Resultats de la cerca
Es mostren 182 resultats
Santa Maria de Sants (Barcelona)
Art romànic
Les primeres referències documentals de Santa Maria de Sants daten del final del segle X A l’inici del segle XI apareix, ja, amb un terme ben delimitat, “ in territorio Barchinone, in terminio de Sanctis ”, situat a ponent de la ciutat de Barcelona, limitant amb els antics nuclis de Santa Eulàlia de Provençana i les Corts de Sarrià, i incloent-hi l’església de Santa Maria del Port Del mateix període trobem esments que recorden l’antic poblament de la zona així, l’any 1020 constatem l’expressió “ ante villam de Sanctis ubi dicunt ad ipsum vilarzellum ” Sants, inclòs dins l’“Hort i…
canceller | cancellera
Educació
Càrrec universitari, el més alt de la jerarquia acadèmica, representant de l’autoritat papal o règia.
No té caràcter executiu Al s XII el canceller del capítol catedral era generalment cap de l’ensenyament diocesà com a director i professor de l’escola de la catedral examinava els candidats al professorat, atorgava llicència per a ensenyar dins la diòcesi, concedia els títols o graus universitaris En formar-se les universitats s XII i XIII, el canceller n'esdevingué cap suprem, com a representant del bisbe, amb les mateixes prerrogatives, que aviat s’anaren limitant a favor del rector, i el càrrec es convertí així en títol honorífic A les Universitats de l’Església Catòlica, el…
arxiu notarial
Arxivística i biblioteconomia
Dipòsit documental format amb els manuals o protocols notarials en els quals són registrades les minutes o les actes que els notaris legalment autoritzats han lliurat als interessats.
Començaren a constituir-se a Itàlia al s XII continuaren a Occitània Provença i Llenguadoc Els manuals notarials més antics de Catalunya pertanyen al s XIII Vic, 1220 Castellfollit de la Roca, 1222 Manresa, 1243 Olot, 1267 Barcelona, Figueres, Reus, Santa Coloma de Queralt i Terrassa, més tardans dins el mateix s XIII A partir del s XIV, els manuals notarials són abundosos, formats per resums de les actes o còpies generalment sense les clàusules formulàries Els manuals eren propietat del notari, i en podia disposar en vida o per herència A poc a poc aquest dret s’anà limitant…
Fol·licles pilosos i pèls
L'estructura on s'elabora el pèl, el fol·licle pilós, es compon d'elements del teixit epidèrmic invaginats en el derma. Aquest esquema d'un tall longitudinal i un tall transversal d'un fol·licle pilosebaci permet de diferenciar-ne tots els components: 1, epidermis; 2, derma; 3, tija pilosa; 4, bulb pilós; 5, papil·la fol·licular; 6, matriu germinativa; 7, beina limitant externa; 8, beina radicular interna; 9, capa externa de Henle; 10, capa mitjana de Huley; 11, cutícula de la beina interna; 12, cutícula del pèl; 13, escorça del pèl; 14, medul·la del pèl; 15, melanòcits; 16, múscul erector del pèl; 17, glàndula sebàcia; 18, conducte excretor de la glàndula sebàcia
Joan Fors
Anatomia humana
La pell és recoberta de pèls , que són unes excrescències filamentoses i flexibles que es localitzen a l’exterior de l’epidermis i es disposen en un sentit oblic en relació amb la superfície de la pell L’estructura en què s’elabora el pèl és el follicle pilós , format per teixits epidèrmics i dèrmics especialitzats En la superfície del cos, hi ha una quantitat variable de pèls, dels quals aproximadament uns 100000 se situen al cap El nombre de pèls varia segons l’edat, ja que amb el pas del temps molts follicles pilosos s’atrofien i ja no n’elaboren Així…
pecat reservat
Dret canònic
Pecat l’absolució del qual es reserva un superior eclesiàstic (papa, bisbe, ordinari), limitant així la jurisdicció ordinària dels seus súbdits.
Ho solen ésser alguns pecats per raó de llur gravetat els que estableix a cada lloc la jerarquia o per raó de la censura excomunió o entredit personal L’únic que es reserva el papa és la falsa acusació de sollicitació contra un sacerdot
adjectiu determinatiu
Gramàtica
Adjectiu que completa el substantiu limitant-ne l’extensió i concretant-lo, tot afegint-hi alguna circumstància determinada, però no cap qualitat.
En contraposició, doncs, als qualificatius, els adjectius determinatius poden representar funcions díctiques, anafòriques o bé catafòriques Els determinatius inclouen diverses menes d’adjectius demostratiu, indefinit, interrogatiu, numeral i possessiu
caserna
Militar
Edifici on s’allotja la tropa en una guarnició permanent.
Al s XVIII, a França, Vauban ideà unes normes per a construir-ne, però fou Bernat Forest de Belidor, enginyer militar d’origen català, el qui projectà el model clàssic de caserna quatre cossos d’edifici al voltant d’un pati central per a exercicis militars A Anglaterra, per raó de la forta mortaldat de l’exèrcit, hom projectà un nou tipus de casernes anomenades block system , i distribuí les dependències en pavellons, bo i limitant el nombre de places dels dormitoris i prenent mesures higiéniques i sanitàries Als Països Catalans, la caserna aparegué al s XVIII amb la formació…
tap
Tap de flauta travessera
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns instruments aeròfons, peça que n’obtura el tub acústic limitant la columna d’aire en vibració i creant un primer node.
En els instruments de bisell, es troba a l’extrem superior -el mateix extrem on hi ha el generador- La posició del tap, regulable amb un vis en les flautes travesseres posteriors al segle XIX, permet ajustar l’afinació bàsica de l’instrument i de les octaves En realitat, el bloc de la flauta de bec fa la mateixa funció, tot impedint la comunicació amb l’exterior i deixant una entrada, el canal, per a dirigir l’aire contra el bisell Si el tap es troba a l’extrem de sortida del tub, oposat al generador, fa que l’instrument es comporti acústicament com a tub tapat, abaixant normalment el to d’…
Tableau économique
Economia
Obra del fisiòcrata François Quesnay publicada el 1758, en la qual formulà un model de circulació econòmica.
Hi representa un flux de despeses i productes entre les diverses classes socials, que classifica seguint l’anàlisi de Cantillon en agricultors classe productiva, propietaris de la terra classe sobirana o classe distributiva i la resta d’individus d’ocupació no agrícola classe estèril, dins la qual incloïa els artesans, els comerciants, etc Amb la finalitat d’explicar com es genera i es distribueix l’excedent o producte net, Quesnay partí de la producció obtinguda pel sector productiu, formada per primeres matèries i aliments, que en l’esquema se suposa equivalent a 2 000 unitats monetàries, i…
fresc
Pintures murals realitzades amb la tècnica del fresc a la Casa dels Vetti, a l’antiga Pompeia
© Corel Professional Photos
Art
Tècnica pictòrica mural consistent a pintar damunt una preparació composta d’un arrebossat de calç i sorra emprant colors trempats amb aigua sola que hom ha de fixar mentre aquesta es manté fresca.
És la pintura mural per excellència a causa de les bones característiques d’estabilitat a la llum i perfecta adherència a la preparació dóna una qualitat mat molt agradable, parallelament a una intensitat cromàtica brillant Una variant d’aquest procediment consisteix a aconseguir una superfície lluent mitjançant un planxament amb ferro calent en aquest cas té el nom d' estucat Cal preparar la paret amb una sèrie d’arrebossats composts de calç i sorra, fins al darrer, generalment més ric de calç i especialment de sorra més fina i neta, que dóna una superfície blanca apta per a rebre el color…