Resultats de la cerca
Es mostren 1385 resultats
Suècia

Estat
Estat del N d’Europa, que correspon al sector oriental de la península d’Escandinàvia; limita a l’W i al NW amb Noruega, al NE amb Finlàndia, a l’E amb el golf de Bòtnia i la mar Bàltica i al SW amb l’estret de Kattegat; la capital és Estocolm.
La geografia física El relleu i la geologia Morfològicament forma part de l’anomenat escut fennoscandi, constituït per materials arcaics, principalment gneis i granits, els quals formen el seu sòcol En el relleu es poden distingir diverses regions el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes les fjällen tallades per valls paralleles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial Torneträsk, Lulevatten, Storuman, etc i on es troben també les màximes altituds del país, amb els cims de Sarektjåkkå 2090 m i…
Claustre de Sant Domènec (Peralada)
Art romànic
Situació La vila de Peralada conserva un petit claustre romànic, l’únic vestigi que resta de l’antic convent dels augustinians L’edifici actualment es troba en un solar separat de la plaça de Sant Domènec per un mur amb portes adovellades Una vista de conjunt del claustre J Todó-TAVISA Una vista del claustre tal com és actualment des del costat de ponent F Tur Mapa 258M781 Situació 31TEG008843 Per anar-hi cal seguir les mateixes indicacions que les assenyalades per a Sant Martí de Peralada JVP Història L’antiguitat d’aquest recinte és confirmada pels vestigis d’una muralla medieval del segle…
Sant Pere de Roda o de l’Esquerda (les Masies de Roda)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del costat de tramuntana Hom pot veure al fons la cara interior del mur de migjorn i més a primer terme el mur exterior de tramuntana, d’una alçària d’un metre aproximadament A desgrat de la seva ruïna, aquest temple deixa encara endevinar amb facilitat la seva estructura original G Llop Aquesta església es troba situada en el conjunt que forma el poblat medieval, del qual constitueix el centre La situació i el camí per arribar-hi són, doncs, els mateixos que hem indicat per al poblat JVV L’església de Sant Pere de Roda figura situada en el mapa del Servei…
Jaciment arqueològic del Pla d’Almatà (Balaguer)
Art romànic
Situació Vista aèria del pla on hi ha el jaciment, amb el sector nord-est del Castell Formós i el santuari del Sant Crist, antiga mesquita major, a primer terme ECSA - M Catalán Conegut popularment com a Pla del Reial, el planell on hi ha aquest jaciment és situat al nord del nucli antic de la ciutat de Balaguer El jaciment ocupa l’extensa planura d’unes 27 hectàrees on s’alça el santuari del Sant Crist Les excavacions arqueològiques s’estenen per l’angle NW i la zona central del sector S-SE del pla d’Almatà Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia…
L’art romànic al Solsonès
Art romànic
L’arquitectura civil i militar Mapa del Solsonès amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Calderer-L Prat-J Vigué Vegeu Castells del Solsonès anteriors al 1300 Al Solsonès hi ha alguns edificis civils i militars que gairebé han esdevingut modèlics els castells-torre d’Ardèvol i de Vallferosa, el castell senyorial de Riner, la torre de la Vila o bé el mas de la Creu de Pedra Aquesta comarca també seria un bon lloc per a fer un estudi de la distribució dels castells en un territori fronterer i per a reconèixer com se’l repartiren, o…
Inquietud científica i societat
A la fí del segle XIX es va produir la segona fase de la Revolució Industrial, durant la qual protagonitzaren un paper capdavanter l’electricitat i la indústria química Aquesta segona onada industrialitzadora va arribar a Catalunya amb un desfasament molt reduït respecte als països avançats, tot palesant que l’esperit modernitzador tornava a animar la burgesia catalana És ben sabut que la industrialització catalana s’havia recolzat en el sector tèxtil En canvi, la indústria pesant que, a les acaballes de segle feia esforços per a assentar-se, no ho aconseguí de manera satisfactòria, en part…
La il·lustració tradicional
Josep Simont 1875-1968 Retrat cap al 1900 Llapis i carbonet Igualada Anoia Collecció particular Glòria Escala Durant els anys del Modernisme el dibuix va gaudir d’un moment àlgid Aquest moment dolç d’un gènere fins aleshores poc valorat en relació amb altres pràctiques artístiques com la pintura, el van protagonitzar autors tan importants com Ramon Casas, Alexandre de Riquer o Apelles Mestres Si bé ells van encapçalar les tendències estètiques del moviment modernista amb aportacions de primer ordre, una nombrosa generació d’artistes del llapis, menys coneguts, van acompanyar-los en aquesta…
Heterodòxies i heterodoxos: Monegal i Otero, Smith i Julio Antonio
Abans de començar em sento amb el deure de fer extensives al lector o lectora algunes de les preocupacions que han precedit la redacció d’aquestes notes Comparteixo l’opinió d’aquells que pensen que els temes els construïm els qui els escrivim Aquest exercici ens atorga una responsabilitat de la qual si no en som prou conscients podem fer creure que allò que reduïm a quatre paraules i expliquem amb una certa coherència, si més no aquella que ens empeny l’acte mateix de l’escriptura, és així simplement per l’autoritat que ens dóna la signatura Doncs bé, des del dia que se’m va encomanar la…
Bibliografia general del romà al romànic (G-M)
Gaiffier, B de 1949 Les oraissons de l’office de Sant Hippolyte dans le Libellus Orationum de Vérone , “Revue d’Ascétique el dc Myslique”, 25, pàgs 219-224 Gaiffier, B de 1954 Sub Daciano praeside Étude de quelques passions espagnoles , “Anallecta Bollandiana” Bolonya, 72, pàgs 378-396 Gallay, J 1943 Los mosaicos de Fraga, en el Museo de Zaragoza , “Archivo Español de Arqueología” Madrid, XVI, pàgs 227-239 Gallart, Josep i altres 1985 L’arqueologia a la ciutat de Lleida , Lleida Galop, Didier 1998 La rôle du Moyen Age dans l’anthropisation du massif pyrénéen le témoignage de la palynologie…
La geografia
Les geografies populars Pau Vila a la dreta, una de les figures més rellevants de la geografia catalana, en una fotografia del 1936, quan tenia 47 anys Centre Excursionista de Catalunya A Catalunya, la geografia és una disciplina que ha estat popular, i de fet, alguns geògrafs, especialment Pau Vila, han arribat a assolir notorietat pública Això és degut molt probablement al paper que el territori ha tingut en la recuperació i la construcció de la identitat catalana, ben diferent del cas basc, per exemple, on la disciplina clau ha estat tradicionalment l’antropologia més o menys cultural A…