Resultats de la cerca

Graduat al Goldsmith's College de Londres el 1988, les seves obres són un contrapunt a la realitat Pren els perfils de diversos objectes naturals reduint-los a l’abstracció per a evitar-ne el lligam amb l’original Els motius que selecciona són flors, animals, joguines, dones o bé imatges de la moda Treballa l’obra amb una immaculada capa de pintura d’esmalt Exposà a la XXIII Biennal de São Paulo i fou finalista del premi Turner 1996 per l’exposició al Kuntshalle de Berna L’any 2000 exposà a la Fundació “la Caixa” de Barcelona i el 2001 participà a “Century City” a la Tate Modern…

Estudià música al Jesus College d’Oxford 1940-47 i fou violinista a la Philharmonia Orchestra 1948-49 Entre el 1949 i el 1954 fou productor en cap al departament de música de l’emissora radiofònica BBC Fou professor visitant en nombroses universitats, entre les quals la de Cornell 1955 i Pennsylvania State 1963-64, i també al Goldsmith College de la Universitat de Londres 1995 En 1964-76 fou professor a la Universitat de Columbia i en 1976-77 ocupà la càtedra d’història de la música a la Universitat de Washington a Seattle Fou fundador i director artístic de grups com Ambrosians…

Conreat literàriament des de l’antigor pel teatre de caràcters i la comèdia, l’humor restà associat durant segles a la idea de situació còmica Tanmateix, als s XVII i XVIII aquest terme adquirí una diferenciació més gran i serví per a qualificar una broma o un acudit en el qual una aguda visió dels fets era per damunt del sentit comú Voltaire, Montesquieu i sobretot els anglesos Defoe, Swift, Goldsmith, etc feren de l’humor un recurs literari important i el dotaren d’un sentit analític i humanitari També, mentre en els romàntics alemanys manifestà un indici de malestar individual…

Estudià amb Mátyás Seiber 1944-48 Ensenyà al Morley College 1946-62, al Royal College of Music 1961-89, al King’s College de Londres 1966-71 i al Goldsmith’s College de la Universitat de Londres 1974-80 Del 1954 al 1965 fou director i clavecinista del London Cantata Ensemble La inspiració religiosa és la base de moltes de les seves obres, sobretot les escrites per a cor També compongué obres per a orquestra Variations , 1958 i per a grups de cambra El seu coneixement profund de la història de la música escriví un llibre sobre l’ensenyament de l’harmonia i diversos escrits sobre…

De formació autodidàctica, fou redactor de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, professor de l’Escola Industrial i director de la biblioteca del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat Des de la premsa periòdica, on collaborà en diaris i revistes com La Veu de Catalunya , La Revista , La Nova Revista , “La Paraula Cristiana”, La Publicitat , Catalunya Franciscana , Nostra Parla , La Gaceta Literaria , Un Enemic del Poble  i Revista de Catalunya , donà a conèixer els ideals noucentistes difosos per Eugeni d’Ors al Glosari , i hi defensà l’europeisme cultural i la pervivència…

Es graduà en economia a la Universitat Normal del Nord-est de Changchun i a la Universitat Central de les Nacionalitats de Pequín, d’on fou professor L’any 2006 obrí el portal web UyghurOnlinecom, des d’on es proposà millorar les relacions entre els xinesos hans i els uigurs, que el 2008 fou clausurat per les autoritats xineses Poc després criticà públicament la política d’assimilació forçosa dels uigurs per part de l’estat xinès, al qual reclamà l’establiment d’un autogovern per a la regió de Xinjiang Acusà també el govern xinès de perseguir l’activisme uigur amb el pretext de la lluita…

Estudià a l’escola d’art Goldsmith de Londres 1953 L’any 1959 obrí la seva primera botiga, juntament amb el seu marit Alexander Plunket Greene Entre els seus dissenys, el 1965, a través del prêt-à-porter i la confecció seriada, posà de moda la minifaldilla  —que anomenà  miniskirt , nom inspirat en el model de cotxe Mini—, l’autoria de la qual es disputa amb el modista francès  A Courrèges També és considerada la creadora dels pantis estampats i de colors, creació que també és adjudicada a Cristóbal Balenciaga o a John Bates Al final dels anys seixanta, popularitzà els shorts…

El poble de Cervelló Baix Llobregat ha estat un dels centres de la indústria del vidre a Catalunya Els dos noms principals vinculats a aquesta indústria són els de Jover i Mensa Fàbriques de cristall postal del començament del segle XX La tradició vidriera de Cervelló està representada pels Mensa i els Jover Els Jover vidriers van ser successors de Francesc Martí i Companyia, que el 1882 tenien una fàbrica de vidre a Cervelló i un despatx a Barcelona, al carrer de la Barra de Ferro, núm 8 El 1890 l’empresa es diu Jover i Martí i al final de segle va a nom de Joan Jover i Alcover, que es…

Estudià economia i filosofia a la Universitat de Barcelona Resident a Anglaterra des del 1969, hi obtingué un diploma de postgrau en antropologia social 1971, matèria en la qual es doctorà l’any 1978 pel University College de Londres Fou professor a les universitats de Hull, Sheffield i Londres, en la qual impartí classes de sociologia i antropologia social  al Goldsmith College 1980-96, d’on fou nomenat lector 1994 i, després de retirar-se prematurament 1997, lector emèrit de sociologia fins a la jubilació 1996 Fou també professor visitant a la Universitat Pompeu Fabra de…

Oscilla en longitud entre l’article i el llibre i adopta formes molt diferents la pura divagació — Essais de Montaigne—, la dissertació sistematitzada — Essays on population de Malthus—, el diari íntim — Fragments d’un journal intime d’Amiel—, el “diccionari” — Dictionnaire philosophique portatif de Voltaire—, l’epístola — Lettres persanes de Montesquieu—, el diàleg — Dialogues concerning natural religion de Hume—, etc Bé que fou Montaigne qui el batejà amb els seus Essais 1580-95 i qui n’és generalment considerat com l’iniciador perquè, de més a més, aconseguí un equilibri paradigmàtic entre…