Resultats de la cerca

Morfologia La nostra sargantana pirinenca Lacerta monticola és una subespècie bonnali endèmica dels Pirineus, prou diferent de la resta de subespècies ibèriques Té el cos d’un color uniforme, bru verdós, lleugerament metàllic, amb els flancs foscos M Victòria Vives Aquesta sargantana és una forma endèmica de muntanyes de la península Ibèrica Es troben poblacions a quatre àrees, actualment isolades, i es diferencia en quatre subespècies diferents La forma pròpia de les terres catalanes dels Pirineus centrals és L monticola bonnali , que presenta certes diferències patents amb la resta de…

L’esplugabous Bubulcus ibis , tal i com el veiem a la fotografia, en plomatge hivernal, és gairebé tot ell blanc, amb el bec ben groc i les potes fosques Oriol Alamany L’esplugabous és un ocell que s’ha estès cap al N durant aquest segle, per la qual cosa ha augmentat molt el seu nombre als Països Catalans en els darrers anys A la Catalunya Nord hiverna regularment, però en un petit nombre, des dels anys setanta, i escasseja a l’estiu A Catalunya i el País Valencià, actualment és sedentari i localment abundant A les Balears és un hivernant gairebé regular, encara que molt escàs a Menorca i…

Morfologia L’escurçó europeu Vipera aspis presenta el cap triangular típic dels vipèrids, però el perfil del musell el té pràcticament en angle recte, cosa que és un tret distintiu de l’espècie Té el cos curt i gruixut compareu-lo amb serps d’altres famílies i la coloració variable Javier Andrada És una serp curta i gruixuda, que arriba als 60 cm de longitud, però que sovint és més petita El seu cap és ample i triangular, el coll és prim i el tronc proporcionalment gruixut, amb cua curta i afilada El musell presenta la part anterior molt lleugerament aixecada, amb la part davantera aplatada…

Habita en indrets rocallosos, pedregars, runes, etc, al S de França, a tota la península Ibèrica, a la Itàlia peninsular, al S dels Balcans, a les illes mediterrànies i al N d’Àfrica

És un ocell principalment diürn que habita a les tundres àrtiques de l’hemisferi boreal, on caça preses molt grosses, com ara els èiders i les llebres nivals

La musaranya cua-quadrada és un insectívor petit, amb un musell llarg acabat en una petita trompa proveïda de vibrisses Els ulls són petits i poc visibles i les orelles són quasi cobertes pel pelatge La cua és cilíndrica i relativament curta aproximadament 2/3 de la longitud del cap i el cos El pelatge és dens, especialment a l’hivern, i bicolor hi ha una transició gradual entre la coloració dorsal i la ventral Els joves i els adults d’estiu presenten una coloració marronosa, més o menys fosca A l’hivern, el pelatge és més llarg i fosc i predominen les tonalitats grisenques Biologia La…

Morfologia La sargantana vivípara Lacerta vivipara té el cap proporcionalment petit, les potes relativament curtes i una locomoció lleugerament serpentiforme Javier Andrada És una sargantana relativament grossa pot assolir fins 8,8 cm de longitud de cap i tronc, i la cua, molt variable, pot mesurar des d’1,1 fins a 2,5 vegades aquesta dimensió Té un aspecte peculiar el cap és petit i més aviat arrodonit, mentre que el tronc és força llarg, proporcionalment, i aplatat Les potes són més aviat curtes i el coll i la cua són relativament gruixuts Les escates dorsals són granulars, però més…

Morfologia La sargantana àgil Lacerta agilis té les dimensions d’un petit llangardaix i es caracteritza pel fet de tenir la part central del dors diferenciada de la resta i dels flancs, tant pel que fa al color és tota ella bruna amb els flancs verdosos com pel tipus d’escates Oriol Alamany Hom pot considerar la sargantana àgil com un llangardaix petit o una sargantana grossa Mesura fins a 10 o 11 cm de cap i tronc, i la cua és aproximadament 1,5 vegades més llarga i pot superar els 20 cm de longitud total, encara que sovint és més petita El seu cap és molt curt i alt, sobretot el del…

Morfologia El gripau verd Bufo viridis és una espècie introduïda a les illes Balears que rep aquest nom per la seva coloració més intensament verdosa que la dels altres Bufo Malauradament, les seves poblacions minven de manera notable Oriol Alamany Aquest és igualment un gripau típic i robust, que pot arribar fins als 100 mm de longitud, però que sovint és més petit que el gripau comú Té el cap curt i les glàndules paròtides grosses, de forma variable, però aproximadament paralleles El timpà és mitjà, però ben marcat i l’iris de l’ull és verdós Els tubercles subarticulars són simples a…

Morfologia El gripau corredor Bufo calamita és una mica més petit i menys berrugós que el gripau comú Bufo bufo així mateix, les glàndules paròtides són paralleles, l’ull és daurat i sol presentar una línia vertebral groga Josep M Barres Aquest gripau presenta la morfologia típica, arriba als 70 o 80 mm de longitud, i és de tronc prou robust Té el cap més estret i el musell curt i rom, les glàndules paròtides prominents i paralleles l’ull és groc verdós o entre daurat i argentat, i el timpà, petit, quasi indistint Els tubercles subarticulars són dobles hi ha dos tubercles metatarsians a…