Resultats de la cerca
Es mostren 2483 resultats
Els pobles de l’Europa central. 1910
Els editors JM Dent de Londres i Toronto i EP Dutton & Co de Nova York van publicar, dins l’Everyman’s Library, el 1910, amb reimpressions els anys 1912, 1914 i 1915, A Literary and Historical Atlas of Europe Un atles, dirigit per JG Bartholomew, que combinava la geopolítica amb la cartografia literària d’autors i obres de la literatura anglesa A Literary and Historical Atlas of Europe Un dels mapes clau de l’obra A Literary and Historical Atlas of Europe és el que presenta els pobles de l’Europa central, és a dir, en el llenguatge anglosaxó d’aquell moment, l’ Ethnographical Central…
John Taverner
Música
Compositor anglès.
Vida Cap al 1525 era cantor a la collegiata de Tattershall L’any 1527 fou convidat pel bisbe de Lincoln a fer-se càrrec de la instrucció dels coristes del Christ College d’Oxford, recentment fundat pel cardenal Wolsey amb el nom de Cardinal College El 1530 deixà aquesta feina a causa de les dificultats econòmiques que patia el college i retornà a la seva regió natal, on s’ocupà de la direcció del cor de la parròquia de Saint Botolph, a Boston Cap al 1537 abandonà la música com a activitat professional, també a conseqüència dels problemes de finançament de la institució a la qual estava…
Francesc G. Bruguera
Historiografia catalana
El seu nom complet és Francesc Gonzàlez Bruguera.
Historiador primerenc de l’Espanya contemporània i un dels primers historiadors del franquisme sempre en el context de la història internacional des de l’impacte de la Revolució Francesa del 1789 fins a la política exterior dels EUA del 1950 Professor de francès a l’institut de batxillerat d’Olot, es formà als centres universitaris de Llemotges i Lió, i, com a historiador, treballà en el Centre National de la Recherche Scientifique CNRS, amb l’ajut dels principals hispanistes francesos, encapçalats per Braudel, Sarrailh i Vilar Publicà Histoire contemporaine d’Espagne 1789-1950 1953, que…
Manuel Reventós i Bordoy
Historiografia catalana
Historiador i economista.
Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, l’any 1910, i fou becat a Berlín, Düsseldorf, Würzburg i Frankfurt 1911-14 Fou professor universitari i investigador adscrit als centres d’ensenyament i de recerca econòmica de les administracions públiques catalanes Diputació de Barcelona, Mancomunitat, Generalitat També fou professor de teoria econòmica de la Facultat de Ciències Econòmiques i Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona 1933 Lluís Nicolau i d’Olwer el feu participar en les tasques de direcció del Ministeri d’Economia del govern de Madrid, en el moment «en…
Romà Perpiñà i Grau
Historiografia catalana
Historiador, economista i demògraf.
Realitzà estudis comercials a la Universitat de Deusto, i amplià coneixements a les universitats de Berlín i Frankfurt, i a l’Institut d’Economia Mundial de Kiel Director del Servei d’Estudis Econòmics de la Companyia Hispano-Americana d’Electricitat CHADE entre el 1927 i el 1929, fou el primer director del Centre d’Estudis Econòmics de València des del 1929 i membre del consell de redacció d’ Economia i Finances Com a historiador, elaborà una aplicació del model de JH von Thünen a la història economicodemogràfica de la Península Ibèrica La base d’aquesta aplicació fou el seu coneixement…
Alemanya 2011
Estat
La cap de govern alemanya Angela Merkel va marcar les directrius econòmiques per als membres de la Unió Europea © Unió Europea Malgrat la crisi econòmica i financera que va patir Europa i l’euro, a Alemanya el PIB va créixer el 3,6% durant el 2010, i l’economia del país va continuar creixent, com no ho feia des de la reunificació, principalment gràcies a les exportacions als països de la UE Tanmateix, aquestes xifres no van ser suficients per al partit d’Angela Merkel en un any en què va haver de sotmetre a control la seva gestió en eleccions a diferents estats A les primeres, celebrades al…
Bulgària 2011
Estat
El 2011 va estar marcat per les eleccions presidencials i municipals celebrades a l’octubre En les municipals, no hi va haver gaires sorpreses a les principals ciutats del país El partit governant va mantenir les alcaldies de Sofia, Burgas, Dobrich i Gabrovo, i va guanyar en d’altres governades pels socialistes de l’MDL o el partit d’ultradreta VMRO El resultat de les eleccions presidencials va ser favorable al candidat del partit governant GERB, Rossen Plevneliev, que va derrotar el candidat del partit socialista, Ivailo Kalfin –el nou president assumirà el càrrec al gener del 2012– La…
Cuba 2011
Estat
El programa de reformes econòmiques que havia anunciat el Govern de Raúl Castro a l’octubre del 2010 va ser l’eix dels debats del VI Congrés del Partit Comunista de Cuba PCC, que finalment es va reunir a l’abril del 2011 Aquesta fita política va ser molt important perquè feia catorze anys que s’havia celebrat l’últim congrés, i l’encontre s’havia postergat reiterades vegades, tot i que els estatuts estableixen que el marge entre congressos és de cinc anys La raó del retard s’explica per les dificultats a generar un consens entre les diferents elits del règim per a fer front a la degradació…
Japó 2011
Estat
L’any 2011 serà recordat al Japó com un dels pitjors anys en la seva història contemporània, com a conseqüència dels devastadors efectes provocats pel tsunami que va devastar el país l’11 de març i per la greu crisi nuclear que va desencadenar els mesos següents, la pitjor des de l’accident nuclear de Txernòbil Causat pel terratrèmol més fort dels registrats al país, amb una intensitat de 9 graus en l’escala de Richter i originat a només 130 km de la costa de Sendai, el tsunami va deixar més de 20000 víctimes mortals i de desapareguts, gairebé 7000 ferits, enormes destrosses d’infraestructura…
Hongria 2010
Estat
Les eleccions legislatives del mes d’abril van suposar nombrosos canvis dins el sistema polític del país A la primera volta van quedar fora dos dels principals partits polítics del període de la transició del comunisme a la democràcia, els liberals de l’Aliança dels Demòcrates Lliures SZDSZ i els conservadors del Fòrum Democràtic Hongarès MDF La segona volta la va guanyar el conservador partit Fidesz, dirigit per l’exprimer ministre Viktor Orbán, en què va obtenir 263 dels 368 escons del Parlament El partit socialista va perdre més d’una tercera part dels diputats que tenia fins aleshores al…