Resultats de la cerca
Es mostren 1785 resultats
Ceràmica andalusina de Lleida
Art romànic
Introducció Conjunt de vaixella d’època andalusina dels segles X-XI trobada a la ciutat de Lleida ECSA-X Goñi El 711 s’inicia el procés d’expansió del món àrab a la Península Ibèrica La integració de Lleida en aquest món fou ràpida la ciutat fou conquerida l’any 714 Amb les dades de què es disposa fins ara, des d’aquesta data fins a la primera meitat del segle X, no se n’ha trobat cap resta de caràcter estructural ni ceràmic No se sap, per tant, quina devia ser la morfologia urbana, ni com devia ser l’utillatge emprat Sembla que els conjunts ceràmics apareguts a Lleida es relacionen amb el…
Mosaics funeraris de l’antiguitat tardana
Introducció Els mosaics funeraris laudae musives, panells rectangulars fets íntegrament o parcialment amb mosaic, servien com a coberta de sepultures Es documenten normalment en relació amb edificis de tipus funerari mausoleus, edificis de culte esglésies —en aquest cas sovint inserides al paviment— o aïllades en necròpolis més àmplies Tot i existir algunes laudae no decorades amb motius cristians i que s’han considerat com a paganes —algunes peces de Tunísia, un exemplar procedent de Salona Croàcia o les peces documentades a Ostia i Itàlica Sevilla—, la major part dels exemples coneguts…
trombó

Trombó contralt
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna que pertany al grup de les trompetes cromàtiques Consisteix en una trompeta de registre greu, llarga i estreta, amb els extrems doblegats que se superposen al centre En la seva forma més característica, té una colissa per mitjà de la qual l’instrumentista pot modificar a voluntat la llargària del tub acústic Altres models, però, disposen de mecanismes amb vàlvules de pistó Morfologia i tècnica El so és generat a partir de la vibració dels llavis de l’intèrpret, que és recollida per un broquet metàllic, de forma hemisfèrica, que pot…
L’antimodernitat del Noucentisme
En sortir del Modernisme, Eugeni d’Ors 1881-1954 va definir un nou moviment, anomenat Noucentisme, a través d’un Glosari en forma d’articles sobre l’actualitat cultural i política publicats entre el 1906 i el 1921, sobretot a La Veu de Catalunya La ben plantada és una novella en la qual d’Ors va exposar l’ideal d’un catalanisme classicista El moviment, que al seu origen era més aviat polític i literari, es va consolidar en el camp artístic amb el naixement de l’agrupació Les Arts i els Artistes 1910, amb la publicació de l’ Almanach dels Noucentistes 1911, dirigida en l’aspecte artístic per…
La pintura del romanticisme a l’art pompier
La periodització establerta de la història de l’art del segle XIX ens indica que després del Romanticisme, que s’acaba a Catalunya entorn de l’any 1855, ve el Realisme Tanmateix, tres gèneres importants de la pintura catalana dels anys seixanta i setanta no encaixen en la periodització sovint arbitrària de la història de l’art del segle XIX, ja que no es poden considerar genuïnament realistes És un fet notori que l’art orientalista europeu és considerat una de les modalitats estètiques més característiques del Romanticisme El desig d’evasió de l’artista romàntic, la recerca d’una terra verge…
Els insectes i la regulació dels ecosistemes humanitzats
Són molt nombrosos els elements que intervenen en la constitució i en la regulació dels ecosistemes intervinguts per l’home Entre aquests elements, els insectes ocupen una plaça no negligible, però això no fóra motiu suficient per a dedicar una atenció especial al tema, si no fos que, sovint, la baula entomològica no és curtcircuitable la seva desaparició, o exaltació, altera el sistema fins a fer-lo simplement inviable o teratològic En els ecosistemes humanitzats, en efecte, solen ésser els insectes l’element regulador, o descompensador, més típic, de manera que llur absència aboleix la…
Els tisanòpters
Característiques del grup Els tisanòpters, també coneguts com a trips o xinxes del mal temps, són insectes de dimensions reduïdes de 0,5 a 14 mm, de cos allargat i gràcil, més aviat cilíndric Es caracteritzen per la presència d’un aparell bucal suctor asimètric, mancat de mandíbula dreta També els són propis dos parells d’ales membranoses amb nervació habitualment reduïda i amb els marges peluts Aquestes ales poden ésser reduïdes formes braquípteres o bé haver desaparegut del tot formes àpteres L’aspecte de l’abdomen és important per a la separació de grups La reproducció i el desenvolupament…
Els isòpters: tèrmits o «formigues blanques»
Característiques del grup Coneguts amb el nom general de tèrmits, els isòpters són insectes característics dels tròpics, si bé també viuen en la major part de les zones càlides i temperades La denominació de vegades emprada de "formigues blanques" no és l’adequada ja que, si bé tèrmits i formigues presenten analogies notables, tant d’estructura com de biologia, es tracta de dos grups poc emparentats Existeixen al voltant d’unes 2000 espècies de tèrmits, però a Europa únicament en són comunes dues, Kalotermes flavicollis i Reticulitermes lucifugus Les adequacions morfològiques i biològiques i…
Els microcorifis: peixets de coure i afins
Característiques de grup Els microcorífis són insectes apterigots i ectògnats, de forma allargada i proveïts de tres filaments terminals Tenen el cos recobert d’esquames que hi fan dibuixos característics i reflexos metàllics És característica la seva manera de saltar, cosa que juntament amb el seu mimetisme, constitueix la seva millor defensa D’àmplia distribució, hom els pot considerar com a cosmopolites Viuen a llocs molt variats, bé que destaquen el petròfíls, i són actius tant de dia com de nit De vegades, en pondre’s el sol, se’n veuen grans quantitats saltant damunt les…
Els himenòpters: vespes, abelles, formigues i afins
Els himenòpters constitueixen un ampli ordre d’insectes pterigots lliures, socials o paràsits, dels quals s’han descrit fins ara un total de 280 000 espècies Alguns dels seus representants són molt coneguts tots hem vist les abelles recollectant el nèctar de les flors, o hem observat files de formigues transportant el menjar als seus nius subterranis, o fins i tot hem sentit les doloroses picades que produeixen les vespes No obstant això, aquestes tres formes esmentades són les menys abundoses en espècies d’aquest ordre El gran nombre d’espècies existent, així com les seves diferents…