Resultats de la cerca

Sarcòfag amb una cartella central anepigràfica que es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, núm d’inv P 50 Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Es localitzà a la necròpoli paleocristiana l’any 1928 i en l’actualitat es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv P 50 És de pedra calcària local “llisós”, i les seves mides són 2,1 × 0,63 × 0,6 m Es pot datar entre la darreria del segle III i la primera meitat del segle IV Aquest sarcòfag té la part frontal dividida en tres sectors el del mig correspon a…

Desenvolupament enciclopèdic La redacció primitiva, en llatí, té un nucli inicial que comprèn des de la llegenda de Guifré el Pelós procedent probablement d’un text de Cuixà poc posterior al 1127 fins a la mort de Ramon Berenguer IV fou escrit pel mateix autor en tres represes i completat en el període de 1162-84 conté també una primera addició, corresponent al regnat d’Alfons I, que degué ser escrita entre el 1200 i el 1208 una segona addició, amb el regnat de Pere I i la minoritat de Jaume I, que cal datar en 1214-18 i un acabament, que comprèn quasi tot el regnat del…

Actiu a les corts de Poitiers i d’Elionor d’Aquitània, cap al 1134 es traslladà a la d’Alfons VII de Castella i Lleó, al costat del qual romangué aproximadament fins el 1143 Posteriorment entrà en contacte amb Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i rei d’Aragó, a la cort del qual escriví un dels seus poemes més celebrats, el Vers del Lavador , "cançó de crozada" que més aviat es coneix pel seu primer vers, Pax in Nomine Domini La composició, una de les poques referides a un tema peninsular que es conserva amb música, acostuma a datar-se entre el 27 de juny i el 24 d’octubre de…

Composta de 10 llibres, hom en sol datar la redacció vers el 390 aC llibre primer, de caràcter introductori i en 384-374 aC els altres 9 llibres Testimoniatge, doncs, dels ideals i esforços de l’autor pel que fa a una realització política més justa i afermada en la veritat —com cercà d’ensenyar a Dionís de Siracusa, en el seu primer viatge a Sicília 389-387 aC—, l’obra reflecteix les més fermes conviccions filosòfiques, antropològiques i socials de Plató, alhora que presenta el que hauria d’ésser la ciutat ideal, l’ordenació més adequada de l’estat amb la jerarquia, com a…

Situació Aquesta església es troba a l’entrada de la caseria de l’Espluga de Merli Mapa 31-10 212 Situació 31TBG901957 S’arriba al llogaret de l’Espluga per un trencall que arrenca entre els quilòmetres 3 i 4 de la carretera de Campo a les Viles de Turbó, a mà dreta JBP-CPO Història Aquesta església va ser concedida a la canònica de Roda pel rei Sanç Ramírez l’any 1089 El 1176, el castellà Gombau de Santalinya disputava les seves rendes als canonges Va pertànyer a Sant Vicenç de Roda fins el 1295, en què fou traspassada a Sant Victorià d’Assan El 1571 va ésser integrada al nou bisbat de…

La capella de Santa Digna és situada dins la propietat del mas Rovira, en el límit del terme de Llerona amb la Garriga Aquesta esglesiola consta que existeix el 1292 en un llegat testamentan i el mas que l’acompanya és esmentat el 1466, quan Martí Joan de Torrelles, senyor del castell de la Roca, establí el mas Rovira de Santa Digna i les seves possessions a Francesc Rovira El nom de la capella es troba novament en una escriptura de permuta a Francesc Garet Rovira de Santa Digna, del mas Pellicer, enrunat, i de les terres situades en dita parròquia, a canvi d’una peça de terra ubicada al…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Maçana Inicialment tingué funcions parroquials, que conserva en l’actualitat Les primeres notícies del lloc de Maçana es remunten a l’any 990, quan arran d’un judici presidit pel comte Ramon Borrell, Aeci hagué de cedir el seu germà Guitard, fill d’Ermemir, un alou situat a l’apèndix de Grevalosa, a la vall de Cantallops Aquest alou afrontava amb el lloc de Maçana Les poques notícies que es tenen d’aquesta església corresponen a la seva aparició en les llistes de parròquies del bisbat de Vic, en la més antiga de les quals, que…

Fragment d’un sarcòfag de Barcelona amb les suposades figures del difunt i la tardor i dos fragments d’un sarcòfag de Tarragona amb la representació d’un monstre marí Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona - A Saludes Aquests fragments foren trobats a la necròpoli paleocristiana entre els anys 1923-25, i ingressaren al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, on porten el núm d’inv P 426 Són fragments de marbre blanc que fan 0,22 i 0,14 m A, i 0,105 × 0,137 m B Es poden datar a la primera meitat del segle IV Es tracta de fragments de coberta de sarcòfag,…

Aquesta peça va ser descoberta cap al 1919 a la bòbila d’en Lleal, al barri de Llefià de Badalona El 1957 ingressà al Museu de Badalona núm inv 3 281 Fa 0,47 × 0,14 × 0,08 m i és de marbre blanc Cal datar-la vers els anys 315-335 Fragment A d’un sarcòfag conservat al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona núm d’inv 11572 Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona - R Muro És un fragment de tapa de sarcòfag amb vestigis de diverses figures Les dues figures de l’esquerra, senceres, juntament amb una tercera de fragmentària que apareix a l’extrem, corresponen a l’escena dels tres jueus al…

Els carrers antics guanyen l’accentuat desnivell en ziga-zaga i corriols amb graons L’església parroquial de Sant Pere, de la qual depèn l’església d’Ossó, té l’absis i part dels murs de la primitiva construcció romànica del segle XIII, però fou ampliada al segle XVIII quan es feu la nova façana En un carrer del nucli antic hi ha arcs que corresponen possiblement a antics portals Prop de la carretera hi ha l’antiga creu de terme gòtica, datada del 1517 La festa major d’estiu se celebra el primer cap de setmana d’agost Aquest poble formà part del territori conquerit pel comte d’Urgell i la…