Resultats de la cerca
Es mostren 1272 resultats
saiga
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels artiodàctils, subfamília dels antilopins, de la família dels bòvids, d’uns 80 cm d’alçada, d’aspecte caracteritzat especialment per la longitud del seu musell, que arriba a formar una petita probòscide, i que habita a les estepes asiàtiques.
bugui
Etnologia
Individu d’un poble malai que habita, conjuntament amb els macassaresos, la península sud-occidental de les Cèlebes, així com la costa oest de Cèlebes central, i que s’ha estès, a més, en diverses colònies a les costes veïnes de Borneo, Bali i Lombok.
Els buguis 4 000 000 d’individus, aproximadament, practiquen el conreu de l’arròs, del blat de moro i de la palma de coco, la ramaderia, la pesca i el comerç marítim i dominen la tècnica dels metalls Són organitzats en famílies matrilocals, formades d’unes 20 persones, que habiten en una mateixa casa A la primeria del s XVII foren islamitzats, però conserven força restes de les creences hindús i prehindús anteriors
guiliak
Etnologia
Individu d’un poble de raça nord-mongòlica, de cultura primitiva i de llengua paleoasiàtica, sense relació amb cap altra llengua coneguda, que habita a Sibèria, a la vall del riu Amur, a la costa oriental, i al sud de la península de Kamtxatka.
Brucel·losi
Patologia humana
Definició La brucellosi o febre ondulant és una malaltia infecciosa d’origen bacterià que afecta diversos animals —especialment cabres, ovelles, vaques i porcs— i que es pot transmetre als éssers humans, en els quals aquest trastorn provoca bàsicament síndrome febril La malaltia sol remetre espontàniament al cap d’unes setmanes, però relativament sovint el procés infecciós es complica i pot afectar diversos teixits o òrgans La brucellosi transmesa específicament per cabres i ovelles, que és la més freqüent al nostre medi, s’anomena igualment febre de Malta , perquè aquest és el país on…
Talp
El talp Talpa europaea té, en relació amb els seus hàbits subterranis, uns ulls diminuts i completament enfonsats a la pell, que probablement només li permeten distingir la claror No té pavelló de l’orella i l’obertura auditiva queda coberta pel pèl La pell del cos és adherida als turmells i als canells, de manera que les extremitats gairebé no són visibles Les anteriors són més grans, permanentment dirigides cap endavant i amb ungles llargues i fortes les del darrere són petites i estretes Els pèls surten en angle recte del cos, sense una direcció determinada, la qual cosa li permet…
L’elegància de planar
Sense esforç aparent, amb llurs enormes i immòbils ales esteses, pugen cel amunt al grat de càlids corrents d’aire ascendent Volen a vela, deixant que l’esforç el faci el Sol, inflador de la invisible manxa gegantina que els enlaira De dalt estant, ingràvidament suspesos, albiren horitzons dilatats Cerquen, amb displicent elegància, la menys honorable de les preses despulles putrefactes Són els reis de la carronya, còndors i voltors Punts d’observació elevats, des d’on dominar el pas de la gent a través de les valls, han estat sempre utilitzats pels humans com a llocs d’importància…
Testes coronades
Hi ha animals que porten els boscos al cap, són veritables forestes de cornamenta òssia Són els cèrvids, potser el grup zoològic més característic dels boscos caducifolis El sentiment d’haver-se submergit realment en el bosc pren una dimensió especial, en efecte, si el passejant pot gaudir de la visió fugaç, esborradissa entre els arbres, d’algun cérvol d’estampa elegant esquitllant-se a corre-cuita Una visió fugaç i cada cop més improbable, car els cèrvids, malauradament, ja són una raresa a la majoria dels boscos caducifolis d’arreu del món Cérvol comú Cervus elaphus Fotolia - P Yates El…
Araucària
“La massa de bosc destaca des de molt lluny a causa de les dimensions colossals dels seus arbres, que es distingeixen per mor del seu perfil superior, fet de línies horitzontals i paralleles, com si es tractés de cedres… L’interior, tot i que les capçades es toquen, és menys dens que no és d’esperar Els arbres més alts atenyen els 20 o 30 m des del sòl fins a les primeres branques, mentre que, de gruix, llurs troncs poden tenir fins a 2 m Sembla que aquestes dimensions i la manca de branques baixes dificulta la presència de lianes, l’absència de les quals esdevé notable… De fora estant, els…
samaruc
Ictiologia
Peix de l’ordre dels ciprinodontiformes, de la família dels ciprinodòntids, de molt petita grandària, entre 1 i 2 cm, que habita a les aigües salabroses (albuferes) i a les aigües dolces properes a la mar de diversos indrets dels Països Catalans, sobretot al País Valencià.
estrella de mar de sorra

Estrella de mar de sorra (Astropecten platyacanthus)
Rpillon (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Estrella de mar, de la classe dels asteroïdeus, d’uns 25 a 50 cm de diàmetre, de color groc o fosc i braços emmarcats exteriorment per una vora d’espines, que habita sobre fons de fang o de sorra entre 5 i 60 m de profunditat.