Resultats de la cerca
Es mostren 350 resultats
El panteó reial de Poblet
Art gòtic
La gestació de la idea i la seva consolidació L’afecció dels comtes reis catalans envers l’orde cistercenc va ser un fet molt remarcable des del punt de vista de la transcendència artística Sobretot, aquesta entesa dels sobirans amb els monjos es va manifestar, d’una manera excepcional, a Santa Maria de Poblet, un dels monestirs més importants de les terres de la Corona Estat actual de les sepultures reials del monestir de Poblet L’escultor Frederic Marès va reconstruir-les els anys quaranta del segle XX, aprofitant alguns fragments antics que es conservaven A l’arc de la esquerra de l’…
Juan Fernández de Heredia
Història
Literatura
Gran mestre de Rodes; escriptor aragonès, un dels més importants entre els qui han escrit en llengua aragonesa.
Fill de García Fernández de Heredia, que el 1316 era lloctinent de majordom de la infanta Elionor, el 1328 era cavaller de l’orde de l’Hospital, el 1333, lloctinent de comanador d’Alfambra, i poc després, comanador de Villel i de Saragossa Pere el Cerimoniós el féu conseller seu el 1338 El 1341 fou empresonat per ordre del castellà d’Amposta, i fou alliberat poc després per intervenció del rei Pel fet d’haver intentat apoderar-se de la castellania d’Amposta fou destituït de les comanadories d’Alfambra i Villel 1341-42 El 25 de juny de 1346 aconseguí d’ésser lloctinent del mestre a la…
Jaume Finestres i de Monsalvo
Historiografia
Cristianisme
Monjo i historiador.
Vida i obra Fill de l'advocat i doctor en lleis Pere Joan Finestres i Solans Germà de Francesc Finestres i de Monsalvo 1689 — 1762 i Pere Joan Finestres i de Monsalvo 1690 — 1769, professors de dret canònic a Cervera i erudits canonges de Girona i de Lleida, de Marià Finestres i de Monsalvo 1694 — 1759, monjo de Poblet, del jurista Josep Finestres i de Monsalvo 1688 — 1777 i d' Ignasi Finestres i de Monsalvo , jerònim, arxiver i bibliotecari del monestir de la Vall d’Hebron i de Daniel Finestres i de Monsalvo 1702 — 1744 Ingressà en l’orde del Cister 1715, a Poblet, on professà 1716 i fou…
Actituds catalanes davant la Segona Guerra Mundial
Que el règim franquista no parés de reflectir amb insistència en els mitjans de comunicació el suport entusiasta de les masses a la política de Franco no significa que aquest element retòric no estigués degudament contrastat Al contrari, el règim sabia i volia continuar sabent què pensava la població, primer pas per a exercir un omnipresent control social, previ a la repressió selectiva Per això, dels diferents serveis de Falange, un dels que es va destacar més fou el d’Información e Investigación, amb els seus nivells local i provincial, encarregat d’elaborar informes secrets, ja fossin…
Castell d’Espills (Tremp)
Art romànic
El poble d’Espills s’enlaira damunt la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana 1 077 m d’altitud, aprofitant un esperó rocós del Grau d’Espills Constitueix un bell conjunt emmurallat que encara conserva les arrels medievals Com el seu nom indica, Especulos fou lloc de guaita en la frontera L’any 1055 el trobem ja citat com a castell termenat, entre Areny, Montanyana 1070 i Castissent 1077 Sembla que d’antuvi, per conquesta, Espills va pertànyer al comtat de Pallars Jussà La rememoració de greuges reporta que Artau I del Sobirà trencà moltes vegades la Treva a Espills abans del 1079…
Sant Esteve i Sant Pere d’Aguilar (Graus)
Art romànic
Aquest monestir, ara desaparegut, era situat entre Santa Liestra i Aguilar Va dependre de Santa Maria d’Ovarra Una de les falsificacions ovarreses consigna la suposada donació d’aquest monestir feta pels comtes Bernat i Toda a l’abat Galafons d’Ovarra El fons històric d’aquest diploma es troba en unes notícies autèntiques del segle X relatives al monestir d’Esvú, primitiu nom del cenobi Al principi del segle X un tal Endiscle lliurà a l’abat Galifons i a la congregació del cenobi d’Ovarra “la casa anomenada d’Esvú amb el seu alou i els seus termes” i, semblantment, la casa que…
Eufemià Fort i Cogul
Literatura catalana
Assagista, poeta i erudit.
Vida i obra Estudià al seminari de Tarragona 1922-28 Fou professor de català fins al 1937 El 1935 publicà Caliu Guspires i records , un llibre de poemes vertebrats al voltant de quatre motius temàtics la religió, la pàtria, l’amor i la mort Catòlic i nacionalista català, durant la postguerra fou un dels promotors de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 1947 i de la restauració del monestir, a través de l’organització i participació en els Colloquis d’història del monaquisme català 1966-1988 Fou igualment promotor de la collecció “Analecta Selvatana” 1947 Publicà nombrosos llibres d’erudició…
, ,
Andreu de Sard. Sard i Companyia
Anunci Barcelona en la mano , 1895 Andreu de Sard pertany a la darrera generació de vilanovins que creen una empresa cotonera La societat s’establí el 1876 i la fàbrica es tancà el 1898 després de fer suspensió de pagaments Andreu de Sard i Rosselló era de Vilanova i la Geltrú Pertanyia a la seva burgesia tradicional El seu pare, Andreu Sard i Calvà, havia estat alcalde de la població l’any 1856 Ell es va casar amb Rafaela de Torrents, Marquesa de Vilanova i la Geltrú i vídua de Josep Samà i Mota, en enviudar amb Leonor Pers Sard pertany a la darrera generació de vilanovins que creen una…
Sant Esteve de Menauri (Sort)
Art romànic
Situació Ruïnes d’aquesta antiga parròquia, prop de les bordes de Menauri ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Esteve de Menauri són situades en un lloc aïllat, prop de les bordes de Menauri, enmig del bosc, aproximadament a 1 km de Seurí Mapa 33-10214 Situació 31TCH412009 S’hi accedeix per un corriol, només transitable a peu, que en el tram final conserva alguns sectors amb l’empedrat antic JAA Història No s’han trobat dades documentals d’època medieval referents a aquesta església de la Vall d’Àssua, que l’any 1758 era una capella dependent de la parròquia de Sant Víctor de…
Castell d’Escornalbou (Riudecanyes)
Art romànic
Situació Vista aèria de la muntanya d’Escornalbou, amb el monestir canonical de Sant Miquel i l’indret de l’antic castell, situat al punt més alt del turó, al petit planell on es bastí la capella de Santa Bàrbara ECSA - JTodó És molt possible que el castell primitiu d’Escornalbou fos situat al cim de la muntanya on es construí el convent de Sant Miquel, al lloc on després es bastí la capella de Santa Bàrbara Des del cim del turó hi ha una bona panoràmica sobre el monestir, a primer terme, i sobre bona part del Camp de Tarragona Al costat de l’església canonical de Sant Miquel hom pot observar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina