Resultats de la cerca
Es mostren 355 resultats
Qui podia votar
Qualsevol règim o sistema polític estableix unes determinades fórmules de representació popular que, en permetre més o menys la participació directa dels ciutadans, es poden considerar més properes al concepte de sobirania popular que, com a principi, caracteritza els sistemes democràtics, els formalment més representatius Els règims liberals de la primera meitat del segle XIX se situen en una etapa intermèdia entre els sistemes de representació indirecta de la societat de l’antic règim i les fórmules de sobirania popular que les democràcies parlamentàries desenvoluparen al llarg del segle XX…
Directori
Història
Règim de l’Estat francès establert per la Constitució de l’any III (setembre del 1795).
Aquesta constitució, que donà nom al període de la història de França comprès entre el 26 d’ocubre de 1795 4 de brumari de l’any IV i el 9 de novembre de 1799 18 de brumari de l’any VIII i creà una república dirigida per la burgesia de negocis, més moderada que la del 1789 Instituí dos consells legislatius, els Cinc-cents i els Ancians 250 membres, que, elegits per sufragi censual en dos graus, tenien, respectivament, la iniciativa de les lleis i les votaven el Directori, format per cinc membres, era elegit pels Ancians entre una llista de cinquanta membres proposada pels Cinc-cents…
Líban 2009
Estat
Al principi de març, a la Haia, es va inaugurar el Tribunal Especial per al Líban TEL, establert el 2007 per la Resolució 1664 del Consell de Seguretat de l'ONU per jutjar els delictes i els atacs terroristes al Líban Entre les actuacions que ha de portar a terme, hi ha el procés sobre l'assassinat de l'exprimer ministre Rafiq Hariri, el 2005 Les evidències recollides no són, però, suficients per a demostrar la culpabilitat dels quatre generals libanesos detinguts i acusats, considerats els pilars de l'antic sistema de seguretat libanès sota la tutela siriana De fet, al final del mes d'abril…
Carles I d’Anglaterra

Carles I d’Anglaterra (1628), per Daniel Mytens
© Royal Collection Trust 2012, Her Majesty Queen Elizabeth
Història
Rei d’Anglaterra, Escòcia i Irlanda (1625-49), fill i successor de Jaume I.
El 1625 es casà amb la catòlica Enriqueta de França , germana de Lluís XIII Defensor dels drets de la monarquia, derivats del seu origen diví, Carles I estigué constantment en conflicte amb el parlament, format a la Cambra dels Comuns per representants de la burgesia comerciant interessada a controlar el poder polític Els motius religiosos la pugna del monarca per imposar l’anglicanisme a puritants i a presbiterians, les sospites de complicitat amb els catòlics foren un altre factor de tensions En no aconseguir els subsidis necessaris per a la consecució dels seus objectius formació d’un…
Eslovàquia 2016
Estat
La situació política del país va estar marcada per les eleccions legislatives, celebrades al mes de març, que van provocar que, per primera vegada, es formés un govern de gran coalició entre els dos grans partits d’esquerra i dreta del país El resultat electoral va donar com a guanyador el partit socialista SMER, liderat pel primer ministre, Robert Fico, que amb el 28,3% dels vots emesos va estar molt per sota del 44% obtingut en les darreres eleccions, del 2012, i, per tant, no va obtenir la majoria necessària per a afrontar amb garanties la formació d’un nou govern La fragmentació del…
De la Universitat de Cervera a la de Barcelona
Algun dia caldrà fer una història social de la universitat catalana, en el seu pas de Cervera a Barcelona, que tingui en compte les necessitats de les classes dirigents que se servien d’ella Cal pensar que molts intellectuals catalans protagonistes de les grans transformacions liberals del segle XIX havien estat alumnes de Cervera, des d’un seguit de bisbes del regnat d’Isabel II a militars, polítics, juristes, professors universitaris i escriptors Se sap que la vella reivindicació d’una universitat per a Barcelona era ensems una necessitat social i una operació de prestigi Hom ha dit que els…
la Busca
Història
Nom donat al partit format a Barcelona al voltant del 1450 per lluitar contra l’oligarquia urbana anomenda la Biga davant la divergència d’opinions o d’interessos per a pal·liar la crisi econòmica (conflicte conegut amb el nom de la Busca i la Biga).
Agrupà principalment mercaders, artistes i menestrals Els dirigents foren alguns ciutadans honrats descontents, mercaders i, durant la primera etapa, fins el 1455, alguns membres dels dos estaments inferiors La Busca propugnava principalment la devaluació de la moneda, l’adopció de mesures proteccionistes i el sanejament de l’administració municipal per a l’aplicació d’aquest programa, el partit popular cercà —i trobà— el suport reial a través del governador Galceran de Requesens i l’accés al govern municipal monopolitzat per la Biga, contrària a aquestes mesures Aconseguí la primera victòria…
Bòsnia i Hercegovina 2010
Estat
Els judicis contra els responsables del genocidi de la guerra dels Balcans van continuar Segons va informar el president del Tribunal de la Haia, Patrick Robinson, la major part dels judicis actualment actius acabaran el 2012, a excepció del que s’ha iniciat contra Radovan Karadžić —acusat d’onze càrrecs de genocidi, crims de guerra i crims contra la humanitat—, previst al final del 2013, malgrat les nombroses temptatives per retardar o anullar el judici A l’agost es va fer pública una sentència contra set policies i militars serbobosnians, dos dels quals van ser condemnats a cadena perpètua…
Xile 2014
Estat
Després de guanyar les eleccions al final del 2013, al gener la presidenta Michelle Bachelet va encetar un nou mandat de govern en què havia de posar en marxa l’ampli programa de reformes que va defensar en la campanya electoral Entre aquestes destaquen la reforma educativa, sobre la qual va prometre establir un sistema gratuït universal, i la reforma tributària necessària per a obtenir els recursos indispensables per a palliar les desigualtats creixents, i també per a finançar les reformes esmentades Entremig, però, la presidenta va haver de negociar molt a fons…
Tailàndia 2011
Estat
La celebració d’eleccions parlamentàries i la formació d’un nou Govern encapçalat per la candidata del Partit per als Tailandesos PTP, Yingluck Shinawatra, van constituir els dos esdeveniments polítics més destacats del 2011 Malgrat el suport de diversos alts càrrecs de l’exèrcit, als comicis del 3 de juliol el governant Partit Demòcrata, liderat pel primer ministre Abhisit Vejjajiva, només va obtenir 159 dels 500 escons de la Cambra de Representants, mentre que l’opositor PTP va aconseguir-ne 265 i la majoria absoluta Molts analistes van atribuir aquest resultat a la gran capacitat de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina