Resultats de la cerca
Es mostren 526 resultats
Economia de l’Alt Urgell
Art romànic
Les vies de comunicació Restes del camí medieval al congost de Tresponts, que comunicava l’Alt Urgell i la Cerdanya amb les terres de ponent T Pollina A l’Alt Urgell, comarca comunicada pel curs del Segre i dels seus afluents, un dels factors de creixença de la Seu i de les viles situades en el camí que vorejava el riu fou precisament la seva situació privilegiada al llarg d’una important via romana de comunicacions el nexe d’unió entre la Cerdanya —on confluïen les de Barcelona i Occitània— i el territori musulmà de Lleida era una de les principals vies segons indiquen tots els documents…
Santa Maria de Corroncui (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Façana principal de l’església del Pla de Corroncui, bastida amb els elements de la façana de ponent de l’antiga parròquia de Corroncui ECSA - MÀ Font Ruïnes de l’església, alguns elements de la qual s’han aprofitat a l’església del Pla de Corroncui ECSA - MÀ Font Les restes de l’església de Santa Maria són situades a la falda d’un petit turó proper al poble abandonat de Corroncui, situat als vessants del Pla del Mont Mapa 33-10 214 Situació 31TCG233894 Des de la Creu de Perves surt una pista en molt bon estat que mena al Pla de Corroncui, lloc on s’aplegaren els antics habitants del…
Banc d'Expansió Industrial (Exbank) (1975-1981)
La constitució La Banca Mas Sardà, com altres bancs comercials, també intentà crear el seu propi banc industrial o de negocis Ho féu tard i quan aquesta figura començava a difuminar-se per l’acció legislativa, que apropà les distintes modalitats financeres, i per la crisi industrial, més present a Europa que a Espanya en un primer moment Però no ho féu com a Banca Mas Sardà, sinó a través d’uns quants dels seus accionistes i empresaris més representatius, que hi prengueren una participació Els components del primer Consell d’Administració 1975 del Banc d’Expansió Industrial foren President –…
La cultura popular aprèn a resistir el virus amb responsabilitat i imaginació
Folklore
S’ha de reconèixer que la covid ha tingut l’originalitat de trencar tots els plans, de capgirar-ho absolutament tot, i només la imaginació i la creativitat de la gent han permès evitar que la cultura popular acabés l’any 2020 en blanc El nou virus ha posat a prova la capacitat d’adaptació d’un àmbit cultural molt arrelat a la societat, fonamental per enfortir la identitat de país En una conjuntura en la qual s’havia de posar l’energia a garantir la supervivència,…
L’epidèmia de còlera del 1885
El Dr Alberich visitant un afectat pel còlera , MFortuny, sd MNAC-GDG / GS “ En la casa n 9 de la calle Salvadors, había en cada piso tres inquilinos, cada uno de ellos tenía realquilada una parte de su mísero local a otras personas, de ellas resultaron siete atacados por el cólera, falleciendo tres de esta enfermedad Un matrimonio que vivía en ella, tan solo podía disponer de un dormitorio alquilado sin ventilación directa, y cuya entrada daba frente al escusado, que era hediondo, sucio y desprovisto de sifón el aire del dormitorio era sofocante y nauseabundo y si a esto se añade la extrema…
Qui pagava la construcció de les esglésies?
Distribució de les conferències eclesiàstiques del bisbat de Girona 1718 William J Callahan, en el seu recent i excellent llibre Iglesia, poder y sociedad en España, 1750-1874 , afirma que “el segle XVIII assistí a una orgia constructora del clergat regular i secular” En efecte, de la lectura del Diario de viajes de Francisco de Zamora, com també de la consulta de qualsevol història de l’art català se’n desprèn, en general, que durant el set-cents, a la major part de les parròquies de la província eclesiàstica Tarraconense es produí una veritable “orgia constructora” des del més petit…
La reforma universitària a debat
Biblioteca de la Universitat de Barcelona, 1912, UB La restauració de la Universitat de Barcelona 1837, tot i la illusió dels primers anys, no va donar els resultats que s’esperava Al llarg del segle XIX, aquest centre no va ser gran cosa més que una fàbrica de títols, tot i que tingué alguns professors de molta vàlua, tant científica o intellectual com acadèmica Les esperances que hom havia posat en la Revolució de Setembre del 1868 s’esvaïren amb la Restauració Catalunya visqué un xic al marge del moviment institucionalista, que trobà el seu màxim ressò en la reunió de catedràtics…
Lluís Ponç i d’Icard
Historiografia catalana
Dret
Numismàtica i sigil·lografia
Historiador i doctor en drets.
Vida i obra Membre d’una família políticament influent, era fill de Joan Ponç, doctor en drets, governador i jutge de la gran cort de la vicaria de Nàpols, i net de Lluís d’Icard i de Requesens, governador del Castell Nou de Nàpols, era cosí germà del bisbe d’Urgell, Perot de Castellet, i del batlle general de Catalunya Lluís d’Icard i Agustí La família mantingué un estret vincle amb el monestir de Vallbona Estava emparentat amb els Requesens i els Agustí per part de mare Es casà amb una filla de Joan de Vallbona, que potser fou el primer a afeccionar-lo en els estudis historicoarqueològics…
,
De Coma, Ciuró i Clavell a Joan Coma i Cros, a Salt
Fàbrica de Salt Sucesora de J Coma y Cros SA, 1850-1950 Joan Coma i Xipell, fill de Tremp, Erasme Ciuró i Auter, de Granollers, i Jaume Clavell i Isern, de Mataró, constituïren a Barcelona el 15 de novembre de 1850 la societat Coma, Ciuró i Clavell amb un capital de 50000 duros, aportats a parts iguals El domicili era al Raval barceloní, al carrer del Marquès de Barberà L’objecte de la societat era la compra-venda de tota mena d’articles i la manufactura de teixits de cotó Vol dir comerç i indústria cotonera Els tres titulars eren comerciants a Barcelona que aquell any compraren una fàbrica…
Literatura i noves tecnologies
Pàgina web dedicada a la poesia catalana, sd PV Fins no fa gaire, eren molt freqüents les veus que preveien la desaparició de la lletra escrita i de la literatura a causa de l’expansió imparable de la civilització televisiva Els més pessimistes fins i tot creien que l’escriptura estricta, substituïda per la imatge i l’oralitat, havia de quedar relegada a un ús erudit i notarial No en va Umberto Eco, al seu famós llibre Apocalíptics i integrats 1964, proposava lluitar per aconseguir una civilització de la televisió que, en lloc de destruir-la, complementés la del llibre Certament, no es pot…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina