Resultats de la cerca

Amb seu a Addis Abeba, fou fundada al maig del 1963 La seva missió principal era promoure la descolonització i l’enfortiment de la independència dels nous estats africans sobre la base, en general majoritària, del no-alineament, així com la cooperació econòmica, política i cultural L’òrgan principal era la conferència dels caps d’estat i de govern Integrada per tots els estats independents africans, s’hi adheriren també els nous estats sorgits després de la fundació L’admissió de la República Àrab Sahrauí Democràtica provocà el 1984 la sortida del Marroc Assolida la independència…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Figaró Films Antoni Baquer, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Manuel Gutiérrez Aragón, MMiró FOTOGRAFIA Joan Amorós Fujicolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Rosell MUNTATGE Juan Ignacio San Mateo MÚSICA Xavier Maristany SO Adolfo García, Xavier Berruezo INTERPRETACIÓ Sílvia Munt Marian, Jadeiya Baba Mohamed Nayat 1, Núria Rais Selma Nayat 2, Paulina Gálvez Dehiva, Muley Ahmed Melainin Ahmed, Ahmed Labbat Bachir, Deiba Bubacar Fàtima, Jalifa Sidi Azman Zein la mare, Mohamed Beissat Lauali, Jordi Dauder el pare, Montserrat Salvador l’àvia, Miguel Rivero Dávila…

Ordenat prevere el 1961, es preocupà ben aviat per la sort dels marginats i, un cop nomenat bisbe d’Évreux 1982, multiplicà les seves intervencions públiques en defensa de les persones sense llar Es mostrà discrepant de la doctrina oficial de l’Església sobre temes morals relacionats amb la sexualitat Amonestat diverses vegades per la Conferència Episcopal Francesa, finalment fou destituït per Joan Pau II del seu càrrec de bisbe d’Évreux 1995, diòcesi que fou encomanada a Jacques David, fins aleshores bisbe de La Rochelle i Saintes En una situació que ell mateix qualificà de “bisbe sense seu…

A partir del mes de febrer, tal com va succeir a la majoria de països àrabs, el Marroc va ser escenari de protestes populars Articulades entorn del moviment del 20 de febrer, es van convocar manifestacions a diverses ciutats del país, especialment nombroses durant els mesos de febrer i març Les demandes dels manifestants van incloure qüestions com l’atur juvenil o les desigualtats socioeconòmiques, però també van denunciar els alts nivells de corrupció i el poder absolut del rei i del seu entorn Com en altres casos, les protestes al Marroc van usar tant les xarxes socials com instruments…

A l’octubre l’enviat especial de l’ONU per al Sàhara Occidental, Christopher Ross, es va entrevistar a Rabat amb el rei Muhàmmad VI © Agència Marroquina de Premsa La vida política del Marroc va estar marcada per la formació del nou Govern sortit de les eleccions del 25 de novembre de 2011, que està liderat per un primer ministre islamista, Abd al-Ilah Binkiran, líder del Partit Justícia i Desenvolupament Aquest partit, que va guanyar les eleccions però no disposava de majoria absoluta, va fer coalició amb els nacionalistes de l'Istiqlal, el partit de base amaziga Moviment Popular i l'…

En política domèstica, es va produir una reestructuració parcial del Govern marroquí, incloent-hi ministeris convencionals, com els de turisme, relacions amb el Parlament i modernització del sector públic, però també canvis en 2 dels 5 ministeris de sobirania, és a dir, els representants dels quals són escollits directament pel rei En aquest cas, Mohamed VI va escollir Taib Cherkaui com a ministre de l’Interior, reemplaçant Xakib Benmusan, mentre que Mohamed Naciri es fa càrrec del Ministeri de Justícia, substituint Abdeluahed Radi Aquest canvi ministerial va coincidir amb un període en què…

A principis d’abril, Saadedin el Othamni –islamista moderat del Partit de la Justícia i el Desenvolupament PJD i exministre d’Afers Estrangers– va ser nomenat primer ministre, i va formar un nou govern de coalició que va aglutinar sis partits diferents Després d’un període de quasi sis mesos des de les eleccions del 7 d’octubre de 2016, el rei del Marroc va retirar l’encàrrec inicial de formar govern al secretari general del PJD i fins llavors primer ministre, Abd al-Ilah Binkiran, i va traslladar la petició al seu company de partit Tot i haver estat la força més votada va obtenir 125 dels…

Durant el 2009, el Marroc i la Unió Europea van continuar cap a la concreció de l'Estatut Avançat, el marc que ha de permetre al Marroc accedir a programes comunitaris i gaudir d'un context privilegiat pel que fa a les relacions polítiques, econòmiques i socials amb la UE En aquest sentit, va concloure la primera fase de les negociacions que han de fer possible la liberalització de la prestació de serveis i el dret d'establiment La política exterior del Marroc també va estar marcada pel trencament de relacions diplomàtiques amb l'Iran a causa de la solidaritat amb Bahrain davant de les…

En contrast amb els tres anys anteriors, la política marroquina va estar marcada durant l’any 2014 per la continuïtat, l’estabilitat governamental, la pau social als carrers i l’absència de reformes legislatives significatives La bona perspectiva de creixement econòmic va contrastar amb la incertesa dominant en altres països àrabs i amb la persistent crisi europea El descobriment de jaciments de petroli, prop de les aigües territorials de les Canàries, va suposar una esperança econòmica però, també, un possible nou element de tensió entre el Marroc i l’Estat espanyol En política exterior va…

El factor econòmic va marcar l'any, com pràcticament a tot el món El 2009 va ser un any en què l'economia espanyola es va trobar immersa de ple en una greu crisi econòmica, en el marc del que alguns experts han anomenat la Gran Recessió Internacional Però el fet és que en el cas espanyol la crisi ha estat especialment dura, sobretot quant a la destrucció de llocs de treball Espanya va ser un dels estats de la Unió Europea que més greument va patir els efectes d'aquesta crisi A diferència de les principals economies europees, com la dels EUA i altres economies mundials, que durant la segona…