Resultats de la cerca
Es mostren 1895 resultats
Tines de Puig Ventós (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Al cim de Puig Ventós, al costat de les sepultures excavades a la roca i damunt un dels llocs on hi hagué una de les possibles construccions medievals que hem vist suara, hi ha tres tines o cups, cavats a la roca Aquestes tines figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-781 × 97,9 —y 43,7 31 TCG 979437 El camí per a arribar-hi, doncs, és el mateix que hem indicat per a les sepultures Dipòsits Aquests dipòsits cilíndrics, que sembla que, antigament, rebien el nom de trulls, probablement eren destinats a fer de premses…
Atenció i control postnatal
A la sala de nounats, l’infant és atès sempre per personal especialitzat en la cura dels nadons Des que ingressa a la sala, aquests especialistes es fan càrrec del seu benestar, higiene i control S’ocupen que jegui al bressol en la posició adequada, perquè elimini les mucositats que puguin quedar-li en les vies respiratòries, que descansi confortablement i que no hi hagi trastorns en cas que vomités A la sala de nounats, els nens es troben sota un control permanent, es vigila que respirin adequadament i se’ls atén en cas que tinguin molèsties Regularment es comprova si l’infant ha efectuat…
Mol·lusc contagiós
Patologia humana
El mollusc contagiós , o Molluscum contagiosum , és un trastorn infecciós d’origen víric caracteritzat per l’aparició a la pell d’unes petites lesions sobre elevades, agrupades o disseminades, que remeten espontàniament L’agent etiològic del trastorn és un virus que actualment no té una denominació específica, però que, pel caràcter microscòpic, és classificat dins la família de les Poxviridae El contagi es produeix per contacte directe amb les lesions cutànies, sovint en el transcurs de les relacions sexuals, o bé per mitjà d’objectes o elements contaminats, com ara roba íntima, tovalloles…
El que cal saber de la diabetis insípida
Patologia humana
És anomenat diabetis insípida un trastorn, poc freqüent, que és causat per un dèficit en la síntesi, l’alliberament o Facció de l’hormona antidiürètica, la qual cosa provoca poliúria o producció de quantitats elevades d’orina molt diluïda, així com polidípsia o set excessiva La persona afectada evacua un volum d’orina superior a l’habitual, sovint entre 2,5 i 6 l per dia Però en els casos greus es poden evacuar entre 15 i 25 l diaris, amb el trastorn que comporta haver d’orinar moltes vegades tant de dia com de nit La set excessiva, intensa i constant, és un mecanisme compensador molt…
Escrot
Anatomia humana
L’ escrot és una estructura amb forma de bossa que conté els testicles i llurs estructures annexes Constitueix l’allotjament dels testicles per fora de la cavitat abdominal, en una zona on es manté una temperatura lleugerament inferior a la de l’interior de l’organisme, idònia per a l’activitat espermatogènica de la gònada masculina La paret de l’escrot és formada bàsicament per tres capes de teixits La capa més externa és la pell de l’escrot , d’una estructura semblant a la de la resta de la pell, però que presenta la característica d’ésser més pigmentada i té solcs Al teixit subcutani hi ha…
Regulació de la pressió arterial
Fisiologia humana
Els ronyons intervenen de manera fonamental en la regulació de la tensió arterial, és a dir, en la pressió que efectua la sang sobre les parets dels vasos sanguinis per on circula El manteniment de la pressió dins uns límits precisos és molt important perquè tots els òrgans del cos rebin un flux de sang adequat per al seu funcionament La hipertensió arterial, que és un trastorn caracteritzat per uns nivells habitualment elevats de la pressió arterial, altera les parets dels vasos sanguinis i causa nombroses malalties, algunes de les quals afecten justament el ronyó La principal estructura…
El que cal saber de la malaltia de la membrana hialina
Patologia humana
La malaltia de la membrana hialina, o síndrome del destret respiratori idiopàtic del nadó, és un trastorn respiratori que es presenta els primers dies després del naixement, principalment en infants prematurs, i que es caracteritza per un collapse dels alvèols pulmonars i la formació de membranes a les parets alveolars És una alteració molt freqüent en nadons prematurs, ja que afecta un de cada deu infants nascuts abans d’hora, i és la primera causa de mortalitat entre aquests nadons El trastorn és degut a la manca de desenvolupament dels pulmons en el moment del part, generalment deguda al…
El que cal saber de la gota
Patologia humana
La gota és una alteració metabòlica deguda a una elevada concentració d’àcid úric en l’organisme que es manifesta especialment per crisis inflamatòries molt doloroses en les articulacions La concentració elevada d’àcid úric en la sang, o hiperuricèmia, és un factor que sempre es troba en tots els malalts de gota Però només una persona de cada cinc que tenen hiperuricèmia en pateix L’atac de gota típic es localitza a l’articulació basal del dit gros, que es veu afectada sobtadament per un dolor molt intens i una inflamació notable que es manté alguns dies El més habitual és que després d’una…
Glàndules sudorípares

Hom diferencia dos tipus de glàndules sudorípares: les ecrines, que evacuen les secrecions directament a l’exterior de la pell, i les apocrines, que ho fan als fol·licles pilosos. Les glàndules sudorípares ecrines es distribueixen gairebé per tota la superfície del cos, en una quantitat variable segons les zones. Les glàndules sudorípares apocrines es localitzen a les aixelles, l’aurèola mamària, l’engonal i els genitals.
Carles Salom
Anatomia humana
Les glàndules sudorípares són uns annexos cutanis especialitzats en la secreció de suor , un líquid clar que es compon d’aigua, sals i diversos elements químics Les glàndules sudorípares es distribueixen per tota la pell i són especialment nombroses als palmells i les plantes dels peus Segons la zona del cos, n’hi poden haver de 120 a 620 per cm2 Hom diferencia dos tipus de glàndules sudorípares les ecrines i les apocrines Les glàndules sudorípares ecrines tenen una part secretòria, on és elaborada la suor, i un conducte que drena les secrecions a l’exterior de la pell La part…
Saturn

El Saturn 5
Nasa
Astronàutica
Nom genèric d’una sèrie de coets espacials nord-americans que comprèn els models Saturn 1, Saturn 1B
i Saturn 5
.
El programa de desenvolupament d’aquests coets fou iniciat oficialment al començament de l’any 1959, i cap a la fi del mateix any el projecte passà de l’exèrcit a la NASA i constituí el nucli d’activitat del Marshall Space Flight Center El Saturn 1 fou un coet d’assaig tecnològic de dos trams, en el qual hom posà a punt els propulsors H-1 , d’oxigen líquid i querosè Els tres últims llançaments d’una sèrie de 10 serviren per a posar en òrbita els satèllits Pegasus , de detecció i comptatge de micrometeorits Els models Saturn 1B foren versions operacionals millorades dels anteriors…