Resultats de la cerca

El prosoma, no segmentat, és prolongat per davant per una placa mòbil o cucullus , corbada cap avall, en la qual s’allotgen els quelícers, acabats en pinça No tenen ulls L’abdomen té una segmentació poc aparent, i són proveïts d’un postabdomen, amb només 4 segments visibles Els pedipalps consten de 6 artells, amb funció estrictament sensorial Els tres primers parells de potes tenen les coxes fusionades i immòbils, i només és mòbil el quart parell Les tíbies de les potes acaben en una espina, que recolza sobre els tars formant com una mena de pinça La morfologia interna és semblant a la de la…

Pot ésser produïda per causes tòxiques, infeccioses, circulatòries, físiques o químiques La gangrena seca o momificació es produeix quan els indrets afectats són superficials i es deshidraten ràpidament per evaporació, per la qual cosa el desenvolupament dels bacteris és frenat Presenta dessecació, aspecte apergaminat i color violaci La gangrena humida té lloc quan no hi ha dessecació i es produeix infecció amb putrefacció bacteriana Les substàncies proteiques es transformen en una massa tova amb fetor, producció de gasos i un color verd brut La gangrega gasosa  o flegmó…

Amb una terminologia i uns recursos teòrics diferents, el que descriu Forel en aquest passatge del seu estudi del llac Léman és el que anys després Arthur G Tansley anomenaria ecosistema Tanmateix, no seria fins a l’aparició de la concepció dinamicotròfica d’ecosistema de Raymond L Lindeman que les intuïcions de Forel, aquestes ‘reencarnacions, transmutacions i metamorfosis successives de la matèria orgànica’, serien avaluades quantitativament i esdevindrien part del nucli essencial de la teoria ecològica “Quantes reencarnacions successives experimenta aquesta matèria orgànica en el trànsit…

En el primer període, immediat a la mort, hi ha una aturada de les funcions vitals, seguida d’una sèrie de transformacions durant les primeres hores refredament, rigidesa, lividesa, inici de la putrefacció finalment, s’esdevé la descomposició del cadàver amb la liqüefacció de les vísceres, la destrucció per diferents microorganismes i insectes necròfags i l’esqueletització En determinades circumstàncies aquest curs normal pot sofrir algunes modificacions per causes naturals momificació, adipocera, corificació o artificials embalsamament Les legislacions modernes regulen la…

El mot és usat sovint per a designar les modificacions químiques, bé que, en rigor, l’alteració pot ésser tant d’ordre físic disgregació com d’ordre químic En el segon cas pot anar acompanyada de dissolució o esdevenir-se, en menor grau, mitjançant processos químics en estat sòlid L’alteració química depèn de factors interns dels minerals constituents de les roques estructura, estabilitat dels políedres de coordinació, abundància relativa de políedres inestables, etc i de factors externs clima, presència d’oxigen, de diòxid de carboni, d’àcids segregats pels bacteris, les arrels dels vegetals…

En la seva obtenció cal tenir en compte les varietats de col i la maduresa La sal exerceix diverses funcions origina la separació dels sucs que contenen sucre i altres substàncies, afavoreix la fermentació làctica que evita la putrefacció, contribueix al sabor i determina en part la consistència del producte final La fermentació, originada per lactobacils presents naturalment en les fulles, es produeix en botes, on hom posa les cols i la sal necessària, les tapa i deixa passar generalment de 3 a 4 setmanes fins que l’acidesa és d’un 1,5% Durant aquest període els sucres són…

Les funcions principals del còlon són la formació, el transport i l’evacuació de la femta El còlon té una longitud mitjana d’1,5 m, un calibre de 4-6 cm i una superfície externa solcada, en tota la seva longitud, per tres cintes musculars Aquest òrgan es divideix en còlon ascendent, transvers, descendent i iliopèlvic o sigmoide, de curs flexuós, que a nivell de la segona vèrtebra sacra es continua amb el recte El còlon és format per la túnica serosa, constituïda pel peritoneu, la túnica muscular, amb fibres circulars internes i longitudinals externes, la túnica submucosa, o capa de lliscament…

L’alteració microbiòtica pot donar lloc a un aliment d’aspecte desagradable i d’olor dolenta, però inofensiu, o anar més enllà i que resulti perillós per a la salut, si els microorganismes contaminants són patògens Els microorganismes responsables solen pertànyer a un d’aquests tres tipus floridures, llevats o bacteris Els factors ambientals necessaris per al creixement de cadascun d’ells són diversos, i per tant, de les propietats físiques i de la composició química de l’aliment dependrà, en gran part, que s’hi installi un tipus o altre de germen En general, l’alteració d’un aliment és…

Hom pot fer tres grups amb aquests elements el primer, format pels macroelements , com ara el nitrogen, el potassi i el fòsfor el segon, format pels elements intermedis , inclou el calci, el magnesi i el sofre i el tercer, el grup dels oligoelements , al qual pertanyen el ferro, el bor, el zinc, els manganès, el coure, etc L’aportació dels elements pertanyents al primer grup als conreus és feta de manera sistemàtica, puix que hom sap que els vegetals els necessiten en quantitats grosses En les condicions normals de conreu, les deficiències d’elements que s’esdevenen més sovint són les de…

És un sòlid cristallí, soluble en l’aigua, que es fon a 28°C i bull a 159°C Presenta caràcter fortament bàsic i és emprada en síntesi orgànica Forma un dihidroclorur que per escalfament es converteix en pirrolidina