Resultats de la cerca

Situació Els vestigis d’aquest antic vilatge són al tossal de Moradilla 243 m d’altitud, situat a llevant de la ciutat de Lleida, tot dominant la carretera N-II des del sud Prop del tossal, vers el SW hi ha el petit poble de Moradilla Mapa 32-15 388 Situació 31TCG094104 Per a arribar-hi des de Lleida cal seguir la carretera N-II, i un cop fets uns 6 km ja veurem a mà dreta de la carretera el tossal de Moradilla Història L’origen islàmic d’aquest hàbitat medieval a la zona sembla que ho corroboraria el topònim Moradilla, que segons R Pita deriva del primitiu nom d’Almenarilla Tot i això, el…

Els seus orígens es remunten al 612, any en què l’irlandès Gallus ~550-~627 fundà una ermita vora el riu Steinbach, prop de Zuric Aviat reuní al seu voltant una petita comunitat, que l’any 720 era regida per sant Otmar ~689-759, que fundà el monestir La casa seguí la regla irlandesa fins que l’any 760, en què passà a dependre del bisbat de Constança, adoptà la regla benedictina L’emperador dels francs Lluís el Piadós 814-840 transformà Sankt Gallen en una abadia reial independent En temps de l’abat Gozbert 816-836, el monestir inicià el període de prosperitat més gran, tant econòmica com…

Desenvolupament enciclopèdic Lluís Nicolau i d’Olwer fou el primer que atribuí l’autoria d’aquest poema a l’abat Oliba de Ripoll L’ Epicedion traspua certa ambició literària Compost en versos de deu síllabes, reproduint el ritme dels asclepiadeus menors catalèctics, es divideix en 24 estrofes de quatre versos, amb les lletres inicials de cada una seguint l’ordre alfabètic de la A a la Z Ramon Borrell de Barcelona i l’abat Oliba mantingueren una sincera amistat, fins a l’extrem que el comte encarregà l’educació del seu fill, el futur Berenguer Ramon I, a l’abat de Ripoll Mort el comte, Oliba…

Representació ideal de la ciutat a l’antiguitat tardana i en època carolíngia JM Nolla i J Sagrara A la darreria del segle III o molt al principi del IV, durant el domini de Maximià Herculi i Dioclecià, Gerunda es dotà d’unes noves muralles Fou una aposta decisiva i intelligent que preparà la ciutat per al futur Aquesta nova fortificació no modificà gens el traçat de les muralles fundacionals, republicanes tardanes, que sovint serviren de fonament a l’obra nova i altres vegades placeta de Sant Feliu, pati de les Àligues, entre d’altres s’hi incorporaren directament Tot fa pensar que es bastí…

L’església parroquial d’Ardòvol arrecera al seu entorn les poques cases que componen aquest nucli, situat uns 2 km al nord-oest del poble de Prullans, cap de municipi Aquesta parròquia, al lloc d’Ardòvol, fou consagrada a sant Climent el 9 de gener de 890, per Ingobert, bisbe d’Urgell Segons indica l’acta de consagració, l’església era situada “ infra pau Tollonense, infra fines de villa iamdicta Ardocale ”, i havia estat edificada pels habitants del lloc, els quals, amb motiu d’aquest acte solemne, la dotaren amb diversos béns situats dins el terme de l’esmentada villa d’Ardòvol D’altra…

Al començament del segle IX, les famílies responsables dels comtats que, en el seu dia, esdevindrien catalans, descendien de Guillem de Tolosa mort el 813, conqueridor de Barcelona l’any 801 Aquest personatge, cosí germà de Carlemany, gaudia d’un gran prestigi Fou un dels artífexs, amb Benet d’Aniana, de la reforma monàstica carolíngia, i fou el fundador del monestir de Gellona Alvèrnia, on va morir en olor de santedat La cançó de gesta en llengua d’oïl el va cantar, durant molt de temps, amb el nom de Guillem d’Orange Guillem va estar casat en dues ocasions La seva primera esposa, Cunegunda…

Tècnicament, ha d’ésser anomenada més pròpiament litúrgia hispànica , perquè els termes visigòtica i mossàrab més aviat indiquen etapes de la seva formació i persistència En el conjunt de les litúrgies cristianes occidentals, tot i presentar la seva originalitat, és molt propera als ritus gallicans i cèltics Probablement cal posar l’origen dels seus esquemes de celebració de la missa i de l’ofici, i fins i tot d’alguns dels seus texts, en la seu de Milà, a la segona meitat del segle IV, quan aquesta ciutat esdevingué residència imperial Molts dels seus texts potser també depenen de les…

Situació Antiga parròquia rural que manté íntegre el seu edifici del segle XII ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Fruitós és al centre del petit poble d’Iravals, situat a l’entrada de la vall de Querol, a la riba dreta del riu d’Aravó o de Querol Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 27’ 40” N - Long 1° 53’ 39” E Des de la localitat de la Tor de Querol surt un camí que segueix la línia del ferrocarril, i després de travessar-la, a 1 km aproximadament, al costat del camí, es troba l’església de Sant Fruitós d’Iravals LICS-JCR-ERR Història La parròquia d’ Isavals és mencionada…

Situació Ruïnes d’aquesta enigmàtica església, que respon en part a una tipologia anterior a l’any 1000 ECSA - Rambol L’església de Sant Quintí és situada a una cinquantena de metres a llevant de l’abandonat conjunt de la Casa de Sant Quintí, que és en un replà muntanyós que domina el poble d’Ardòvol Mapa 35-10 216 Situació 31TCG952945 S’hi pot anar des de Prullans, d’on cal prendre la carretera que porta a Ardòvol i que segueix fins a Viliella, per Coborriu de la Llosa Un cop passat Ardòvol, a uns 1,5 km hi ha el trencall que puja cap a la Bastida, que cal agafar fins a un trencall que surt…

Situació Església modificada per construccions tardanes, vista des del costat sud-est, amb l’absis romànic arrebossat ECSA - A Roura Aquesta església és situada al costat de l’actual cementiri del poble de Pesillà de la Ribera, a l’est del nucli urbà Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 41’ 43,8” N - Long 2° 46’ 11,4” E Pesillà és emplaçat a la riba esquerra de la Tet, 12,5 km a l’oest de Perpinyà per la D-616 Història L’església de Sant Sadurní de Pesillà és coneguda des del final del segle IX La seva història està estretament vinculada al monestir de la Grassa i a la parròquia de…