Resultats de la cerca

El rebliment sedimentari de la conca d’avantpaís del S dels Pirineus es disposa d’acord amb uns models geomètrics que, com es veurà més endavant, responen a l’evolució estructural dels Pirineus L’edat d’aquests sediments va des del Campanià fins al Miocè Com que la sedimentació es produeix a mesura que la seqüència d’encavalcaments progressa cap al S, hom troba que els materials més antics de les conques pirinenques del Maastrichtià a l’Eocè són transportats a colli-be damunt les làmines d’encavalcament, com és el cas de les conques de Ripoll, Tremp-Graus i Àger En canvi, els materials més…

Asteroïdeu fòssil preservat sobre un fons marí som, amb marques de corrent i molt biotorbat Correspon a les margues i calcàries de les Artoles que constitueix la unitat superior de la seqüència deposicional del Barremià L’aflorament és situat a la pista que va de Rossell a Vallibona, seguint el riu Cérvol Baix Maestrat Ramon Salas En aquest domini, la superseqüència del Cretaci inferior comprèn l’interval de temps Valanginià superior-Albià mitjà, això és, des d’un moment situat entre 150 i 157 milions d’anys i un altre d’entre 97,5 i 113 milions d’anys, límits del Valanginià i de l’Albià…

Una característica sobresortint dels làbrids és la vistositat dels seus colors i alhora la varietat de coloracions que poden adquirir, en relació amb el dimorfisme sexual dins cada espècie i amb les etapes del seu cicle vital hermafrodites, passen per una primera etapa femenina i, amb l’edat, acaben esdevenint mascles, que poden mostrar una lliurea nupcial inicial mascles no dominants i una lliurea nupcial terminal mascles dominants En el dibuix s’ha representat el tord ver o xuclà Labrus bimaculatus , femella 1a i mascle 1b Juan A Moreno La família dels làbrids agrupa espècies marines…

Seguici d’eclesiàstics, biga de l’església de Sant Miquel de Cruïlles, segles XII-XIII MD’A / RM L’època que va del 1050 al 1200 va representar per a l’Església llatina un període de definició però també de transformació El papat formulava el seu primat enfront de l’Església grega, i reforçava la seva autoritat sobre el conjunt de la cristiandat llatina En el curs del seu enfrontament als sobirans laics d’Occident l’Església arribà a definir les seves pretensions i a afermar les seves estructures Pel que fa als religiosos regulars, van sorgir, després d’una fase de preponderància benedictina…

Les formes vegetatives Una de les principals limitacions per a la producció de biomassa a les regions tropicals de sabana és la prolongada sequera estacional una estació seca que s’allarga quatre o cinc mesos o, fins i tot més, amb precipitacions escasses i amb una elevada evapo-transpiració La profunditat del sòl i la topografia, per altra banda, influeixen en la quantitat d’aigua que s’emmagatzema en el perfil i, per tant, en condicionen la disponibilitat per a les comunitats vegetals que s’hi desenvolupen A la regió del “cerrado”, al Brasil, per exemple, els sòls només són profunds als…

Els elements de la vida Els components químics vitals La vida es basa en estructures materials i és tenaç a l’hora d’augmentar-ne la complexitat Els sistemes vius han aconseguit una millora notable en guanyar organització en canvi de les despeses d’energia irrecuperable Sembla que la gran riquesa d’estructura làbil, pròpia de la vida, no hauria d’anar lligada necessàriament a una naturalesa material molt precisa Però, de fet, els elements químics possibles i a l’abast marcaren el camí Certs tipus d’àtoms entraren més fàcilment que altres en un procés de complicació material Com que no…

Situació Sant Llorenç de Sous Una vista del conjunt del monestir, des del costat sud-oest, tal com és actualment Hom pot veure, a la part alta de la fotografia, l’església romànica, de tres naus al centre, el recinte del claustre i les restes de dependències monàstiques, i a primer terme, la capella actual, habilitada modernament a les antigues dependències de la comunitat J Todó-TAVISA L’antiga abadia de Sant Llorenç de Sous o Sant Llorenç del Mont es troba a l’extrem meridional del terme, en un planell de la muntanya de la Mare de Déu del Mont, al peu del santuari Mapa 257M781 Situació…

Situació La vila de Sant Feliu de Guíxols es troba a la costa, al cantó de llevant de la vall d’Aro El terme és accidentat pels contraforts septentrionals del massís de les Cadiretes o serra de Sant Grau Emplaçat no pas gaire lluny de l’aigua, a l’indret del nucli urbà medieval, format precisament al seu cantó de llevant i a la seva ombra, hi ha el monestir Mapa 366M781 Situació 31TEG023256 Hom pot arribar a Sant Feliu de Guíxols o bé per Llagostera, venint de la carretera o de l’autopista de Barcelona a Girona, o per Tossa i hom ve des de migjorn per la carretera de la costa, o bé per…

Presentació i situació dels conjunts escultòrics de Sant Pere de Rodes La sèrie d’elements escultòrics que apareixen a l’entorn de Sant Pere de Rodes com a entitat arquitectònica, alguns dels quals han estat tractats de passada en l’anàlisi precedent, són marcats per la problemàtica suscitada entre el que roman in situ i el que es conserva sota el signe de la dispersió de peces És una conseqüència de l’espoliació gairebé sistemàtica de què ha estat objecte tot el conjunt monàstic, com ja ha estat assenyalat en l’anàlisi històrica I aquest fet es reflecteix a l’hora de definir els tres…

Els Prepirineus centrals Penya-segats calcaris, pinedes i rovires són els principals components paisatgístics del territori prepirinenc, tal com es fa palès en aquesta visió de la Serra d’Aubenç Alt Urgell J Nuet i Badia El sollevament dels materials silícics antics i profunds que la tectònica alpina enlairà en l’eix pirinenc bàsic, féu rossolar, esqueixats, els sediments calcaris, més moderns, que tenien al damunt Per això, a banda i banda dels Pirineus axials, silícics, hom troba aquests materials calcaris disposats en relleu en costes i fent cingleres característiques són els Prepirineus…