Resultats de la cerca

Les fileres no tenen represes represa Joc solista per excellència, aparegué als Països Baixos al segle XVI i s’expandí poc després per tot Europa donant origen a diverses formacions en funció del teclat on pertany, el lloc que hi ocupa, el nombre de fileres i els harmònics que posseeix, la fonamental de la qual parteix, la talla dels tubs que la formen i l’escola o la tradició orguenera que la genera Els seus noms més comuns són corneta magna normalment enlairada sobre el salmer, corneta real, corneta d’eco tancada dins l’arca d’ecos, corneta clara, corneta a la francesa…

Fou advocat i collaborador de “La Ilustración Valenciana”, “El Eco del Turia”, “La Opinión”, “Las Provincias”, “Almanaque de Valencia” i “El Museo Literario” Membre del Liceu de València, confraternitzà amb molts dels personatges que després protagonitzaren la Renaixença valenciana De la seva obra poètica, dispersa en publicacions, cal destacar Les tres germanes 1866, allusiva a Mallorca, Catalunya i València, i Lacreuada dels poetes 1867, relacionable amb la polèmica sostinguda amb Víctor Balaguer, en la qual defensà l’apoliticisme de la Renaixença El 1868, juntament amb…

Intellectual de tendència republicana federal, desenvolupà una intensa activitat en la premsa catalana, espanyola i llatinoamericana, combinada amb la militància política i una producció assagística i memorialística centrada en el republicanisme, el laïcisme, el regionalisme i la vida cultural reusenca El 1859 fundà a Reus el Centro de Lectura, on exercí diversos càrrecs, i en fou redactor dels òrgans de difusió, entre els quals El Eco del Centro de Lectura i l’ Álbum de Euterpe , editat per la societat coral filial El 1860 fundà el diari demòcrata El Porvenir i el 1862 l’ Álbum…

Menà campanyes d’oposició legitimista i s’afrontà amb els periòdics republicans Suspès per l’autoritat, sortí amb el nom “El Eco del Milanesado” i “El Noticiero” 1880 i “El Fénix” 1900 S'hi succeïren en la direcció Lluís Maria Llauder, Salvador Morales i, el 1903, Miquel Junyent, que donà una orientació catalana al periòdic i, malgrat que continuà redactat en castellà, adherit a la Solidaritat Catalana, publicà, des del 1912, en català, una pàgina literària i editorials, articles i solts Fou el primer periòdic barceloní que inclogué una plana d’esports Joan Soler i Janer en…

Treballà a la banca després d’estudiar Comerç, però es decantà pel periodisme i collaborà durant setanta anys a la premsa amb ressenyes i crítiques teatrals, articles de divulgació i, també, poesia Collaborà a Baluard de Sitges fins que fou clausurat per la Dictadura de Primo de Rivera i després fundà La Punta i la Gaseta de Sitges i continuà collaborant en altres publicacions tant comarcals com barcelonines La Veu de Catalunya , La Nova Revista , Mirador Quan després de la Guerra Civil, la majoria deixaren de publicar-se, continuà treballant per a L’Eco de Sitges , Sitges i…

Estudià i exercí la medicina a València, on dugué a terme una meritòria labor professional durant l’epidèmia de còlera del 1885 Organitzà el primer Congrés Mèdic Regional de València 1891 Es distingí en els estudis pedagògics per a l’ensenyament de sordmuts, i amb el seu llibre De la enseñanza del sordomudo por el método oral puro 1894 contribuí en alt grau a renovar els sistemes per a llur recuperació Publicà diverses obres sobre otorrinolaringologia La fisiología del lenguaje, La intubación laríngea , etc i dirigí el Boletín del Instituto Médico Valenciano i la Revista Valenciana de…

Es tracta de l’església desapareguda que presidia la quadra de la Mussarra o la Montsarra, al lloc on avui hi ha la gran masia de la Mussarra, al límit amb el terme de Sant Martí Sarroca S’esmenta l’any 1143 en unes deixes que féu Vidià de Sant Vicenç, dins la parròquia de Sant Cugat de Muscarra , al monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès El 1156 surt amb la forma Muszarra i el 1159 amb la grafia Almuzarra, topònim d’arrel àrab La quadra de la Mussarra, per donació de Guillem de Tarragona, passà el 1230 al patrimoni del monestir de Santes Creus i l’església agafà l’advocació de sant…

De jove milità a la CNT i impulsà una organització obrera cenetista a Reus Formà part de grups anarquistes com Los Solidarios i Nosotros S’exilià a París arran d’un atemptat contra Martínez Anido i el seu empresonament a Burgos 1924 Tornà a Espanya el 1930 i fou empresonat fins a l’adveniment de la Segona República Identificat plenament amb la FAI, atacà els trentistes i fou partidari d’una revolució i d’una organització armada paramilitar capaç de garantir-la El 1936, s’oposà a la participació de la CNT en el govern de la Generalitat, tot i que posteriorment acceptà de ser ministre de…

Els seus pares, pagesos, es traslladaren a Barcelona cap al 1880 Maties Pallarès es posà a treballar molt aviat i aprengué l’ofici de sastre, que desenvolupà fins a la seva mort De formació autodidàctica, collaborà en periòdics i revistes com Catalunya Artística , el Heraldo de Alcañiz , El Eco del Guadalupe i El Ebro revista publicada a Barcelona Com a historiador, els seus estudis se centraren principalment en la història medieval Publicà el llibre La caja de Valderrobres o Peña de Aznar la Gaya Noticias históricas de Valderrobres, Fuentespalda, Mezquín, Beceite y Torre del…

Fill d’un paleta establert a Barcelona el 1865, treballà d’empaperador decorador Popularitzà el pseudònim de Gestus en publicacions diverses i en revistes satíriques i anticlericals de Barcelona La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Teula i de Vilanova Lo Carril de Vilanova , i en d’altres com Eco de la Exposición Regional , Revista Catalana , de Manresa, i La Llumenera de Nova York Feu paròdies teatrals O beguda o dignitat , Fals i L’estudiant Borrasques , alguna sarsuela No t’arronsis , 1881, amb música d’Enric Martí i Puig i escriví moltes…