb elements ben diferents I és el que va fer A més, per a fabricar els seus colors utilitzava productes químics bàsics, més que matèries vegetals o minerals La seva fàbrica era a Gràcia, al torrent de l’Olla…