Resultats de la cerca

Fins a la Gran Guerra, la societat dels Països Catalans es va caracteritzar pels contrastos els elements tradicionals i els més moderns hi convivien amb tota naturalitat El món urbà, per exemple, es consolidà com l’hàbitat de la majoria dels habitants Però, de seguida, ciutats històricament rellevants, com ara Igualada o Reus, van perdre la seva preeminència davant el creixement dels nuclis que ajudaven a constituir les grans àrees metropolitanes l’Hospitalet de Llobregat o Badalona, que es constituïren en prolongacions de la capital, o els ara barris perifèrics, com Sants, Sant Martí de…

El segle XI El Museu Nacional d’Art de Catalunya guarda nombrosos fragments de pintures murals provinents de l’església de Sant Joan de Boi Barruera, Alta Ribagorça, que fins ara han estat presentades al públic separadament a diferents sales Una recerca detallada va permetre recentment, amb l’ajuda dels dibuixos de Joan Vallhonrat fets al principi de segle, restituir sobre els nous murs els fragments arrencats durant les diverses campanyes Es tracta potser del conjunt de pintures murals catalanes més extens dels que avui en dia es conserven –juntament amb Santa Maria de Taüll–, ja que ocupava…

Cal no confondre’l mai amb el temps atmosfèric Hom l’empra alhora com a sinònim de zona climàtica i de règim climàtic, en parlar de clima fred o de clima tropical Tots aquells fenòmens que es produeixen a la superfície de la Terra i que sense ésser pròpiament climàtics repercuteixen directament sobre el clima, com la latitud, la continentalitat i l’altitud i altres menys importants, com el tipus de sòl, la vegetació o el factor humà, constitueixen els factors climàtics La influència de la latitud sobre el clima és deguda al desigual escalfament de les zones de la terra en rebre els raigs del…

Detall d’un vitrall de la nau de l’església del monestir de Santes Creus, de vers mitjan segle XIII La decoració geomètrica s’enriqueix amb petits elements vegetals i decoració amb grisalla dibuixada a mà AIEC – RRoca L’origen del vitrall cal buscar-lo en terres orientals i és anterior a l’imperi Romà, i potser coincideix amb l’origen del vidre pla A Europa, les restes més antigues que se’n coneixen es van trobar a Ravenna i han estat datades dels segles VII-VIII Tot i això, els conjunts de vidrieres europeus més antics conservats in situ pertanyen ja al pas del segle XI al XII A Catalunya,…

El dia 6 d’agost de 1446 foren escollits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pero Ximénez de Urrea Saragossa – Tarragona 1489, arquebisbe de Tarragona diputat militar Galceran Galceran de Pinós-Fenollet i de Mur, vescomte d’Illa i de Canet diputat reial Joan Desbosc, ciutadà honrat i síndic de Lleida oïdor eclesiàstic Agustí d’Illa, canonge i ardiaca major d’Urgell oïdor militar Joan Jofre Sarroca, donzell oïdor reial Bernat Aibrí, burgès de Perpinyà Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí era fill del noble Pero Ximénez de Urrea, senyor d’Èpila i vescomte de Rueda, gran camarlenc…

Són artròpodes quelicerats de vida aquàtica, originalment marins i molts d’ells adaptats progressivament els actuals encara són marins al règim d’aigua dolça El seu cos és de llargada molt variada i és format per un escut cefalotoràcic prosoma i per un abdomen opistosoma acabat en un tèlson punxegut, generalment en forma d’agulló Quant a la sistemàtica, hom els assigna la categoria de classe, contraposada a la classe dels aràcnids o quelicerats terrestres, i els subdivideix en tres grups ben definits els aglàspides, els euriptèrides i els xifosurs Els euriptèrides i els xifosurs són grups…

Característiques del grup Els rodòfits, o algues vermelles, comprenen més de 4000 espècies, agrupades en uns 675 gèneres Les característiques principals que les defineixen com a grup fan referència, principalment, als pigments fotosintetitzadors, a les substàncies de reserva, a alguns aspectes citològics i als tipus de reproducció Pel que fa als pigments, hem de dir que, al costat de la clorofilla a , no en tenen de b ni de c En algunes espècies hi ha una discutida clorofilla d , exclusiva d’aquest grup Com a complement, tenen α i β-carotè, diverses xantofillès i dues ficobilines, ja…

L’escàs desenvolupament edàfic Els processos edàfics dels deserts freds no difereixen fonamentalment dels que es donen als deserts càlids, encara que les particularitats climàtiques específiques dels primers altes temperatures del sòl a l’estiu, congelació del sòl a l’hivern, sequedat extrema i alta evaporació a l’estiu, humectació insuficient del sòl, etc comporten per una banda un grau més elevat de meteorització física mentre que per una altra limiten encara més els processos biològics del sòl Els més abundants són sòls poc desenvolupats amb una estructura feble, un contingut d’humus…

El Sol en mínims d'activitat El Sol no és en absolut una estrella inactiva La manifestació més evident de la seva activitat són les anomenades taques solars, regions de la seva superfície més fredes que el material que les envolta Com altres fenòmens que es donen al Sol erupcions solars, ejeccions de massa coronal, etc, les taques estan associades als camps magnètics Ja a mitjan segle XIX l'astrònom alemany H Schwabe es va adonar que l'activitat solar seguia un cicle d'onze anys les taques solars desapareixien durant el mínim d'activitat i es feien més nombroses durant el màxim Segons aquest…

La geografia Cap de comarca, Cervera Hom designa amb el nom de Segarra les terres que formen l’altiplà central de Catalunya, és a dir, l’extens planell que es troba situat entre els darrers contraforts de muntanyam prepirinenc i les serres limitadores de la Depressió Central vers migjorn, per la qual cosa constitueix una ampla i llarga faixa d’intercomunicació entre les terres que estan acarades a la Mediterrània i les que van davallant cap al Segre i la fossa de l’Ebre Es presenta amb una configuració molt desigual i la delimitació ha ocasionat diversos parers i opinions contraposades la…