Resultats de la cerca

La conquilla és senzilla, en forma de sac i amb un lleu enrotllament És micròfag i filtrador Viu sobre pedres i sobre conquilles de musclos i ostres i quan arriba a adult no abandona el lloc on es fixa És hermafrodita proteràndric els joves mascles s’installen sobre les conquilles de les femelles, que són més velles, i quan a llur torn es transformen en femelles reben al damunt nous mascles Arriben a formar cadenes de sis a deu individus superposats És freqüent a les costes dels Països Catalans

Es realitza en el medi natural en què es troben els organismes aqüícoles o bé en installacions especialment adaptades En qualsevol cas, per tal d’optimar la producció, s’exerceix un control sobre l’espècie mateixa selecció, reproducció, aspectes sanitaris i nutritius, etc i també sobre el medi control de les variables fisicobiològiques de l’aigua, creació de basses, gàbies, tancats, etc L’aqüicultura, a més d’una importància comercial creixent permet l’estudi dels ecosistemes de les diferents espècies i, de vegades, constitueix un ajut per al repoblament dels medis naturals Segons els…

La urticària és una inflamació de la pell causada en general per una reacció allèrgica que es caracteritza per l’aparició de nombrosos favons, amb molta coïssor L’angioedema és una variant de la urticària Es manifesta amb una tumefacció intensa d’una àrea circumscrita de la pell, en general la cara Quan hom identifica una substància com a desencadenant d’aquesta alteració, un aliment per exemple, cal no consumir-ne Les crisis es tornarien a produir encara que se’n mengés molt poca quantitat En la majoria de casos, la urticària és una alteració banal, però de vegades causa trastorns greus Si…

Són anomenats peixos diferents animals marins o d’aigua dolça comestibles, que són trets de l’aigua amb el fi de servir d’aliment La qualitat nutritiva dels peixos és, a grans trets, similar a la de la carn, tot i que hi ha algunes diferències notables La diferència més important és que el greix del peix conté, en general, quantitats més baixes de colesterol i d’àcids grassos saturats i, en canvi, proporcions més altes d’àcids grassos insaturats D’altra banda, hom fa una distinció dels diferents peixos segons que sigui llur contingut en substàncies grasses Així, es diferencia el…

Al ritme de les marees Als vorals entre el medi marí i el terrestre de la majoria de les costes, hi ha sistemes que, a més de l’energia que reben del Sol i la que prové de l’onatge i els corrents marins, reben la dels moviments mareals Aquesta porció del litoral sotmès als moviments de pujada flux i de baixada reflux de les marees és el que s’anomena espai intermareal Sobreviure en un medi fluctuant La característica més remarcable d’aquests sistemes és la fluctuació contínua i periòdica del nivell de l’aigua La periodicitat de l’oscillació depèn…

 

La garsa de mar Haematopus ostralegus és un ocell d’aiguamoll que sol veure’s a les nostres platges al bon temps, on s’alimenta principalment de molluscs, que desenterra d’entre la sorra amb el bec llarg i recte que la caracteritza La fotografia de dalt, feta a la Punta de la Banya, al delta de l’Ebre, ens en mostra una imatge típica, a la qual s’evidencia el color de les potes i el bec, i el contrast de blanc i negre del plomatge, que li ha valgut el nom de garsa, per la semblança amb aquest ocell La fotografia de baix ens en mostra un rar exemplar parcialment albí Xavier Ferrer i Anna…

La vida al fons de la mar El fons de la mar és un dels reductes de la biosfera menys assequibles directament als humans la seva extensió és enorme ocupa aproximadament un 70% de l’escorça terrestre Els humans, tot i la impossibilitat de colonitzar aquests grans espais, n’exploten una gran part, ja sigui en forma de pesca, ja en la d’extracció de recursos minerals Aquesta explotació no es correspon, però, amb un nivell de coneixements comparable al que hom té dels ecosistemes terrestres Hi ha encara grans buits, en efecte, sobre el funcionament dels ecosistemes submergits i, fins i tot, dels…

Els calcaris o esponges calcàries són exclusivament marins i viuen a la zona litoral, proveïts, sense excepció, d’un esquelet de carbonat càlcic Moltes de les seves espècies són anuals i no arriben a créixer més de 5 o 6 cm d’envergadura Solen tenir un aspecte fràgil i una organització del sistema aqüífer de tipus senzill Dins la seva classe, hom distingeix tres grups, amb la categoria taxonòmica de subclasse els calcinis Calcinea , els calcaronis Calcaronea i els faretrònides Pharetronida Els calcinis Són esponges calcàries que es distingeixen per certs caràcters citològics el nucli…