Resultats de la cerca
Es mostren 482 resultats
Sant Miquel del castell de Queralt (Bellprat)
Art romànic
Situació Mur de ponent de la capella de Sant Miquel del castell de Queralt, amb un campaneret d’espadanya, darrers vestigis d’aquest temple ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les despulles de l’església són situades dins l’àmbit del castell FJM-AMB Mapa 34-15390 Situació 31TCF715972 Història Aquesta església fou sempre la capella de la fortalesa de Queralt Depengué de la canònica de Solsona per donació dels senyors del castell El castell de Queralt s’esmenta per primera vegada l’any 976, quan el comte Borrell i la seva muller Ledgarda vengueren a Guitard, vescomte de Barcelona, el castell de…
Harry Houdini

Harry Houdini
© Library of Congress US
Arts de l'espectacle (altres)
Nom artístic de l’il·lusionista nord-americà Erik Weisz, considerat la màxima figura de l’escapisme.
Començà a treballar de ben jove com a prestidigitador en espectacles de varietats i adoptà el cognom artístic en honor del gran illusionista francès Jean-Eugène Robert-Houdin Aconsellat per l’empresari Martin Beck, el 1899 es concentrà en l’escapisme, especialitat en què reeixí gràcies a una extraordinària habilitat per a escapolir-se de manilles, cordes, cadenes, cadenats, sacs o baguls, qualitat que sabé combinar amb un gran instint dramàtic, una forta empatia escènica i una calculada mesura del risc Atribuí les seves habilitats tant a les condicions físiques complexió, traça…
Sant Jordi del castell de Pèirapertusa (Dulhac jos Pèirapertusa)
Situació Àmbit de la nau i mur de ponent de l’església, l’únic ben conservat ECSA - A Roura Aquesta església castellera ocupa l’extrem sud-est del recinte superior del castell de Pèirapertusa, al qual ha donat nom Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 52′ 19″ N - Long 2° 33′ 26″ E Hom accedeix al recinte sobirà del castell per una escala de setanta graons tallats a la roca La tradició anomena aquesta obra “l’escala de Sant Lluís” LB Història Aquesta capella fou bastida a mitjan segle XIII, en el moment en què es construí tot el conjunt del recinte superior del castell per ordre del rei de França…
Francesc Daniel Molina i Casamajó
La Plaça Reial de Barcelona, obra de Francesc Daniel Molina i Casamajó
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Es formà a Llotja, on guanyà un premi per un projecte de biblioteca 1838, i es titulà a l’Academia de San Fernando de Madrid 1843 Projectà la nova façana del Teatre Principal de Barcelona 1845 El mateix any feu un avantprojecte per al Teatre del Liceu, que fou rebutjat per Joaquim Gispert Guanyà la medalla d’or al concurs de la Plaça Reial 1848 —que construí i acabà 1859—, una de les més reeixides de la ciutat Arquitecte municipal, projectà l’escut de la façana de la Casa de la Ciutat El 1849 projectà la font de l’almirall Galceran Marquet a la plaça de Medinaceli 1851 Traçà el carrer de la…
Andreu Marçal de Sax

La batalla del Puig, obra atribuïda a Andreu Marçal de Sax
© Victoria and Albert Museum
Pintura
Pintor.
D’origen alemany, estigué actiu a València en 1390-1410 Sobre ell i Pere Nicolau s’assenta tota l’estructura de l’estil internacional valencià de línia flamenca Cal advertir, d’una banda, que el seu origen alemany no té res a veure amb l’expressionisme germànic, que és posterior, i, d’altra banda, que la temàtica de les obres perdudes indica relació directa amb el món flamenc i coneixement de la plàstica toscana L’única obra documentada que en resta, la taula de Sant Tomàs apòstol Museu de la Seu de València, tot i que és insuficient per a jutjar tota l’obra d’un pintor i malgrat haver estat…
Traces i espais de les catedrals catalanes
Art gòtic
Entre la darreria del segle XIII i els primers anys de la centúria següent, coincidint amb l’inici del període de màxima empenta constructiva que mai s’ha donat al país, es comencen a construir la majoria de les catedrals catalanes gòtiques, després que ja s’hagin bastit bona part de les fàbriques de les seus de Lleida i Tarragona Aquestes dues catedrals es van aixecar enmig d’una etapa de tempteigs i de prefiguració de l’arquitectura gòtica catalana, durant la qual el pes de la tradició romànica era encara present en la major part dels edificis que aleshores es construïen arreu del Principat…
Sant Esteve d’Èguet
Art romànic
El poble d’Èguet és situat a l’esquerra de la ribera d’Èguet, a 3 km de Fontromeu La seva parròquia, dedicada a sant Esteve, és esmentada sota la forma Egadde , en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document datat del 819, però que en realitat sembla que fou redactat a la darreria del segle X Posteriorment, segons la butlla de confirmació de béns que l’any 1163 atorgà el papa Alexandre III en favor de l’abadia de Sant Martí del Canigó, hi ha referència que aquest monestir tenia diverses possessions praedia dins la parròquia de Sancti Stephani de Egued A la darreria…
El monestir de Sant Feliu de Cadins
Art gòtic
A més del seu interès pel fet de ser l’únic testimoni d’arquitectura cistercenca conservat a la Catalunya Vella, on la implantació de fundacions monàstiques tradicionals era nombrosa, el monestir de Cadins exemplifica en un mateix espai el trànsit del romànic epigonal cap a les innovacions de l’arquitectura gòtica Situat a poca distància de la població altempordanesa de Cabanes, d’aquest monestir –el segon més antic a Catalunya de la branca femenina de l’orde– només es conserven l’església i algunes restes esparses Façana lateral sud, reforçada per contraforts que assenyalen el pas cap al…
Sant Esteve d’Orla (Perpinyà)
Art romànic
Situació L’església des del costat nord-est, amb l’absis, l’element avui dia més vistent d’aquesta antiga parròquia ECSA - JL Valls L’església, en part arruïnada, de Sant Esteve d’Orla és situada a la sortida sud-oest de Perpinyà, a la vora esquerra de la carretera N-162 A, a uns 3 km de Perpinyà És integrada en una masia de propietat particular PP Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 40’ 49,8” N - Long 2° 51’ 7,8” E Història El lloc d’Orla villam Orlam és esmentat per primera vegada el 832 com a afrontació nord de Vilanova de Raó i encara el 976 i el 988, com a afrontació sud de Baó “in ipsa…
Sant Antolí

Aspecte de l'església de Sant Antolí
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Ribera d'Ondara (Segarra), és situat a les ribes del riu d’Ondara.
És format per dos nuclis El més antic, el poble de Sant Antolí, s’estén per una costa a la ribera esquerra del riu d’Ondara, i és format per uns carrerons, que algun temps foren tancats per dos portals L’antiga església parroquial de Sant Antolí o Antoní, que s’ha anat restaurant, és al cim Conserva a l’esquerra de l’edifici la construcció romànica a la dreta s’obriren dues grans arcades per fer-hi un eixample amb la construcció gòtica, que des del segle XV o poc abans es convertí en la nau principal Allargant la part romànica s’hi afegí durant el segle XVIII la capella de Sant Isidre, les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina