Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
Sistema Ibèric Valencià
Part del Sistema Ibèric que afecta el N i el centre del País Valencià, formant l’esquelet del relleu amb alineacions de rumb sovint NW-SE, però amb més interferències i menys nitidesa que altres sistemes, com el pirinenc o el bètic.
Anomenat també Sistema Celtibèric , presenta un sòcol hercinià afectat pel plegament, però una estructura alpina predominant l’orogènesi principal és paleògena i en part miocènica, postoligocènica i anteburdigaliana Brinkmann, cosa que el separa dels sistemes estrictament alpins La presència de Mesozoic epicontinental i no palesament geosinclinal fa parlar Fallot d’un tipus alpí, amb estil germànic declarat Hom divideix el sistema en branca externa, oriental o aragonesa que ateny el N del País Valencià, depressió terciària i branca interna, occidental o castellana, que alguns anomenen…
Ildefons Cerdà i Sunyer
Historiografia catalana
Filòsof social, economista, planificador urbà i historiador de les ciutats.
Vida i obra Estudià a Vic, Barcelona i Madrid Enginyer de camins des del 1841, alt funcionari de l’Estat fins l’any 1849, es dedicà des d’aleshores gairebé íntegrament a la construcció d’una teoria general dels processos d’urbanització de les societats humanes, que és una veritable teoria de la història Aquesta teoria es basà en uns amplíssims coneixements històrics i topogràfics, i en l’elaboració de l’estadística urbana de dues ciutats que coneixia directament Barcelona i Madrid Cerdà fou un dels primers historiadors de l’urbanisme d’Europa, i, alhora, bastí una teoria de la història basada…
Fons de cabanya alt-medieval de la Tossa de Montbui (Santa Margarida de Montbui)
Art romànic
Situació A uns 4,5 km de la carretera d’Igualada a Valls hi ha un trencall a mà dreta que al cap de dos quilòmetres mena al cim de la Tossa de Montbui A uns 614 m d’altitud cimeja un remarcable recinte format principalment per, d’una banda, una torre de defensa del segle X, de planta rectangular amb els angles arrodonits l’ermita preromànica de Santa Maria una cisterna i les restes de muralles en alguns indrets d’accés relativament fàcil Aquest conjunt segueix la configuració del turó encinglerat i constituïa un clos defensiu situat en una zona estratègica a l’extrem oriental de la serra de…
Sòls en terra i a les capçades
Els substrats i la topografia Els sòls de la selva nebulosa són tan diferents dels sòls de nivells més baixos com la vegetació mateixa Deriven d’una gran varietat de materials, cosa que indica que el tipus de roca no és el factor determinant de la presència o de la distribució dels boscos nebulosos En qualsevol cas, els processos de formació dels sòls depenen certament d’altres factors topografia, clima, temps transcorregut, processos biòtics, a més del material parental Per a la nomenclatura dels sòls emprada, vegeu també ´La denominació dels sòls La riquesa de matèria orgànica i la pobresa…
L’expansió del visó americà a Catalunya
Mapa de consens resultat de la combinació de tres models predictius diferents per al visó americà Neovison vison a Catalunya En vermell es representen les àrees en què els tres models aplicats concorden en preveure una idoneïtat d’hàbitat superior a 0,5 rang 0 - 1 Les àrees grogues representen el mateix consens entre dos dels tres models aplicats Finalment, en verd les àrees en què només un dels tres models preveu una idoneïtat d’hàbitat superior a 0,5 Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona i Departament de Medi Ambient i Habitatge A Catalunya, els primers visons…
Francesc Almarche i Vázquez
Historiografia catalana
Historiador i arqueòleg.
Nascut en el si d’una família d’artesans modestos, estudià al Collegi de Sant Josep dels Jesuïtes i, gràcies a una beca del Collegi del Patriarca de Burjassot, començà els estudis eclesiàstics per complaure els seus pares, però finalment cursà filosofia i lletres a València, i es doctorà a Madrid Durant uns quants anys es dedicà a l’ensenyament de la història i el llatí en diversos collegis i acadèmies de la ciutat de València i a l’institut de segon ensenyament, i el 1911 guanyà una oposició al cos d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs Exercí d’arxiver primer a Terol i, més tard, a Castelló…
Castell de Tartareu (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
Situació Turó de Tartareu amb el conjunt format per les restes del castell al cim i l’església de Sant Miquel a mig vessant ECSA - J Giralt El castell de Tartareu domina el turó als peus del qual s’aixeca l’actual nucli urbà de Tartareu Mapa 32-13327 Situació 31TCG110438 S’arriba a Tartareu per la carretera L-904 de Balaguer a Tremp a l’alçada de Vilamajor hom troba la cruïlla que porta a Tartareu Per a arribar al castell cal pujar per qualsevol dels carrers amb força pendent que porten fins a l’església parroquial, des de la qual surt un camí de cabres, ben marcat, que enfilant el vessant…
Paratge del Fitor (Roses)
Art romànic
Situació Les ruïnes d’un edifici antic es troben a la carena o el serrat del Fitor, contrafort que davalla vers llevant al massís del puig Alt i que acaba a migdia en una penya alta i destacada, el Fitor pròpiament dit En aquest punt el vessant cau de manera molt brusca i sobtada vers el fondal de la vall de Montjoi, que divideix en dos sectors Mapa 259M781 Situació 31TEG179786 Per arribar-hi convé situar-se a la carretera de Roses a Montjoi, de la qual surt, prop del mas Marès, una pista que puja vers la base militar del Pení Aquesta pista coincideix, o hi passa a la vora, segons els llocs,…
Santa Llogaia de Bellpui (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Vista general de l’edifici ruïnós, característic pel seu singular transsepte ECSA – JA Adell L’església de Santa Llogaia és a la part alta del poble de Bellpui Mapa 34–11253 Situació 31TCG615841 El poble de Bellpui és situat a l’esquerra del riu d’Aguilar S’hi arriba per la carretera de Noves de Segre a Taús, passant per la Guàrdia d’Ares JAA Història L’any 862 hi ha documentada una venda de terra “in suvorbio Horgelletano” que, per una part, limitava “ad via qui discurrit de vila Corneliana ad domum Sancte Leocadia” L’únic factor que permet suposar que aquesta “domum Sancte…
Miquel Ribas de Pina i Wivis
Historiografia catalana
Militar i especialista en la història militar.
Vida i obra La seva família formava part de la petita aristocràcia mallorquina d’origen rural Durant el cop d’estat del 1936 tenia la graduació de tinent coronel, i mantingué aquesta graduació fins a la seva mort, fet que ha motivat especulacions, ja que fou un militar del bàndol guanyador, franquista sense fissures La immobilitat en l’escalafó no s’explica per qüestions polítiques, sinó per d’altres més personals com la seva vida sentimental, sense que això l’impedís de formar una família nombrosa amb tretze fills Fou membre corresponent de la RAH i de la Sociedad Geográfica Nacional S’…