Resultats de la cerca
Es mostren 1138 resultats
Aspectes històrics dels estudis florístics als Països Catalans
Els orígens de la florística Les obres dels autors de l’antiguitat clàssica, com Dioscòrides o Plini, foren mereixedores durant l’etapa renaixentista de diversos comentaris botànics, sovint ricament illustrats, com aquesta edició de la traducció castellana de l’obra de Dioscòrides feta per Andrés de Laguna En aquesta etapa, la Universitat de València tingué un paper capdavanter i fou la primera, fora d’Itàlia, que creà una càtedra d’anatomia i herbes i un jardí botànic Imposà al titular de la càtedra d’herbes separada de la d’anatomia el 1560 l’obligació d’herboritzar per diferents punts del…
Bíblia de Ripoll
Art romànic
Biblioteca Apostolica Vaticana Ms Lat 5 729 Bíblia de Ripoll Foli 323v amb diverses representacions allusives al cicle de Tobles Introducció És un còdex constituït per un sol volum Segons remarca Josep Gudiol, la lletra emprada és la Caro lina, ara bé, amb diferenciacions de la usual a França pel que fa als abreujaments * El volum consta de 465 folis de pergamí de 55 × 37 cm, escrits a tres columnes Destaquen les inicials i particularment les representacions historiades que illustren el text dintre dels seus marges, però també a tota plana Les darreres defineixen faixes horitzontals, més o…
Sant Martí de Tost (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Situació Edifici reconstruït en gran part en època gòtica, però que conserva a les façanes sud i oest vestigis d’una construcció romànica T Pollina L’església parroquial de Sant Martí, també dedicada a sant Ponç, és situada a un extrem de l’antic caseriu que formava el poble de Tost, avui abandonat Mapa 34–11253 Situació 31TCG669815 L’itinerari per arribar a l’església és el mateix que condueix a l’antic castell de Tost MLlC-JAA Història La referència històrica més antiga del castell i del terme de Tost és de l’any 815 La vila de Tost apareix esmentada en un document del 982, en què el bisbe…
L’escultura del gòtic internacional a la influència flamenca
L’escultura gòtica assolí el punt culminant amb Pere Joan i Guillem Sagrera, cadascun amb les seves peculiaritats Lleida, que havia perdut protagonisme cap a la darreria del segle XIV, coincidint amb una època d’escassa activitat a la Seu Vella, tornà a viure un bon moment, amb la represa de les obres a la porta dels Apòstols i en altres indrets de la catedral Els mestres que hi treballaren també van ser actius en altres llocs de Catalunya, la qual cosa explica el constant intercanvi d’influències Rotllí Gautier o Vauter, Jordi Safont i Bertran de la Borda en van ser els protagonistes més…
La transformació de les ciutats
El context València, BEspinalt, 1786-89 BC El segle XVIII representa per a la majoria de regions europees una clara inflexió històrica en descabdellar-se una sèrie de transformacions que comportaren la fi de l’antic règim A Catalunya la consciència sobre la singularitat d’aquest segle va ser particularment viva D’una banda, la centúria s’inicià amb una discontinuïtat institucional i política dramàtica, un canvi clau després d’una llarga etapa de permanència, amb agudes repercussions sobre el món urbà De l’altra, finalitzà amb un creixement sense precedents, força general a les diverses…
Les contradiccions del món rural
A partir de les darreres dècades del segle XIX el món deixava de caminar per començar a córrer El desenvolupament dels mitjans de comunicació i de transport de masses, simbolitzats pel ferrocarril i el vaixell de vapor, afavoriren la internacionalització del mercat, la difusió de les idees i la mobilitat demogràfica El nou model social urbà i industrial s’imposava arreu i penetrava dins del món rural imposant la seva racionalitat econòmica i la seva concepció cultural El camp i la ciutat mai no han ballat sardana, l’antinòmia ve de lluny, però ara no es tractava d’una picabaralla més, d’uns…
El País Valencià, de Zaplana a Camps
El context Les eleccions autonòmiques del mes de maig del 1995 van marcar un punt d’inflexió decisiu en l’evolució política del País Valencià Els socialistes van perdre per primera vegada el govern després de la recuperació plena de les institucions autonòmiques a l’inici de la dècada dels huitanta El Partit Popular PP es va convertir en la primera força política valenciana encara que no va assolir la majoria absoluta, va obtenir poc més d’un milió de vots, la qual cosa suposava el 43,3% dels sufragis El Partit Socialista del País Valencià PSPV-PSOE, per la seva banda, va aconseguir el 34,3%…
Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda)
Situació Una vista de la façana de migjorn del monestir amb l’edifici de l’església a segon terme A desgrat de les restauracions sofertes, el monestir de Casserres ofereix encara avui una visió molt fidel del que fou en època original a causa de la manca d’alteracions G Llop El monestir benedictí de Sant Pere de Casserres es troba a una hora escassa del camí del Parador de Turisme de Vic, conegut popularment per Parador de Sau, inaugurat el 1972 a tocar l’antiga masia del Bac de Sau Pertany al municipi de les Masies de Roda i hi porta la carretera que surt de la de Vic a Olot, al km 4, i que…
La Vall d’Aran
Situació i presentació Extensió i límits La Vall d’Aran -vall de capçalera de la Garona- és l’única vall pirinenca de vessant atlàntic de Catalunya i forma una de les comarques establertes en la Divisió Territorial del 1936 per la Generalitat de Catalunya Situada als Pirineus centrals, a l’extrem NW del país, l’orientació inicial de la vall és d’E a W, fins a les Bordes, on la canvia per la de S a N, i forma una vall molt tancada en la qual l’única obertura, al NW, té una gran incidència en el clima El fet de ser una vall atlàntica, és a dir, de trobar-se al N de la carena dels Pirineus…
Esquerra Republicana de Catalunya
Partit polític
Partit creat a Barcelona al 19 de març de 1931 en la Conferència d’Esquerres Catalanes.
Els orígens Sota l’impuls de Francesc Macià i Lluís Companys, sorgí de la unió d’ Estat Català EC , del Partit Republicà Català PRC , el grup del setmanari L’Opinió Joan Lluhí i Vallescà, Joan Casanelles, Antoni Xirau i Pere Comas i nombrosos centres comarcals del republicanisme català històric La Conferència pretenia crear un partit republicà i catalanista capaç d’esdevenir força dirigent, tot apropant les dues grans reivindicacions del moment la República i l’autonomia de Catalunya EC hi aportà el carisma de Macià i el radicalisme nacionalista el PRC, els vincles amb l’obrerisme i el…