Resultats de la cerca
Es mostren 183 resultats
Castell d’Odèn
Art romànic
Situació Formant part del poble d’Odèn, del municipi d’Odèn del Solsonès, hi ha aquest castell, emplaçat al cim de l’escarpada coma del Boix, prop dels Estellots del Call, des d’on l’espectador gaudeix d’un panorama esplèndid Mapa 291M781 Situació 31TCG725659 Vista de les ruïnes de l’actual castell L Prat Vista de les ruïnes del castell, que coronen el cim de l’escarpada Coma del Boix L Prat Per anar-hi cal, en arribar a la font de coll de Jou —al punt quilomètric 23,700 de la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys—, trencar a mà esquerra i seguir la carretera que mena al pont d’Espia…
Sant Jaume de Castellví de Rosanes
Art romànic
Situació Vista de llevant d’aquesta església, avui fora de culte i dedicada a usos profans F Baltà La capella és situada al pla de Sant Jaume, que fa de partió entre el vessant de l’Anoia i el del Llobregat Mapa 36-16420 Situació 31TDF102898 Per arribar-hi cal seguir el camí que porta al castell, és a dir prendre a Martorell la carretera de Gelida i poc abans del km 3, acabat de passar el torrent de les Gavasses, seguir la pista camí públic, tot i que hi hagi indicadors del contrari que porta fins al mas de Sant Jaume, situat al peu del castell i prop de la capella Història Segons una antiga…
Castell de Castellcir
Art romànic
Situació Conjunt de les ruïnes del castell i de la capella de Sant Martí sobre el penyal dit la Popa M Anglada El castell es troba sobre un extrem d’una petita serra rocosa que fa de contrafort del massís de Sauva Negra Aquest esperó rocós, vist des de les cares sud-est i nord-oest, sembla el perfil posterior d’un vaixell per la balma que hi ha a l’extrem de llevant Per això ha rebut el nom popular de la Popa La cota sobre el nivell de la mar és d’uns 850 m Mapa L37-15393 Situació 31TDG316251 El camí que cal agafar és el que surt de Castellcir al final del carrer de l’Amargura, el mateix que…
L’aprofitament dels recursos animals als boscos monsònics
L’activitat cinegètica No es pot dir que els boscos monsònics tinguin una fauna pròpia Moltes de les espècies que en són exclusives són petites, amb mobilitat limitada i escassament valorades pels caçadors En aquest hàbitat, les espècies salvatges caçades per a la subsistència o bé pels caçadors professionals són una part d’aquelles mateixes explotades en les àrees de terra baixa dels boscos plujosos, principalment ocells grossos i mamífers que es mouen lliurement entre aquest i altres ambients La cacera a la Mesoamèrica monsònica El bosc estacional de l’Amèrica Central s’estén pel vessant…
literatures mesopotàmiques
Literatura
Conjunt de literatures desenvolupades a Mesopotàmia, que comprèn la sumèria, escrita en aquesta llengua, i l’assiriobabilònica, en assiri i en babiloni, dos dialectes de l’accadi.
Es conserva bàsicament en tauletes d’argila, un material d’escriptura que ha demostrat la seva bondat malgrat el pas dels segles, a diferència del que succeeix amb el fràgil papir egipci S’han conservat un bon nombre d’arxius i biblioteques a Mesopotàmia, com la d’Assurbanipal, a Nínive, on hi havia més de vint mil texts, bastants dels quals amb la recensió assíria d’una obra literària escrita en babiloni Com altres de l’Orient antic l’egípcia, l’hebrea o la ugarítica, posseeix un corpus d’escrits específicament literaris En el conjunt del Pròxim i Mitjà Orient, ocupa un lloc d’honor en unió…
El barranc d’Algendar
S’Hort de Dalt, a Es Canaló La població establerta al barranc d’Algendar ha hagut d’adaptar-se a les difícils característiques topogràfiques de l’indret, però sovint ha aconseguit una remarcable integració a l’ambient Ernest Costa El barranc d’Algendar 13, entre els principals espais naturals de Menorca En un contrast molt marcat amb la costa de Tramuntana, el migjorn menorquí es caracteritza per una plataforma miocena, calcària i sensiblement plana Aquesta contrada emergí, segons suposen els geòlegs, fa uns vint milions d’anys, temps en el qual l’erosió hídrica ha desenvolupat sobre la xarxa…
L’arxipèlag de Cabrera
Perspectiva cap al sud a través de l’arc natural de Na Pobra, el segon illot més septentrional de l’arxipèlag de Cabrera Na Plana i l’Esponja queden en primer terme Na Rodona, Cabrera i l’illa dels Conills, en la llunyania Jesús R Jurado L’arxipèlag de Cabrera 15, entre els principals espais naturals de Mallorca Deu quilòmetres al sud del cap de Ses Salines —a l’extrem meridional de Mallorca— es troba la primera de les illes de l’arxipèlag de Cabrera, Na Foradada El grup d’illes s’estén cap al sud, sobre una latitud també d’uns 10 km Cabrera Gran és, de fet, l’extrem meridional del grup, per…
Les haggadot catalanes
Art gòtic
La història dels jueus catalans, brillant i tràgica, es pot apreciar a través de l’estudi dels seus llibres Com a traductors de l’àrab i l’hebreu, exerciren un paper essencial en la transmissió, a l’Europa llatina, de les ciències cultivades als països musulmans i tingueren un paper molt notable en la producció de llibres, especialment com a enquadernadors, proveïdors de paper i llibreters Gràcies a la seva gran cultura, acumularen biblioteques personals de gran importància, com ara la del metge Lleó Grec, de Mallorca Jafudà Mosconi, †1377, biblioteca pretesa per Pere III Rubió i Lluch, 1908-…
Expressions i refranys
A A Arbúcies, dotze dones, tretze bruixes A boca de mener A bon fat i a mal fat, ajuda-t’hi la meitat A cau d’orella A cent anys, coteta verda A cinquanta anys, pocs banys A l’abril, cada gota en val mil A l’estiu, tota cuca viu A la casa, per a estar-hi bé, hi ha d’haver tres vells l’amo, el vi i el porc A la dona mai li falta pa i l’home va a captar A la dona treballadora no li fa res que el marit se li mori A la primera el rei perdona, a la segona perdona el papa i a la tercera ningú no s’escapa A la taula i al llit, al primer crit A la tercera va la vençuda A la terra de Cucanya, qui més…
Estudis recents sobre la fauna d’ocells
Des de la publicació del volum Ocells de la Història Natural dels Països Catalans han passat més de vint-i-cinc anys, un període suficient perquè l’ornitofauna dels Països Catalans hagi experimentat canvis destacables En alguns casos es tracta de l’extinció local de les poblacions de determinades espècies en d’altres, de l’arribada de noves espècies que s’han establert o noves poblacions que han convertit espècies que abans eren més aviat escasses o rares en habitants habituals, o fins i tot, abundants Parallelament, determinats programes de conservació, mitjançant introduccions o…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina