Resultats de la cerca
Es mostren 4816 resultats
el Matarranya
el riu Matarranya
© Fototeca.cat
Riu
Riu del SW de la Depressió de l’Ebre, afluent d’aquest riu per la dreta.
Neix als ports de Beseit comarca del Matarranya, al NE del tossal d’Encanader 1 396 m alt Pren la direcció NW i passa per Beseit i Vall-de-roures on, havent deixat enrera les calcàries mesozoiques, eixampla el llit en els materials tous de la Depressió, pren després la direcció N i passa per la Torre del Comte, prop de la Vall del Tormo, i per Massalió, entra a Terra Alta, on passa per Maella, Favara de Matarranya i Nonasp ja en direcció NE, s’endinsa en meandres encaixats i travessa els darrers contraforts de la Serralada Prelitoral…
Caront
Astronomia
Satèl·lit de Plutó.
Fou descobert per W Christy el 1978, en estudiar unes plaques fotogràfiques obtingudes a l’observatori naval nord-americà de Flagstaff i en altres observatoris Els primers estudis de les seves característiques orbitals semblen assenyalar que el satèllit es mou a 20000 km de distància del planeta seguint una trajectòria gairebé circular El seu període de revolució és de 6,39 dies, el qual és també el període de revolució de Plutó al voltant del seu eix Aquesta situació implica que els dos cossos es mouen solidàriament, és a dir, com si formessin un sol cos rígid Aquest tipus de moviment no es…
Arqueà
Geologia
Unitat cronoestratigràfica més antiga del Precambrià, amb categoria d’eó, que jau sota l’eó Proterozoic.
El seu límit superior és pres convencionalment a 2500 milions d’anys i l’inferior correspon a l’edat de la roca més antiga datada radiocronològicament, és a dir uns 4000 milions d’anys L’Arqueà sembla haver estat temps d’una activitat plutònica i volcànica desmesuradament universal les roques d’aquesta edat tendeixen a ésser geoquímicament primitives i les unitats sedimentàries són predominantment vulcanogèniques, tot i que s’hi han enregistrat roques carbonàtiques, terrígenes i, fins i tot, evaporites Biològicament, apareixen a l’Arqueà els primers bacteris 3200 milions d’anys, que formaren…
Paul Frederic Bowles
Literatura
Música
Escriptor i compositor nord-americà.
Els anys vint viatjà per Europa, el nord d’Àfrica i l’Amèrica del Sud De retorn als EUA 1929, inicià una fructífera activitat com a compositor de produccions teatrals i fou aconsellat per compositors com VThompson, SRevueltas i, especialment, ACopland Casat el 1937 amb l’escriptora Jane Auer, més coneguda pel nom de casada, Jane Bowles , els anys quaranta s’establí a Tànger i esdevingué una figura aïllada del món intellectual nord-americà Més tard, el moviment contracultural el reivindicà com un dels seus referents Com a compositor, és autor de peces generalment breus de gran inventiva…
Sant Vicenç de Valveralla (Ventalló)
Art romànic
L’antiga església de Sant Vicenç de Valveralla era a uns 200 m de distància del poble vers ponent, al cim d’un petit monticle anomenat el Pedró o l’Església Vella En aquest lloc fins fa poc temps hi havia un altar fet amb carreus, el qual tenia clavada una creu de ferro forjat, que ha estat traslladat a la plaça, davant la parròquia actual Hi resta un clos murat, el qual potser assenyala, encara, la sagrera El lloc de Valveralla és esmentat en el testament del comte Gausfred de l’any 959 Valvaralia i l’any 983 També s’esmenta com a límit de migjorn del territori de Sant Miquel de Fluvià, en…
La Roca d’Aguilar (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Es tracta d’una fortificació ben documentada i que no té una localització precisa Aquesta fortalesa devia ser una de les més importants de les valls que davallen del Cantó cap al Segre, que van acabar adoptant el seu nom El 1159 fou donat per Ermengol VII al bisbe d’Urgell, igualment com el d’Agudes El 1203 aquesta fortalesa fou objecte d’un pacte entre Ermengol VIII i Arnau de Castellbò, mitjançant el qual aquest es comprometia a no casar la seva filla amb Roger Bernat de Foix, posant la Roca d’Aguilar i el castell de Castellbò com a garantia Malgrat els pactes, el matrimoni es va dur a…
Santa Creu de Castellbò (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
L’any 935, en la cessió d’una propietat situada al terme de Pallerols s’esmenta, com a límit, entre d’altres, l’església de Santa Creu Altres esments del lloc són del 1030, en la venda del llogaret de Tridigueres , a la vall de Castellbò, al terme de Santa Creu i del 1074 en la donació d’un alou situat al terme de Santa Creu, de Sant Iscle i a l’obac de la Laguna, a la vall de Castellbò, i que, per una part, limiten amb el riu de Tridigueres En l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, també apareix la parròquia de Santa Creu El lloc pertanyia al vescomtat de Castellbò, i era inclòs al…
Sant Salvador de Pujol (la Seu d'Urgell)
Art romànic
El lloc i la vila de Pujol apareixen esmentats en documents datats els anys 1038,1047 o 1051, com a pertanyents al terme de la Seu d’Urgell, però sense concretar l’indret tan sols en un document s’esmenta com a límit del terme de Sant Just al lloc de Cogomells del terme de Cerc D’altra banda aquesta vila apareix estretament vinculada a la vila de Cabrisacs o Cabrisags, lloc del qual es coneix també sols la seva situació dins del terme de la Seu d’Urgell, però no el seu emplaçament concret L’any 1081, en el document de la publicació sacramental del testament de…
Sant Sadurní del castell d’Aguilar de Bassella
El castell d’Aguilar, al qual estava vinculada l’església de Sant Sadurní, és esmentat l’any 1042 o 1044 com a límit, a tramuntana, del castell de la Clua L’any 1085, el castell amb els seus termes i pertinences fou deixat per Isarn Guitard als seus germans, Ramon i Arnau, amb la condició que després d’ells passés a la canònica de Santa Maria d’Organyà El lloc d’Aguilar, a mitjan segle XVII, era dels Margarit pel matrimoni de Maria de Biure i de Cardona, baronessa d’Aguilar, amb Josep de Margarit i de Biure L’església del castell d’Aguilar consta en la publicació sacramental del testament de…
Castell de Cava
Situació Aspecte de les ruïnes d’aquesta fortalesa, enfilades dalt del turó que presideix el poble de Cava ECSA - V Hurtado Sobre un petit turó damunt mateix del poble de Cava, a més de 1 300 m d’altitud, hi ha unes filades de pedra tallada conegudes amb el nom de “La cadira del Senyor”, que són les úniques restes de l’antic castell de Cava Mapa 35-11254 Situació 31TCG852870 Un cop situats al poble de Cava, per pujar al castell s’ha de voltar tot el poble per un camí de fàcil accés que va en direcció N VHC Història Tenim molt poques notícies històriques del castell de Cava, i no és fins el…