Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
Ferran I de les Dues Sicílies
Història
Rei de Nàpols (Ferran IV) (1759-99, 1799-1806 i 1815-16), de Sicília (Ferran III) (1759-1816) i de les Dues Sicílies (1816-25).
Tercer fill de Carles VII, rei de Nàpols Quan aquest passà a regnar a Espanya Carles III , el 1759, li deixà els regnes de Nàpols i de Sicília Formà part de la coalició contra França 1793 i violà el tractat del 1796 convingut amb la república francesa el 1799 el regne de Nàpols fou envaït per les tropes napoleòniques Poc després, mitjançant l’ajut dels britànics, aconseguí de regnar novament i declarà la guerra a França Després d’Austerlitz, Napoleó atorgà el tron de Nàpols al seu germà Josep Bonaparte 1806, però el 1815 Ferran tornà a governar com a rei absolut, i el 1816 reuní els seus…
Elena Sanz i Martínez de Arizala
Música
Mezzosoprano valenciana.
Passà la seva infantesa a Sevilla, i a onze anys es traslladà a Madrid amb la seva família Ingressà a la famosa escola coneguda com Las Niñas de Leganés, sota el patronatge del marquès de Leganés Estudià amb Aspa, i tot seguit fou alumna de B Saldoni El tenor E Tamberlick quedà sorprès per l’encant de la seva veu, però també per la seva bellesa personal El 1868 debutà al Teatre de Chambery a París Aviat guanyà anomenada, cantà a Itàlia i, segons algunes fonts, a l’Amèrica del Sud, i debutà a la Scala amb La favorita , al costat de J Gayarre B Pérez Galdós diu que era "…
Lucian Freud
Pintura
Pintor britànic d’origen alemany.
Net del fundador de la psicoanàlisi, Sigmund Freud , el 1932 emigrà a la Gran Bretanya, on es nacionalitzà el 1939, estudià i es formà com a pintor El 1944 feu la seva primera exposició individual i entre el 1948 i el 1958 combinà la pintura amb la docència en una escola d’art de Londres Després d’uns inicis marcats pel surrealisme , des de la dècada de 1950 s’especialitzà en el retrat psicològic, sobretot en el nu, d’un realisme enigmàtic sense concessions a cap mena d’idealització El seu estil, que parteix d’una pinzellada gruixuda i densa, ha estat qualificat d’essencialista…
Assumpte intern
Cinematografia
Pel·lícula del 1995; ficció de 107 min., dirigida per Carles Balagué i Mazón.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Diafragma CBalagué, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Ferran Alberich, Carlos Pérez Merinero, CBalagué FOTOGRAFIA Ángel Luis Fernández color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Marcelo Grande MUNTATGE Amat Carreras MÚSICA José Manuel Pagán SO Joan Quilis INTERPRETACIÓ Àlex Casanovas Loinaz, Pepón Nieto Pere, Carles Lloret De la Concha, Sílvia Munt Rosa, Emilio Gutiérrez Caba el capità, Manuel Solas el sergent, Pol Berrondo l’apotecari, Mónica Van Campen Aurora, Enric Arredondo Pleguzuelos, Laia Marull Tere, Ágata Lys la mare de Tere, Pepa López la mare de Pere, Josep…
Aquí descansa Nevares i altres narracions mexicanes
Literatura catalana
Relats breus de Pere Calders, que inclouen la narració llarga “Aquí descansa Nevares” (1967), i cinc contes, “Gent de l’alta vall” (1957), publicats junts el 1980.
