Resultats de la cerca

Situació Exterior de l’absis, que deixa veure només la seva estructura romànica a les finestres de doble esqueixada Arxiu Gavín Vilamulaca, poble dels baixos Aspres, és situat a la dreta de la ribera de Paçà, aigua avall del monestir del Camp L’església de Sant Julià i Santa Basilissa és al centre de la població Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 35’ 22,2” N - Long 2° 50’ 24” E Hom hi arriba a partir de Perpinyà per la carretera N-9, o bé per la D-37 Venint de Perpinyà per la carretera N-9, cal prendre a mà dreta l’encreuament de la D-2, que va de Vilamulaca a Sant Joan la Cella PP…

Situació EI paratge conegut com les Roques del Tit és a llevant de Vila-robau, a poc menys d’1 km El lloc es caracteritza pels marges acinglerats sobre el riu i en formació de conglomerat i terrasses argiloses, com també afloraments de roca que creen diversitat de penyes En aquest punt hi ha les ruïnes de l’anomenat “Molí de les Roques del Tit”, que en realitat és l’edifici de la resclosa on s’inicia el rec del Molí que portava l’aigua als molins, situats aigües avall, de l’Arbre-sec i de l’Armentera, que foren importants fins a època moderna Al marge hi ha també les restes d’un pou de glaç i…

Consisteix bàsicament en una metxa de fibres vegetals o animals, generalment crins de cavall, tensades entre els extrems d’una vara prima i flexible de fusta, de manera que les fibres puguin mantenir-se lleugerament separades de la vara En català és molt freqüent anomenar-lo també arquet El frec transversal de les fibres contra la corda, sovint millorat amb pols de resina , imprimeix a aquesta un desplaçament lateral seguit d’un moviment en sentit contrari, en relliscar per la mateixa tensió, que es repeteix de forma recurrent, de manera que produeix una nota estable i amb una…

Campanulàcies 1 Legousia hybrida aspecte de la planta, amb flors terminals solitàries x 0,5 2 Jasione montana a aspecte de la planta en flor x 0,5 b detall d’una flor, amb l’ovari ínfer i els pètals llargs i estrets x 4 3 Phyteuma orbiculare a aspecte general de la planta x 0,5 b flor començant a obrir-se x 2 c flor ben oberta que comença a marcir-se x 2 4 Campanula rapunculoides flor seccionada longitudinalment, amb l’ovari ínfer, els sèpals corbats cap avall i la corolla campanulada x 1 5 Campanula speciosa flor amb la corolla seccionada longitudinalment per a mostrar els…

Àrea de distribució de l’almesquera Galemys pyrenaicus als Països Catalans IDEM, a partir de dades dels autors L’almesquera Galemys pyrenaicus és un tàlpid d’hàbits semiaquàtics, endèmic de la meitat nord de la península Ibèrica des del centre de Portugal fins als Pirineus orientals Viu sobretot en zones d’influència atlàntica, en les quals es pot trobar gairebé al nivell del mar, mentre que en àrees d’influència mediterrània sol estar relegat a les muntanyes Als Països Catalans és present en bona part de les capçaleres fluvials pirinenques, on té el límit nord-est de distribució global…

La família Marfà El primer Gaietà Marfà de la dinastia era Gaietà Marfà i Guanyabens, un mitger establert a Mataró el 1815 Un mitger era el que fabricava gèneres amb punt de malla, com mitges, mitjons o guants, amb telers manuals Tenia una petita fàbrica amb deu telers al carrer del Pou d’Avall La producció es destinava al mercat interior i a les colònies americanes, especialment a Mèxic, on tenia el suport de comerciants catalans allí establerts Exportava sobretot mitges de seda, un gènere car i de qualitat Aquest primer Gaietà Marfà estava casat amb Teresa Baladia, germana del…

Francesc Gomis i Soler Can Gomis Història d’una colònia industrial a les ribes del Llobregat , 1992 Francesc Gomis i Soler, manresà, establí una fàbrica de filats de cotó a Monistrol, el 1895 Francesc Gomis i Soler era manresà i cintaire, com els Burés El 1852 començà les seves activitats industrials fabricant cintes de seda que eren utilitzades pels tabaquers cubans a l’hora de precintar les caixes de cigars El 1884 es transformà en filador de cotó en fer-se càrrec de la fàbrica de can Canals, a Sant Martí de Torroella, a la vora del Cardener Hi tenia 4000 pues de filar Quatre o cinc anys…

Del gran i polifacètic artista xinès Wang Wei 699-759 es diu que els seus poemes eren quadres i les seves pintures poemes En una poesia impregnada de sentiment místic envers la natura, deixà escrit a propòsit de l'esclat primaveral de les boscanes florides “El pescador navegà riu amunt, s'enamorà de la primavera als turons Els presseguers que en flor vorejaven els ribatges es perdien en la distància Assegut, mirà els arbres de carmí No sabia quant havia navegat S'acostà a les aigües verdejants, tot sol al bell mig del paradís“ Si res caracteritza les boscanes als ulls de qualsevol observador…

Un enginyós sistema dotat d’un mirall dicroic permetia impressionar tres pellícules simultàniament, una per a la radiació de cada color fonamental En acabat, tenyint cada pellícula amb el to corresponent groc, vermell i blau i fonent-les després en una de sola, es restituïa la imatge inicial, però no pas en blanc i negre, sinó amb els colors de la realitat El mètode, que es deia “ technicolor ”, resultava complicat, però hom acabà simplificant-lo molt fins que fou aplicat amb èxit a un film destinat a fer història Era l’any 1939 i el film s’anomenà “ Gone with the Wind ” “ Allò que el vent s’…

Un migdia xafogós de juliol al desert de Gobi El calorós vent del SW s’emporta els escassos núvols cap a les llunyanes serralades de l’Altai del Gobi Els núvols s’apleguen als cims de les muntanyes on, cap al tard, es pot desencadenar un petit ruixat La vall del desert, però, és ben seca Els arbustos de fulla perenne es veuen esgrogueïts i mústics Però si es visita el desert a la primavera, durant el mes d’abril, potser en algun lloc de l’Àsia mitjana, pels voltants de Bukhara, no es dubtarà un sol instant que el terme ‘desert’ no és gaire apropiat per a designar aquest món avalotat i ple de…