Resultats de la cerca
Es mostren 3022 resultats
El que cal saber dels trastorns de la dona durant l’embaràs
Patologia humana
Durant l’embaràs, la producció de certes hormones i l’augment de la grandària de l’úter solen provocar trastorns molt diversos, que no comporten perill, però que generen molèsties, i que la gestant ha de distingir de les veritables complicacions de l’embaràs A més, certes mesures poden prevenir o reduir les molèsties Si no s’adopten algunes precaucions, és molt freqüent que durant l’embaràs es produeixin trastorns de les genives i les dents, que poden generar infeccions Per a evitar-los, l’embarassada ha d’incloure en la dieta una bona aportació d’aliments rics en calci, com ara llet i…
Els primers símptomes del part
Hom considera que el procés del part s’ha iniciat quan es presenten les sèries de contraccions uterines eficaces , és a dir, contraccions de les fibres musculars de l’úter prou potents i regulars per a produir la dilatació del coll uterí i l’expulsió del fetus Aquestes contraccions es diferencien de les del període preparí pel fet que són més intenses i regulars, i tant la freqüència com la intensitat que presenten es van incrementant cada vegada més Les contraccions del part són percebudes per la dona com un enduriment o una pressió a la part inferior de l’abdomen, que s’irradia cap al pubis…
Els resultats educatius
El mapa representa la situació mundial dels resultats educatius a partir de dues variables la distribució dels nivells educatius màxims assolits per la població, i l’esperança de vida escolar Tenint en compte les diferències en la disponibilitat dels recursos educatius que s’observen en el mapa 102, no poden sorprendre les desigualtats que s’evidencien en els resultats educatius El primer indicador reflecteix, d’una banda, la disponibilitat de capital humà de cada Estat Un cop més, les diferències són molt acusades entre ambdós hemisferis Al costat d’un país com el Canadà, amb més d’un 21% de…
Cent anys de vida quotidiana
Es pot parlar d’unes pautes de vida quotidiana comunes a tots els habitants de Catalunya Què tenen en comú, per exemple, les vides del pagès del delta de l’Ebre, el cambrer del Raval deBarcelona, el pescador de Roses, la venedora de carn del mercat de Santa Caterina deBarcelona o la professora d’anglès de l’institut de Vic Aparentment, no tenen cap lligam ni connexió Es lleven a hores diferents, mengen a…
síndrome de Sjögren
Patologia humana
Síndrome, probablement de natura autoimmune, caracteritzada per ceratoconjuntivitis seca, telangièctasis facials, sequedat de les membranes mucoses i engrossiment paratiroidal bilateral, observada en dones menopàusiques i associada a artritis reumatoide, fenomen de Raynaud i càries dental.
Vilanova de Segrià

Vista parcial del poble de Vilanova de Segrià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació És un dels més petits de la comarca i es troba al seu sector septentrional, en contacte amb la Noguera Limita amb els termes de la Portella al NE, Corbins a l’E, Benavent de Segrià al SE, Rosselló al SW, Malpartit enclavament de Torrefarrera a l’W i Alguaire al NW S'estén al pla segrianenc de la dreta de la Noguera Ribagorçana, en terres regades pel canal de Pinyana, prop del Reguer Major o Gran, anomenat, en els documents del segle XII, clamor de Segrià Les partides més importants són el Solà, la Pastera, lo Borar, Roderes, el Molinot i la Flota El terme comprèn el…
Santa Maria de Barberà
Església
Església romànica del municipi de Barberà del Vallès (Vallès Occidental), a l’extrem nord-est de la població, al sector que s’uneix amb el sud de Sabadell.
L’edifici És una església d’una sola nau amb transsepte i tres absis de planta semicircular La nau és coberta per una volta de canó apuntat, i el transsepte, per una volta de canó seguit els absis, en canvi, són coberts per voltes de quart d’esfera L’edifici s’illumina a l’interior mitjançant deu finestretes, cinc a la nau i unes altres cinc a la capçalera totes elles són d’arc de mig punt i doble esqueixada llevat de dues, una a l’absis central que és d’una sola esqueixada i decorada per una arquivolta a l’exterior, i l’altra a la façana sud del transsepte, que té forma d’ull de bou Sobre el…
El vent de l’illa
Cinematografia
Pel·lícula del 1987; ficció de 94 min., dirigida per Gerard Gormezano i Montllor.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Septimània Films Manuel Valls, Barcelona, Gerard Gormezano, PC Barcelona ARGUMENT, GUIÓ I MUNTATGE GGormezano FOTOGRAFIA Xavier Gil color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Balter Gallart, Carolina Vivó decoració MÚSICA Robert Schumann, Georg Philipp Telemann, Alessandro Marcello SO Ricard Casals, Manuel Almiñana directe INTERPRETACIÓ Simon Cassel John Armstrong, Mara Truscana Ariel Kane, Ona Planas Anna Salort, El Increíble Orlando el governador Anstruther, Anthony Pilley l’oficial Smith, Ñaco Nadal el criat Joan ESTRENA Barcelona, 04031988 PREMIS Ciutat de…
fisioculturisme

El fisioculturisme té per objectiu aconseguir una musculatura hipertrofiada que mantingui un volum, una definició i una simetria proporcionals
Federació Catalana de Físic Culturisme
Culturisme
Activitat esportiva consistent en el desenvolupament de la musculatura del cos amb finalitats estètiques mitjançant exercicis físics específics i dietes adaptades.
També coneguda com culturisme, té per objectiu la definició/consecució d’una musculatura hipertrofiada que mantingui un volum, una definició i una simetria proporcionals Inclou dues disciplines body-form i aixecament amb potència La primera és exclusivament femenina En competició, les practicants realitzen exercicis i rutines acrobàtiques en dues rondes cronometrades La segona, la practiquen homes i dones i inclou tres varietats en funció que els aixecaments es realitzin amb els braços, les cames o l’espatlla Les primeres manifestacions d’aquesta pràctica esportiva es remunten a la Grècia…
revolta de les Quintes del 1870
Història
Revolta popular d’oposició a la crida del govern espanyol a l’abril del 1870 que obligava els mossos a servir dins l’exèrcit.
La revolta popular es produí en diversos pobles del pla de Barcelona i el Baix Llobregat Al final del s XIX, l’Estat espanyol estigué en guerra de forma gairebé constant pel control de les colònies americanes, i les classes populars foren les que portaren les càrregues més feixugues La decisió dels ajuntaments municipals de lliurar els mossos a l’exèrcit i la crida a files de les quintes fou l’espurna que encengué els ànims de les classes populars La revolta tingué un especial ressò a les viles de Gràcia i de Sants Una vegada feta efectiva l’ordre de les primeres quintes, els graciencs foren…