Resultats de la cerca
Es mostren 158 resultats
dinosaures
Paleontologia
Nom genèric, sense valor sistemàtic, donat als rèptils de l’era secundària que provenen dels arcosaures i que són continguts en dos ordres: saurisquis i ornitisquis.
Sota la denominació de dinosaures hom agrupa diversos gèneres que poden presentar grans diferències de pes i talla o que poden ésser bípedes o quadrúpedes, herbívors o carnívors Tenen característiques comunes, com ara petita capacitat craniana, columna vertebral sòlida i lleugera, membres posteriors més desenvolupats que els anteriors, os quadrat fix i dents implantades en alvèols Aparegueren durant el Triàsic i assoliren la màxima importància durant el Juràssic La seva àrea de distribució cobria tots els continents L’extinció dels dinosaures tingué lloc a la fi del Cretaci, durant la…
Les ascomicèides (I): discomicets
Les pezizals cassoletes, múrgoles, tòfones i afins Els discomicets, el primer gran grup d’ascomicètides, inclouen aquells ordres que formen els ascs sobre fructificacions obertes, en forma de plat o cassoleta, amb peu o sense, anomenades apotecis Són ordres tan rics en espècies i diversos com les pezizals les conegudes cassoletes, múrgoles i tòfones, les leocials saprobis del sòl o fitoparàsits, les ritismatals majoritàriament fitoparàsits, les ostropals poc abundants, sobre restes vegetals en descomposició i les patellarials sobre fusta en descomposició o paràsits d’altres fongs i líquens…
Les corticiàcies
Les corticiàcies formen una família de molts gèneres i espècies, d’aspecte macroscòpic semblant, sovint crustaci crustoteci les diferències són principalment microscòpiques Amb tot, algunes espècies, com la de la fotografia, Pulcherricium caeruleum , són fàcils de reconèixer a simple vista en aquest cas, pel pigment blau intens August Rocabruna / SCM Aquesta família, presa aquí en sentit ampli, a l’expectativa de més estabilitat en la seva divisió en famílies més petites i homogènies, comprèn sobretot fongs en crosta resupinats, o en ocasions efuso-reflexos amb el marge alçat i fins i tot…
Bronquitis crònica
Patologia humana
Definició La bronquitis crònica és la inflamació persistent dels bronquis causada fonamentalment per la inhalació repetida de fum de tabac i caracteritzada per l’aparició de tos i expectoració habituals, especialment als matins Hom considera que pateix de bronquitis crònica la persona que presenta tos o expectoracions, o les dues coses alhora, durant noranta dies l’any, encara que no siguin seguits, i durant més de dos anys consecutius, sempre que aquestes manifestacions no siguin degudes a cap altra malaltia específica bronquial o pulmonar Les manifestacions característiques d’aquesta…
Traumatisme toràcic
Patologia humana
Definició Són anomenats traumatismes toràcics els trastorns causats per un impacte mecànic produït sobre la regió del tòrax Freqüència, causes i tipus Els traumatismes toràcics són molt freqüents en els accidents greus de trànsit que de vegades causen un impacte important sobre el tòrax Aquests traumatismes poden ésser mortals pel fet que el tòrax conté òrgans vitals, com els pulmons i el cor, la funció dels quals és imprescindible per al manteniment de la vida S’esdevenen traumatismes toràcics de diversa gravetat en més de la meitat d’accidents de trànsit mortals i la quarta part de les…
La biologia del SARS-CoV-2
Biologia
Què és el SARS-CoV-2 El SARS-CoV-2 és el virus responsable de la covid-19 acrònim de l’anglès coronavirus disease 2019 , per l’any en què es va iniciar la pandèmia Pertany a la família dels coronavirus, que s’anomenen d’aquesta manera per l’aspecte que tenen les glicoproteïnes que cobreixen la seva superfície, que tenen forma de corona solar Són causa de diverses malalties, que acostumen a afectar, entre altres òrgans i sistemes del cos, l’aparell respiratori S’han identificat set coronavirus capaços d’infectar els humans anomenats genèricament HCoVs HCoV-OC43, HCoV-HKU1, HCoV-229E i HCoV-…
Creixement del fetus
Fisiologia humana
Des de la fecundació fins al naixement, l’embaràs passa per diverses fases, que se solen agrupar en tres etapes estadi germinatiu, estadi embrionari i estadi fetal L’ estadi germinatiu comença amb la fecundació i conclou en el moment que l’ou humà s’implanta a la paret de l’úter L’ estadi embrionari s’inicia en el moment de la implantació i acaba al final del segon mes, quan l’embrió ja disposa de tots els òrgans propis de l’ésser humà L’ estadi fetal , que segueix immediatament l’anterior, és una etapa de maduració del fetus, durant la qual els òrgans prèviament formats acaben de conformar-…
bomba
bateria de bombes centrífugues en una central de subministrament d’aigua potable
© Fototeca.cat
Física
Aparell destinat a provocar el moviment d’un fluid al llarg d’un conducte, en un sentit determinat, mitjançant una aportació d’energia mecànica, que és transformada en un augment d’altura de càrrega.
El terme bomba és aplicat quan el fluid és un líquid net o carregat, una pasta o una massa granulosa, i, en el cas dels gasos, quan és practicat el buit en un recipient en la resta de casos en què el fluid és un gas, hom parla de compressors compressor Les aplicacions de les bombes són molt diverses, per tal com ho són les finalitats del transport de fluids En molts casos interessa el fluid per ell mateix, sigui per a portar-lo en un indret determinat elevació d’aigua potable per a distribució urbana o per a ús domèstic, regatge de peu o per aspersió, etc, sigui per a treure-l’en dessecament…
Els himenomicets afil·loforats
Els afilloforats reuneixen un collectiu heterogeni de fongs, majoritàriament sapròfits, descomponedors de matèria orgànica, sobretot fusta, capaços de causar pèrdues econòmiques importants A vegades poden envair la fusta d’arbres debilitats Són ben patents els efectes causats pel fong Ganoderma applanatum sobre un garrofer del Jardí de la Universitat, a Barcelona, al qual correspon la fotografia el podriment blanc causat destruí la lignina de la fusta i l’estovà tant que l’arbre s’esfondrà la part baixa de la soca trencada deixa veure zones blanques una part del miceli Xavier Llimona / SCM Es…
El poblament humà de l’alta muntanya
L’escassa presència humana permanent Les característiques climàtiques de l’alta muntanya menor pressió d’oxigen, temperatura més baixa, grau d’insolació més elevat i major aridesa, a més de ser causa d’una baixa productivitat biològica, en fan un hàbitat més aviat advers per als humans Si bé les zones de muntanya situades entre 2 500 i 5 000 m han estat ocupades des de temps remots, la seva densitat poblacional sempre ha estat baixa, ja que amb els seus minsos recursos només es pot sustentar un reduït nombre d’humans En l’actualitat els pobladors d’aquestes zones representen un petit…