Resultats de la cerca

Fou alumne de Fritz Lubrich en les disciplines de piano, orgue i direcció coral i amplià els seus estudis a diferents centres musicals i universitats Fou F Jöde qui li proporcionà el seu primer encàrrec per a compondre música per a la ràdio Després d’un intent fallit d’estudiar amb P Hindemith, fou deixeble de M Trapp a l’Acadèmia Prussiana de les Arts entre el 1936 i el 1938 Mentre era professor de composició a la Staatliche Musikhochschule de Munic, tingué com a deixebles N Huber i R Ketelborn, entre d’altres La seva obra es troba a cavall entre la tradició musical i les avantguardes…

Aquesta tècnica començà a ser utilitzada durant el gran simfonisme del segle XIX per autors com H Berlioz o R Wagner i com a recurs indispensable al final del Romanticisme, en obres orquestrals, i també en obres de música de cambra al principi del segle XX L’hegemonia germànica del tipus estàndard de plantilla orquestral i la seva utilització quant a elecció tímbrica instrumental que imperà a Europa a partir del Classicisme, començaren a trencar-se al final del segle XIX pel sorgiment de la música nacionalista, impressionista i els altres "ismes" del principi del XX que feren necessària la…

Designa també una peça instrumental destinada a ser interpretada per un d’aquests conjunts Bàsicament, els consorts podien ser de dues menes el whole consort , integrat per instruments d’una mateixa família només flautes, violins, violes, etc, i el broken consort , integrat per instruments de famílies diferents Les possibilitats expressives i tímbriques del whole consort el convertiren en un bon substitut dels conjunts exclusivament vocals de l’època Al final del segle XVI, el consort de violes fou una de les formacions més populars a Anglaterra Compositors com T Tallis, R…

Estudià a l’Institut de Música de Cleveland, a la Universitat d’Indiana i, més tard, a París És un dels autors nord-americans més interpretats i rebé encàrrecs de formacions com l’Orquestra Simfònica de Chicago, l’Orquestra de Cleveland o l’Orquestra Simfònica de Saint Louis Fou professor, entre altres centres, de la Universitat d’Indiana, la Universitat de Melbourne i l’Institut de Música de Cleveland Les seves primeres composicions, de la dècada dels cinquanta, revelen la influència del neoclassicisme, el serialisme i també del jazz , però a partir dels seixanta començà a experimentar amb…

En aquests instruments, a fi d’obtenir major varietat tímbrica i dinàmica, s’agruparen els tubs o les cordes segons la seva particular sonoritat, més o menys diferenciada de la resta D’aquesta forma -comandats des del teclat-, els diferents registres i les seves combinacions contribuïren a aclarir i potenciar les possibilitats tímbriques dels instruments En els clavicèmbals, dos jocs de cordes o més ofereixen la possibilitat d’emetre sons diferents, o bé un mateix joc canvia la sonoritat en acoblar-hi plectres diferents amb efectes especials sobre les cordes Els pedals del piano són hereus…

Estudià música a Birmingham i a la Royal Academy of Music de Londres 1966-67, on rebé classes de L Berkeley i M Miles Treballà després la composició a Amsterdam amb Ton de Leeuw i a Basilea amb Klaus Huber Ha estat professor de composició a centres de Friburg de Brisgòvia, la Haia i també a la Universitat de Califòrnia, entre d’altres  Començà a dedicar-se a la composició el 1963 i evolucionà del serialisme d’obres com les Sonates per a quartet de corda 1967 al personal postserialisme de Time and Motion Study per a clarinet baix 1971-77 S’ha destacat per la seva recerca en el camp de la…

Es formà musicalment a l’escolania de l’Església Magistral d’Alcalá, de la qual fou nomenat segon organista el 1738 i mestre de capella, probablement, el 1740 El 1744 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral de Palència, on residí fins el 1765, any en què guanyà la plaça del reial convent de La Encarnación de Madrid, vacant per la mort de Josep Mir i Llussà, càrrec que exercí fins que morí La importància de la capella del cèlebre convent li permeté relacionar-se amb els músics, artistes i polítics de la cort, entre els quals sempre destacà S’han conservat unes 300 composicions d’…

La relació entre la contracció d’aquest múscul i els músculs cricoaritenoides és el que determina la distensió muscular que acompanya la fonació de la veu de falset, tot obtenint com a resultat sonor una veu de timbre més lleuger i de registre més agut respecte a la veu de pit El terme falset trobava el sentit del seu ús a causa de la seva projecció sonora inter fauces i no per una acceptació convencional de veu falsa o fingida Manuel García 1847 fou qui observà que aquest terme provenia del llatí fauces i no de falsus Al llarg de la història, però, ha estat objecte d’ambigües adscripcions…

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió En un sentit encara més ampli, qualsevol instrument constituït per una cavitat tancada per una o diverses superfícies elàstiques cas en què l’instrument seria classificat com a membranòfon o rígides l’instrument seria classificat com a idiòfon que sonen en ser percudides per un o diversos objectes relativament durs, sigui el peu o la mà de l’instrumentista, una pedra, una baqueta, etc Segons la quantitat de membranes de què disposen, els tambors poden classificar-se en tambors d’una o de dues membranes Entre els primers abunden…

Algunes traduccions proposades com a ’tòpic’ o ’tòpic estilístic’ són discutibles per les importants diferències denotatives entre topic , en anglès, i ’tòpic', en català, però poden ser solucions vàlides per la seva simplicitat Pel fet d’implicar l’existència de trets estandarditzats en el llenguatge i l’estructura d’una composició, l’ús del concepte de topic és més útil per a l’anàlisi de música dels períodes barroc o clàssic que del romàntic o del modern, en els quals l’originalitat i individualitat del llenguatge del compositor són una categoria central Com a exemple de la utilització de…