Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
John Dalton
Diagrames de John Dalton i models atòmics
© Fototeca.cat
Física
Químic i físic anglès.
Autodidacte, des de molt jove exercí com a mestre en diverses escoles el 1793 s’installà a Manchester, on continuà fent classes particulars i investigant Donà conferències i cursos a moltes de les grans ciutats angleses, la qual cosa li permeté d’entrar en contacte amb els principals homes de ciència britànics de l’època El 1822 fou elegit membre de la Royal Society i, el 1830, membre de l’Académie des Sciences de París Hom li deu la formulació de la teoria atòmica, probablement la teoria més important de tota la història de la química Els seus primers treballs es decantaren al…
Croàcia 2014
Estat
Les greus inundacions del maig van suposar una pèrdua de més de 300 milions d’euros a Croàcia © International federation od Medical Student's Associations La corrupció va continuar sent una de les principals preocupacions de la societat croata Així, al maig, el primer ministre, Zoran Milanović, va destituir el ministre de Finances, Slavko Linić, que les autoritats judicials estaven investigant Aquesta va ser la sisena destitució d’un membre del Govern de coalició de centreesquerra des que es va formar al final del 2011 A banda d’això, el Tribunal Suprem va confirmar la condemna…
inquisició
Cristianisme
Organisme eclesiàstic que tenia com a finalitat de vetllar per la puresa de la fe, investigant els errors i castigant-los públicament.
La gran florida de moviments càtars dels segles XI-XII, i també d’altres moviments espirituals i apocalíptics, determinà la urgència de la funció episcopal de vetllar per la conservació de la fe de la comunitat cristiana En el context de la croada contra els albigesos, el concili de Tours 1163 determinà que les autoritats tenien l’obligació de cercar els heretges de llur diòcesi o territori d’aquí vingué la primera aplicació, bé que temporal —tres mesos—, a Tolosa, per obra del cardenal legat, Pere de Sant Crisògon, i el comte Ramon V L’experiència del Llenguadoc i la política repressiva de…
literatura búlgara
Literatura
Literatura desenvolupada pel poble búlgar.
L’inici de la literatura eslava, especialment la búlgara, es troba en la creació de l’alfabet eslau, obra del germans Ciril i Metodi, l’any 855 La literatura búlgara, lligada als canvis històrics —principalment les ocupacions bizantina 1014-1185 i turca 1396-1878— i sotmesa a una forta hellenització, travessà llargs períodes de silenci i, tret d’algunes manifestacions folklòriques d’un valor literari relatiu, no adquirí formes pròpies fins ben entrat el s XIX, amb el desvetllament de les consciències nacionals Això no obstant, durant els primers imperis búlgars, sobretot amb Simeó I 893-927,…
Malàisia 2017
Estat
Esquitxat per l’escàndol de malversació a gran escala dels fons de 1Malaysia Development Berhad 1MDB, el primer ministre, Najib Razak, va reaccionar a les pressions amb el tancament de mitjans locals i la persecució d’activistes L’històric cap de l’oposició, Anwar Ibrahim, va continuar empresonat per sodomia, fet que va ser interpretat com un moviment de Razak per a neutralitzar el seu principal adversari polític En aquest context, la dona d’Ibrahim, Wan Azizah Wan Ismail, va assumir el lideratge del Partit de la Justícia Popular i va establir una incòmoda aliança amb l’ex-primer ministre i…
lleis de Mendel
Biologia
Lleis genètiques fonamentals formulades per J. Mendel com a resultat de nombrosos experiments amb vegetals.
Esquema illustratiu de la primera de les lleis de Mendel La primera llei de Mendel, o de la dominància , diu que hi ha una disjunció de les característiques en els híbrids Aquesta llei és anomenada actualment llei de la segregació gènica , o sia, que durant la meiosi es produeix la segregació o la disjunció dels allels d’un gen Mendel arribà a aquesta llei observant els resultats de molts encreuaments Per exemple, quan encreuava pesoleres de raça “gran” G amb pesoleres de raça “nana” g, en resultava una primera generació amb tots els individus de mida “gran” la característica “gran” hi és…
Àlvar Santamaria i Arández
Historiografia catalana
Medievalista.
Vida i obra El 1942 es llicencià en història a la Universitat de València,on fou professor auxiliar1942-43, i el 1948 obtingué el grau de doctor per la Universitat de Madrid amb El levantamiento foráneo de Mallorca El 1943 es traslladà a Palma, on es dedicà a l’ensenyament de la geografia i la història com a catedràtic d’institut fins el 1971 També collaborà amb el CSIC 1944-63, investigant sobre l’aixecament forà a Mallorca i sobre l’època de Ferran el Catòlic al Regne de Mallorca El 1967 s’incorporà a la Secció Delegada de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat…
Just Pastor Fuster i Taronger
Historiografia catalana
Llibreter i bibliògraf.
Vida i obra Fou fill de Manuel Fuster, llibrer de València, que edità un catàleg de Varones ilustres en Santidad, letras y armas, naturales de Valencia y su reino A catorze anys es matriculà en la Facultat de Filosofia de la Universitat de València Ben aviat demostrà una gran afecció a la bibliografia, fomentada per la seva vida envoltada pels llibres Abandonà la Universitat i es dedicà de ple al món de la llibreria, on tingué una selecta clientela, formada per alguns dels intellectuals més reconeguts de la València del moment, com Pérez i Baier, Maians, FX Borrull i J Vilanova, entre d’…
dret
Dret
Ciència que té per objecte l’estudi sistemàtic d’un ordenament jurídic, investigant-ne els principis, establint-ne les categories i elaborant-lo en un tot connex en relació amb la formació social i amb el temps històric en què és comprès.
lògica
Lògica
Ciència que estudia sistemàticament els enunciats vàlids o formalment veritables (entenent que un enunciat és formalment veritable si són veritables tots els enunciats que tenen el mateix esquema lògic) o que tracta de la relació de conseqüència entre enunciats.
A més, però, de la lògica pròpiament dita, actualment hom inclou sota el títol de lògica les investigacions metalògiques, les quals comprenen la teoria de la deducció o estudi de les propietats dels conjunts d’axiomes i la semàntica formal D’altra banda, no tot el que ha figurat històricament sota el nom de lògica —com és ara la hegeliana— entra avui dins l’àmbit d’aquesta, ni totes les investigacions pròpiament lògiques han estat consignades com a tals Malgrat aquesta dificultat, existeix una unitat bàsica de temàtica, separable de la filosofia, que permet de considerar la lògica com una…