Resultats de la cerca

Situació Planta, a escala 1200, de l’església, que consta d’una nau rectangular capçada vers llevant per un absis semicircular, amb la sagristia i l’atri afegits al seu cantó meridional J Sarri L’esglesiola de Sant Pau del Colomer es troba situada damunt un petit turó al costat de la casa pairal del Colomer d’Alpens Aquesta església figura situada en el mapa de l’Exèrcit 150000, full 293, x 27,3 —y 62,3 31 TDG 293273623 Per arribar-hi cal agafar la carretera que va del Collet de Sant Agustí a Alpens de Sant Quirze de Besora a Berga Uns 2,5 quilòmetres abans d’arribar a Alpens hi ha, a mà…

L’antic cenobi de Sant Andreu de Tresponts era situat al terme del Pla de Sant Tirs, sobre el camí ral que seguia el curs del Segre, de la Seu d’Urgell vers Organyà, a la confluència del riu de Lavansa amb el Segre En el seu origen aquest monestir apareix com Sant Iscle de Centelles, i es desconeix la regla que el regulava L’any 839 aquest cenobi rebé la deixa del bisbe Sisebut d’Urgell d’un llibre d’Agustí d’Hipona, en el primer esment que es coneix del monestir L’any 849 n’era abat Guisamon, que en aquesta data i en presència del bisbe Beat d’Urgell retornà a l’arxiprest Froilà les…

La fundació d’aquest monestir data del 23 de maig de 1155 Aquest dia el bisbe de Barcelona, Guillem, de comú acord amb el cardenal i legat de Roma, Jacint, i de l’arquebisbe de Tarragona, Bernat, dotà l’església d’un patrimoni i disposà que hi romangués una comunitat de canonges regulars que seguissin la regla de sant Agustí L’església, però, ja existia abans i era situada prop del Portal Nou Al seu voltant, en temps de sant Oleguer, s’havia fundat una confraria, que pel cap baix ja funcionava el 1140 i que en els quinze anys que precediren la fundació de la comunitat de canonges regulars…

Com a sistema de pensament característic de la societat feudal, de la qual constitueix l’expressió ideològica, consisteix bàsicament en una coordinació de la teologia i de la filosofia i en una recerca d’acord entre la revelació o la fe i la raó En certa manera l’escolàstica succeí la patrística, tot afegint-hi com a elements nous una marcada sistematització i una metodologia característica Malgrat el seu caràcter unitari, l’escolàstica es divideix en corrents ben diversos, i àdhuc contraposats, i en etapes ben diferenciables En un principi arrelava fonamentalment en…

L’AIE del Penedès i la Conca d’Òdena, celebrada a Martorell el 1950 i l’AIE de les comarques catalanes, a Santes Creus el 1953, foren la primera i la segona trobades d’estudiosos d’aquesta sèrie Fins el 2000 se n’han fet 43 L’AIE és una reunió científica d’estudiosos que té lloc de manera itinerant per tot Catalunya, amb incursions esporàdiques en indrets de parla catalana, com Perpinyà 1971, la parròquia andorrana d’Encamp 1993 i Morella 1996 La primera assemblea 1950 fou impulsada per Joan Mercader i Riba, d’Igualada, i Josep Iglésies i Fort, de Reus, i per un bon nombre de collaboradors…

Vida i obra Sembla molt probable que fos fill d’En Porcell, batlle reial de Caldes en 1137-59, i de Na Maxència Es coneixen diverses activitats privades realitzades pels seus pares, com la compra de cases, terres i horts prop del mercat de la vila de Caldes –l’herència de Ramon–, i també públiques, com l’administració de béns i drets comtals i l’exercici d’algunes atribucions en matèria d’ordre públic i justícia El matrimoni tingué dos fills, a més de Ramon, un denominat Porcellet, el gran, i Bernat, el petit El germà gran continuà l’activitat del pare, i es feu càrrec de la batllia entre el…

Vida i obra De formació autodidàctica, estudià batxillerat a l’institut Martí i Franquès de Tarragona i ingressà en l’Escola de Comerç, instrucció que li possibilità desenvolupar la feina d’administratiu Fou alcalde de Tarragona 1979-89 i promogué la conservació i la difusió del seu patrimoni arqueològic, especialment la recuperació de la capçalera del circ romà Fou membre de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense des del 1946, on fou secretari els anys seixanta collaborador de la GEC 1969-89 i delegat comarcal del Congrés de Cultura Catalana 1977 La seva recerca s’ha centrat, bàsicament…

Fill d’Emili Pérez-Cabrero i Felices, coronel d’infanteria, realitzà els seus primers estudis a Eivissa, i després a Madrid i a Barcelona, on el seu pare havia estat destinat Després de la mort d’aquest, retornà a l’illa juntament amb la seva mare i la seva germana La seva afecció periodística el portà l’any 1890 a ser redactor dels setmanaris El Ibicenco i Ibiza Des de la fundació d’ El Coco , l’any 1890 per Bartolomeu de Roselló, formà part de la seva redacció i en fou el director 1890-92 El 1893 fou redactor d’ El Coco de Ibiza i collaborador assidu de Diario de Ibiza 1893-96…

Vida Fou una de les primeres plomes espanyoles del periodisme femení Quan era una adolescent la seva família es traslladà a Barcelona, on estudià filosofia i lletres A vint-i-tres anys ja era directora d’ El Hogar y la Moda Després entrà a la redacció de La Vanguardia 1923, on exercí la crítica de cinema i teatre amb el pseudònim Felipe Centeno En el camp del cinema, redactà la ponència El teatro y el cinematógrafo 1929, Institut del Teatre i dictà una de les conferències del I Curs Universitari de Cinema que el 1932 s’impartí a la Universitat de Barcelona, dirigit per Guillem Díaz-Plaja…

Vida i obra L’any 1871 es traslladà a Barcelona amb la seva família El 1886, portat per les seves afeccions a la història i l’arqueologia, es feu soci de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, on dugué una vida activa i escriví nombrosos treballs, la majoria publicats en el Butlletí de la societat Dirigí el mensual Los Amichs Tintorers 1890-93, i publicà diferents articles literaris i la primera traducció del francès de L’Art del Comediant per Coquelin i La vaga dels forjadors de Copée L’any 1896 publicà El año artístico y literario en Barcelona , i el 1899, un estudi en La…