Resultats de la cerca
Es mostren 1737 resultats
Torre del Baró (Viladecans)
Art romànic
Situació Façana de migdia de la torre, cap al 1881, abans que fos encabida dins els carrers del poble fons documental del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona La Torre del Baró es troba dins el nucli urbà de Viladecans, just a la plaça de l’Ajuntament, entre els carrers Dr Ros, Àngel Guimerà i la carretera de Sant Climent Mapa 36-17448 Situació 31TDF179746 Història Antiga torre que presidia la quadra de Viladecans, formada dins el primitiu terme d’Eramprunyà El lloc de Viladecans és conegut des del segle XI, quan consta que era de domini comtal El 1148, per sufragar…
Les primeres revistes d’exili
Publicacions periòdiques editades pels exiliats a França i Anglaterra Una de les característiques més destacables de l’exili català del 1939 va ser la tossuderia a mantenir el testimoniatge de la llengua i la cultura catalanes en les circumstàncies més adverses i en qualsevol dels països que acolliren refugiats catalans Ja en els primers mesos del 1939, quan encara milers de refugiats es trobaven en els camps d’internament francesos, a París van sortir alguns periòdics que reproduïen capçaleres tradicionals La capital francesa va ser el primer centre editor, tant pel que fa a la iniciativa…
Els cofres encuirats
Art gòtic
Es conserva un grup important de cofres d’època gòtica, la majoria amb recobriment de pell, que comparteixen característiques constructives i formals definitòries vegeu l’apartat sobre el moble en aquest mateix volum, independentment de la decoració que els és pròpia Hi ha abundoses notícies sobre els cofres recoberts de pell, que en els inventaris apareixen esmentats com a “cofres encuirats” o “cofres encuirats i barrats”, en referència a les llandes de ferro forjat exteriors que servien per a travar el conjunt i reforçar l’estructura del moble Cofre encuirat corresponent a un grup de cofres…
Urà

Urà i els seus anells (2012).
W. M. Keck Observatory (Marcos van Dam)
Astronomia
Planeta del sistema solar, el setè atenent la seva proximitat al Sol, situat després de Saturn i abans de Neptú.
A causa de la seva escassa brillantor, no fou descobert fins que el 1781 William Herschel l’observà amb un telescopi de 16 cm de diàmetre El semieix major de l’ellipse orbital fa 3008 milions de quilòmetres 20,11 UA i el seu període orbital és d’una mica més de 84 anys Urà fa una volta sobre si mateix mesurada respecte a les estrelles en 15,5 hores Aquesta rotació és retrògrada la projecció sobre el pla orbital del moviment de rotació és de sentit contrari al del moviment orbital això és conseqüència de la gran inclinació de l’equador respecte al pla orbital, que fa que el pol N estigui per…
Les himeneliàcies
Les aspicílies són espècies del gènere Aspicilia , comunes al nostre país, si bé sovint d’identificació delicada A intermutans és una de les espècies silicícoles mediterrànies més abundants Fixem-nos en el tallus fissurat i areolat, de color gris ocraci i, sobretot, en els seus apotecis, inclosos en les arèoles del tallus, i amb el disc poc o molt angulós Néstor Hladun Aquesta família comprèn líquens de tallus crustaci, a vegades lobulat i, rarament, fruticulós, en general poc pigmentat, sovint paraplectenquimàtic, sobretot al còrtex Els apotecis són més o menys immersos, amb el marge tallí…
Ratolí de bosc
El ratolí de bosc Apodemus sylvaticus és, dins del seu gènere, una espècie de dimensions mitjanes, molt semblant al ratolí gorja groc A flavicollis A diferència d’aquest, no té cap banda groga entorn del coll, encara que pot portar-hi una taca del mateix color, de manera que algunes poblacions només es poden diferenciar d’aquella per mitjà de tècniques d’encreuament en captivitat Té els ulls i les orelles grans, la cua llarga generalment més que el cos i el cap junts i prima, i les potes posteriors molt desenvolupades i adaptades per desplaçar-se saltant a gran velocitat Les mesures…
Petits gòbids de coves i fons submarins
L’aspecte de Gobius kolombatovici , amb les seves característiques taques grogues, és inconfusible si s’observa viu i en el seu hàbitat, situat al límit entre la roca corallígena i el detrític costaner, a una certa fondària Enric Ballesteros Sembla que les coves submarines són un bon lloc per a veure-hi gòbids petits, fins fa ben poc considerats molt rars i que, a hores d’ara, cada cop semblen més comuns en aquests hàbitats tan singulars D’altra banda, la popularització de l’ús de l’escafandre autònom i la seva aplicació regular en l’estudi de les comunitats bentòniques han donat com a…
Rata d’aigua
La rata d’aigua Arvicola sapidus és l’arvicòlid més gran de la fauna dels Països Catalans Té les orelles arrodonides i curtes, les potes relativament curtes i la cua d’una llargada que arriba aproximadament a 2/3 de la del cap i el cos junts Tots els exemplars adults presenten un parell de glàndules odoríferes laterals, que apareixen especialment desenvolupades durant l’època de reproducció Si bé no existeix un dimorfisme sexual clar, les femelles són, per terme mitjà, lleugerament més petites que els mascles Les mesures corporals són les següents 149-182 mm de cap i cos, 63-86 mm de cua,…
Sargantana ibèrica
Morfologia La sargantana ibèrica Podarcis hispanica , espècie pròxima de la sargantana de paret P muralis , és més esvelta i més cendrosa, i sovint presenta un dibuix més tènue Hom observa a les fotografies un individu de color pràcticament uniforme a dalt i un altre amb bandes dorsals i laterals clares ben marcades i els flancs amb la part superior més fosca a baix Josep M Barres i Antonio Bea La sargantana ibèrica és més petita, fina i esvelta que la sargantana de paret P muralis Mesura fins a 6,5 cm de cap i tronc i la cua presenta dues vegades aquesta longitud També és més deprimida,…
Gripau comú
Morfologia El gripau comú Bufo bufo pot assolir mides considerables és un animal brunenc, molt berrugós, amb paròtides molt desenvolupades i obliqües, molt patents a la fotografia també s’aprecien les potes posteriors relativament curtes i els ulls de color coure Salvador Bosch És el gripau per antonomàsia És molt gros, de tronc rabassut, i arriba fins als 150 mm de longitud la mida depèn, però, de les poblacions Té el cap massís i ample, musell arrodonit El seu timpà és petit i també arrodonit i l’ull és gros, de color daurat intens o de color de coure Darrera el cap, hi té un parell de…