Desenvolupament enciclopèdic Aquestes històries, protagonitzades de manera exclusiva per indis mexicans, reflecteixen el seu comportament i la seva personal visió del món, radicalment diferent de l’europea, i que, a més, resulta difícil d’integrar en la societat actual “Aquí descansa Nevares” narra la revolta de Lalo Nevares, el qual, davant la pobresa i precarietat de les barraques miserables on ell i els seus viuen, s’installa en un habitatge ben diferent un cementiri sumptuós i de sòlida pedra però en el repartiment de les sepultures es reprodueixen les injustícies existents en la societat…
Pinsà borroner
Àrea de nidificació del pinsà borroner Pyrrhula pyrrhula als Països Catalans Maber, original dels autors Espècie sedentària que, a causa de la seva necessitat d’un hàbitat amb un cert grau d’humitat, només es troba com a reproductora a la zona montana de la Catalunya Nord i a l’anomenada Catalunya humida amb precipitacions anuals per damunt dels 600-700 mm, on manté una població relativament abundant, però més aviat dispersa A partir del final d’octubre o començament de novembre, ens arriben alguns migradors transpirinencs que ocupen, per una banda, una bona part de l’àrea de la cria,…
Gilbert White: arcàdic però rigorós
Per a molts ecologistes actuals, la tranquilla vida del rector de Selborne, coetani de la Revolució Francesa, representa el somni nostàlgic d’una harmonia perduda amb el medi La preservació del marc tradicional de la parròquia de Selborne i l’amor del seu pastor pels estudis naturalístics representen models encara ben fascinants Al marge de les tranquilles consideracions bucòliques que farceixen el cos de l’obra, resulta remarcable la severitat amb què jutja les pràctiques tradicionals de fer passar focs per les landes i bosquines per aprofitar els rebrots tendres Es veu que tant els…
orquestra de corda
Música
Grup instrumental format íntegrament per membres de la família del violí, caracteritzat per: la participació de dos o més membres d’una mateixa tessitura d’aquesta família que interpreten la seva part a l’uníson; l’estabilitat de la seva constitució, amb un mestre concertador i un conjunt de normes a seguir, i la distribució en quatre parts: primers i segons violins, violes i violoncels (tot i que hi pot haver divisi), amb un o més instruments doblant els violoncels a l’octava inferior (contrabaixos).
D’acord amb aquestes característiques, el primer compositor que emprà una orquestra de corda fou Arcangelo Corelli a la Itàlia de la segona meitat del segle XVII Si, en canvi, es considera que l’orquestra de corda no ha d’incorporar els dos darrers trets, aleshores el seu origen s’hauria de situar a França, a l’entorn de l’any 1600, amb els grups que donaren origen als cèlebres 24 Violons du Roi vegeu orquestra Malgrat que actualment pot semblar del tot natural que l’orquestra estigui formada a l’entorn del violí, als segles XVI i XVII la situació era completament diferent A Anglaterra…
L’aïllament de Menorca
El mes de setembre de 1937, quan ja feia més d’un any que havia començat la Guerra Civil, l’actiu cònsol britànic a Mallorca, Alan Hillgarth, visità dues vegades en pocs dies l’illa de Menorca, que des del primer moment havia restat en mans de la República i des de la qual s’havia organitzat la fracassada expedició d’Alberto Bayo contra Mallorca a l’agost del 1936 El memoràndum sobre aquestes visites, que va redactar el 28 de setembre i que es guarda actualment al Public Record Office de Kew FO 371/21392, permet de tenir una visió excellent de la situació de Menorca, aïllada gairebé del tot…
Ponç Andreu de Vilar, abat comendatari de Ripoll (1467-1470)
El 22 de juliol de l’any 1467, dia de Santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Ponç Andreu de Vilar – Ripoll 1489, abat comendatari del monestir de Ripoll diputat militar Galceran de Vilafreser, donzell diputat reial Jaume Ros, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Joan Cusida, canonge de Barcelona oïdor militar Joan Ramon de Vergós, canceller de Vic oïdor reial Joan Desvern, ciutadà de Girona Ponç Andreu de Vilar és descrit en la ressenya històrica del monestir de Ripoll, del qual fou abat fins a la seva mort, el 1489, com un home devot i hàbil…