Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
L’evolució del problament i el debat sobre el mapa administratiu
L’evolució del poblament als Països Catalans durant el període 1960-80 tingué com una de les principals conseqüències l’accentuació de les tensions del mapa administratiu Fins a la fi d’aquesta etapa l’organització administrativa vigent fou la divisió territorial en vuit províncies a Espanya i un departament a França, que aplegaven més de 1 600 municipis Aquest model d’organització territorial de l’Estat, d’inspiració napoleònica, es caracteritzava, com és ben sabut, per la negació de les possibilitats d’autogovern de cada una de les regions Catalunya, País Valencià, les Illes…, l’…
literatura francesa
Literatura francesa
Literatura en llengua francesa.
Dels orígens a la fi de la guerra dels Cent Anys L’interès de les obres més antigues en llengua d' oïl , que els clergues componien per a l’edificació dels fidels, és més filològic que no literari Cantilène de Sainte-Eulalie , s IX Vie de Saint-Léger , segle X Passion de Clermont , en una llengua provençalitzada Vie de Saint-Aléxis , mitjan segle XI Hom coneix la poesia èpica primitiva gràcies a la Cançó de Rotllan, a la cançó de Guillem i, més tard, a Li coronemenz Loois Durant el període clàssic de la literatura francesa medieval 1120-1270 l’epopeia servà un caràcter de simplicitat i d’…
urbanisme

Projecte de ciutat ideal de Sforzinda, al segle XV
© Fototeca.cat
Urbanisme
Ciència i tècnica de l’ordenació de les ciutats i el territori.
Entesa habitualment com a ciència de la planificació urbana, hom tendeix actualment a parlar d' urbanística com a disciplina científica i d' urbanisme com a pràctica d’aquesta disciplina L’urbanisme és el punt de convergència de diverses disciplines, com la història, la geografia, la sociologia, l’economia, la jurisprudència i l’arquitectura, interessades en l’estudi de la ciutat i el territori i en la intervenció en ells Iniciat amb la vida sedentària, l’urbanisme més arcaic apareix en les anomenades cultures del poblat , retrobables tant en el Neolític europeu a Xipre, Sardenya, Portugal,…
Concepte de comunitat vegetal
La percepció del concepte de comunitat vegetal és haguda intuïtivament per la saviesa popular, sobretot quan els agrupaments vegetals són fisiognòmicament distints en aquest cas de la vall de Boí, tothom diferencia l’avetosa bosc, l’avellanosa matoll alt o el prat dallador prat J Nuet i Badia La distribució de les plantes sobre la superfície de la Terra no obeeix a un atzar capriciós Tampoc, per a una contrada determinada, llur distribució sobre un relleu concret el cim, el raiguer de la muntanya, la cinglera rocallosa, el fons suau de la vall Una rigorosa estratègia competitiva ha afaiçonat…
La tensa qüestió agrària
Els anys de la Segona República foren un període d’intensa agitació social en el món rural català Hom podia preveure que la reforma agrària que projectava el govern de la República, encaminat a solucionar el problema estructural més important de l’economia espanyola, podia suscitar els majors enfrontaments socials i polítics Però com ja va observar Emili Giralt, no deixa de sorprendre que en la Catalunya industrialitzada, la “qüestió agrària” no sols generés un enfrontament obert entre classes socials d’unes dimensions desconegudes durant molt temps, sinó que constituís al mateix temps el…
Del boom demogràfic a l’envelliment de la població
Taxa de creixement demogràfic anual i evolució de la població absoluta 1960-1981 L’evolució de la població dels Països Catalans durant el període 1960-81 mostra un perfil molt peculiar Es tracta d’un cas únic, que comprengué un decenni —el dels seixanta— amb unes taxes de creixement semblants a les dels continents africà i asiàtic, i que va ser qualificada com d’explosió demogràfica, i un segon període, el quinquenni 1975-81, que tingué unes taxes molt més suaus Això indicava una tendència que en la dècada dels vuitanta es consolidà i que s’acostà al creixement zero Tanmateix, l’evolució que…
L'afecte en la infància i l'adolescència
La família el naixement dels primers afectes El sentit de la família és ajudar els petits a créixer i protegir-los fins que esdevinguin prou autònoms A diferència de la resta d’éssers del món animal, l’home neix “incomplet” i necessita un període d’adaptació, el més llarg que es dóna entre tots els animals L’estat incomplet del desenvolupament del petit nadó humà és molt més accentuat que el de la resta d’animals, ja que les cèllules piramidals de l’escorça cerebral frontal no assoleixen la quarta part del seu desenvolupament fins al sisè mes de vida intrauterina i la meitat fins al moment…
Els boscos mediterranis i submediterranis
Bosc mediterrani a les parts baixes de les muntanyes de Prades, a l'entorn del Glorieta MC La regió mediterrània septentrional, i més encara la submediterrània, són terra de bosc, baldament un secular procés d’humanització hagi reduït moltíssim la superfície de les masses forestals i hagi degradat la natura de les encara existents Els boscos mediterranis, densos i atapeïts, es compten entre les formacions vegetals més compactes d’entre les existents, cosa que contradiu la imatge que sovint hom en té Una estratificació singularment rica en components arbustius i lianoides, i pobra en herbes, n…
Parròquia, rectors i societat rural
La revolució liberal espanyola 1835-43 tocà a fons els privilegis fiscals, econòmics, judicials i culturals de l’Església d’antic règim, cosa que significà l’esfondrament de les seves principals fonts de renda i el desmantellament de bona part de les seves estructures institucionals L’enderroc d’aquests privilegis no podia afectar d’igual manera totes les institucions eclesiàstiques ni tampoc tots els eclesiàstics, ja que a l’interior de l’Església d’antic règim existien diferències de tota mena en el grau de participació en les rendes, en la naturalesa d’aquestes rendes i en els orígens…
L’enyorança del passat: el carlisme
Partida de carlins , RTusquets, sd CG / RM El carlisme, moviment sòcio-polític de signe antiliberal i antirevolucionari sorgit a l’Espanya de la darreria de l’antic règim, ha sorprès sempre els historiadors per la seva capacitat de pervivència Això el diferencià d’opcions europees semblants, com per exemple el legitimisme francès, entre altres, com també la seva capacitat d’aconseguir el suport de sectors socials diversos, tot constituint una formació profundament heterogènia Hi ha contribuït la seva pròpia indefinició ideològica, que descansava damunt de principis generals, fàcilment…