Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Foix renova el gènere de la nadala i, fent gala d’un inconformisme creatiu, combina una sorprenent riquesa formal amb la tradició popular que revifa en uns poemes mestissos, en els quals el gaudi amb el joc d’ecos, de fonts i de registres fa possible la reflexió religiosa, el pensament moral, l’experimentació lírica i l’evocació biogràfica D’esperit lliure, heterodoxos i poderosament aventurers, lúdics i obertament catalanistes, els versos, que es fan ressò de la preocupació del poeta per la pervivència de la història, es nodreixen de l’experiència dels temps…

Estudià amb Nicolau Manent, a Barcelona Exercí diferents càrrecs en el Teatre dels Camps Elisis i en el Liceu de Barcelona, i actuà com a director d’orquestra a Palma Mallorca 1866-70, on fundà l’Orfeó Republicà Balear 1867 Obtingué grans èxits a Espanya, a Alemanya i a Rússia El 1870 obtingué un contracte per anar a Moscou com a director d’orquestra al Teatre Imperial de Moscou i durant algunes temporades estigué al capdavant de l’Orquestra de l’Òpera de Sant Petersburg Dirigí també a Baden i, des del 1873, a Hamburg Les seves gires europees el portaren a Berlín, Dresden, Munic…

S’inicià amb els reculls poètics  Abandonada ment 1977 i De l’home quan no hi veu 1980, de to intimista i amorós, rics en imatges Ambdós anuncien un procés de depuració intellectual i l’acostaren a la poesia de Yeats i Graves, o de Vinyoli Posteriorment, publicà Memòria del cos 1980, premi Miquel de Palol 1979, Els dies antics 1982, El darrer sol 1985 i Palau d’hivern 1987 El 1984 guanyà l’englantina d’or i el 1992 la flor natural als Jocs Florals de Barcelona  Cofundador i codirector de l’editorial Columna 1985-99 i de la discogràfica Columna Música 1997-2000, collaborà com a crític a La…

La mateixa tradició ha estat seguida pels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a l’exili Relació de mestres en gai saber Proclamats als Jocs Florals de Barcelona 1859-1936 Víctor Balaguer 1861 Jeroni Rosselló 1862 Joaquim Rubió i Ors 1863 Marià Aguiló i Fuster 1866 Josep Lluís Pons i Gallarza 1867 Adolf Blanch i Cortada 1868 Francesc Pelagi Briz 1869 Jaume Collell i Bancells 1871 Tomàs Forteza 1873 Francesc Ubach i Vinyeta 1874 Frederic Soler 1875 Àngel Guimerà 1877 Damas Calvet 1878 Jacint Verdaguer 1880 Josep Franquesa i Gomis 1883 Ramon Picó i Campamar 1885 Terenci Thos i Codina…

Vida i obra Fill de pescadors, de jove collaborà a revistes vinculades a la Unió Catalanista com Renaixement  o La Nació  i d’altres de caràcter literari o popular De Tots Colors , L’Escena Catalana , La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa Feu articles a l’ Empordà Federal  de Figueres i a Ciutadania  de Girona El 1912 viatjà a Buenos Aires, on s’establí Un any després fundà el grup i la revista Catalunya Nova El 1916, amb Pius Àrias, Manuel Cairol i Francesc Colomer, va crear la publicació mensual Ressorgiment  1916-72, de la qual fou director i un dels principals redactors amb…

Vida i obra Filla de Román de Saavedra Entre els anys 1919 i 1921 començà a publicar a Penedès  poemes de regust finisecular i desig classicista de perfecció formal Des de llavors, la seva poesia evolucionà adquirint trets propis del postsimbolisme La seva consolidació poètica data del 1924 el 4 d’abril El Dia de Terrassa li publicà un conjunt de nou poemes amb una breu presentació elogiosa, que reproduí La Veu de Catalunya Són poemes de to popularitzant, però fan una reflexió sobre l’home i la mateixa poesia S’acosten molt a la dicció i les formes que havia adoptat Marià Manent Així, el…

Vida i obra Llicencià en dret i filosofia i lletres, treballà d’advocat i de periodista Fou president de l’Associació Catalana d’Estudiants i militant de la Lliga Regionalista, la qual representà com a tinent d’alcalde a Barcelona 1935-36 S’exilià el 1936 per raons de seguretat Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres i de la de Jurisprudència i Legislació de Barcelona, magistrat del Tribunal Suprem de la Mitra d’Andorra Des del 1976 participà en l’intent de reorganitzar la Lliga Catalana i fou un dels oradors de l’Onze de Setembre celebrat a Sant Boi l’any 1976 Collaborà a Catalana , La…

Vida Membre de l'escolania de l'església de Sant Jaume de Barcelona, la seva formació musical anà a càrrec del mestre menorquí Nicolau Manent El 1875 fou nomenat professor d’acompanyament pianístic al Conservatori del Liceu, càrrec que deixà el 1883 perquè obtingué la direcció de l’Acadèmia de Música de la Casa Provincial de la Caritat Continuà la tasca de Clavé després de mort aquest 1874, i dirigí la Societat Coral Euterpe Transformà els cors masculins en mixts El 1886 fundà i dirigí de la Banda Municipal de Barcelona, amb la qual guanyà diversos guardons i també assumí la…

Vida Membre de l'escolania de l'església de Sant Jaume de Barcelona, la seva formació musical anà a càrrec del mestre menorquí Nicolau Manent El 1875 fou nomenat professor d’acompanyament pianístic al Conservatori del Liceu, càrrec que deixà el 1883 perquè obtingué la direcció de l’Acadèmia de Música de la Casa Provincial de la Caritat Continuà la tasca de Clavé després de mort aquest 1874, i dirigí la Societat Coral Euterpe Transformà els cors masculins en mixts El 1886 fundà i dirigí de la Banda Municipal de Barcelona, amb la qual guanyà diversos guardons i també assumí la…

Estudià periodisme i filosofia i lletres, doctorant-se en filologia catalana Collaborador de La Vanguardia, Destino i Serra d’Or , fou redactor en cap i comentarista de política internacional al Diario de Barcelona Des dels inicis de la seva trajectòria professional prengué part activa en les iniciatives –molt limitades pel règim franquista– per a introduir el català en els mitjans de comunicació del 1962 al 1976 dirigí al Diario de Barcelona  una secció dedicada a llibres en català i collaborà regularment a Serra d’Or  i al setmanari Tele/estel  durant la seva curta existència 1966-70 Fou…