Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
mantega

Mantega
© Comstock
Alimentació
Producte gras, sòlid i homogeni, obtingut mecànicament en batre i amassar, amb modificació biològica o sense, la llet o la seva crema.
Ha de tenir un mínim d’un 80% de greix i un màxim d’un 16% d’aigua També inclou petites quantitats d’altres components de la llet La crema o nata, que conté d’un 30 a un 35% de greix, pot ésser àcida o dolça, segons que procedeixi de la separació espontània o de la centrifugació en desnatadores En el primer cas hom obté la mantega àcida , i en el segon la industrial, la mantega dolça La batuda és feta a les mantegueres, segons diferents models, capacitats i intensitat i ritmes d’agitació Gràcies a la batuda es trenquen els glòbuls de greix de la crema, que se solidifica tot formant dues…
Limfangitis
Patologia humana
Definició És anomenada limfangitis la inflamació dels vasos limfàtics, és a dir, dels conductes que transporten el líquid que procedeix del drenatge de l’espai intercellular dels teixits orgànics, la limfa Aquest trastorn pot afectar els membres superiors o els inferiors, i evoluciona de forma aguda en la majoria dels casos Causes La limfa és un líquid entre blanquinós i groc, format bàsicament per aigua, productes de rebuig cellular i cèllules immunitàries, que és drenat permanentment de l’espai intercellular dels teixits Els vasos limfàtics són uns conductes estrets i de parets primes, que…
Gangrena gasosa
Patologia humana
Definició La gangrena gasosa o mionecrosi infecciosa és una alteració molt greu del teixit muscular que es caracteritza pel desenvolupament d’un procés infecciós agut causat per bacteris pertanyents al gènere Clostridium Es produeix després de traumatismes externs o ferides quirúrgiques contaminants Aquest trastorn, que causa la necrosi o mort del teixit muscular i un intens dolor local, requereix una atenció mèdica immediata ja que, lliurat a l’evolució espontània, determina la mort del pacient Causes Els agents infecciosos de la gangrena gasosa comprenen unes quantes menes de bacteris…
Capitell i base d’Artesa de Segre
Art romànic
De marbre, trobats en un camp prop d’Artesa, el capitell és una adaptació del model corinti © Delegació Dioc Patrim Cultural Lleida Aquestes peces, segons recull F Fité vegeu Millenum , 1989, pàg 102, foren trobades en un camp proper al poble d’Artesa de Segre i actualment es conserven al fons, no exposat al públic, del Museu Diocesà de Lleida amb el núm d’inventari 582 1 base i 582 2 capitell Es desconeix a quin edifici devien pertànyer probablement ambdues peces no formaven part de la mateixa columna, ja que no coincideixen les mides, encara que les dues siguin del mateix tipus de marbre El…
Santa Cristina d’Aro
Art romànic
Porta d’entrada, oberta al mur de migjorn Té tres arcs en gradació, tot i que, segons la seva estructura, sembla que fou projectada perquè tingués una arquivolta més F Baltà Situació L’església de Santa Cristina que estudiem aquí és el temple parroquial del municipi de Santa Cristina d’Aro, situat a mà esquerra del Ridaura, enlairat en un pujol al peu dels vessants de les Gavarres Mapa 366M781 Situació 31TEG005298 Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-263, de Palamós a Santa Coloma de Farners, la qual enllaça amb la N-II venint d’aquesta N-II, Santa Cristina d’Aro es troba abans…
Fons d’art romànic del Museu Comarcal de l’Urgell
Art romànic
El museu L’embrió del Museu Comarcal de l’Urgell de Tàrrega cal cercar-lo al començament del segle XX Aleshores es van produir, a les pedreres del Talladell, un seguit de troballes paleontològiques A més, de manera parallela, s’estava iniciant una collecció de materials arqueològics Totes aquestes peces, conservades en aquell temps a l’Escola Pia, van configurar el nucli inicial del museu targarí, la primera junta del qual es va constituir els anys vint Tanmateix, les condicions de precarietat en què es trobaven les dependències de l’Escola Pia destinades a aquesta finalitat feien que l’…
acolliment
Dret civil català
Institució de protecció dels menors desemparats en la qual l’acolliment pot ser simple i preadoptiu, segons la Llei catalana 37/1991 sobre mesures de protecció de menors desemparats i l’adopció.
L' acolliment simple és instituït principalment per a situacions de desemparament en les quals sembla possible el reintegrament futur en la família d’origen, mentre que l' acolliment preadoptiu és un pas previ a un període de prova per a l’adopció Segons l’esmentada llei es considera que el menor és desemparat quan manquen les persones a les quals per llei correspon d’exercir les funcions de guarda, o quan aquestes persones estan impossibilitades per a exercir-les o en situació d’exercir-les amb greu perill per al menor Així mateix, es considera que el menor és desemparat quan s’observi…
Sant Hilari de Buira (Bonansa)
Art romànic
Situació Singular església, molt malmesa, que presideix el nucli despoblat de Buira ECSA - MÀ Font Aquesta església, actualment mig enrunada, centra el petit caseriu de Buira, despoblat Buira es troba a 1175 m, en un coster damunt la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, a la solana de la Mola Mapa 32-10213 Situació 31TCG132962 S’arriba al poble de Buira per una pista que surt del Pont de Suert, entre l’institut d’ensenyament secundari i les installacions d’ENHER JBP-MAF Història No es coneix cap referència històrica sobre aquesta església, que depenia de la parròquia de Sant Cristòfol de…
Sant Joan Despí
Vista del polígon industrial de la Fontsanta i de les instal·lacions de TV3 a la població de Sant Joan Despí, comarca del Baix Llobregat
© B. Llebaria
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, situat al pla del Llobregat, a l’esquerra d’aquest riu, límit occidental del terme.
Situació i presentació El municipi confronta amb els de Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat sobre el veïnat de les Begudes, al N, amb Esplugues de Llobregat i Cornellà de Llobregat, a l’E al SE el barri de les Planes forma un continu urbà amb Cornellà Al S-SW limita amb Sant Boi de Llobregat, i a l’W amb Santa Coloma de Cervelló pel curs del Llobregat Al terme es distingeixen clarament dos tipus de territori les terres d’alluvió a banda i banda del riu, molt productives agrícolament i el samontà, més accidentat Entre ambdues transcorren els camins històrics i una bona part de les vies…
Tumor benigne d’estómac i tumor benigne de duodè
Patologia humana
Definició És anomenada tumor benigne d’estómac i tumor benigne de duodè la proliferació anormal d’un grup de cèllules que pertanyen a aquestes estructures respectivament i que tendeixen a reproduir-se més ràpidament del que és habitual formant una massa o tumor Aquests tumors benignes es caracteritzen pel fet que, a diferència dels malignes, no envaeixen els teixits sans més propers ni originen metàstasis o disseminacions en altres òrgans Els tumors benignes d’estómac i duodè solen ésser asimptomàtics i, per tant, en general, passen desapercebuts Tanmateix, però, de vegades són advertits…