Resultats de la cerca
Es mostren 608 resultats
Sant Feliu de Codines
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Feliu de Codines es troba a l’extrem de migdia de la vila i centra el barri històric conegut com la Sagrera Mapa L37-14364 Situació 31TDG302153 Sant Feliu de Codines és a la cruïlla de les carreteres de Mollet a Moià i de Llinars a Sant Llorenç Savall aquesta darrera passa a frec del barri de la Sagrera MDFG Història La parròquia de Sant Feliu de Codines, conjuntament amb les parròquies de Sant Pere de Bigues, de Sant Esteve de Palaudàries, de Sant Mateu de Montbui, de Santa Eulàlia de Ronçana, de Sant Andreu de Samalús i de Sant Genís de l’Ametlla,…
Proves diagnòstiques de les malalties del sistema nerviós
Patologia humana
La diagnosi de les malalties del sistema nerviós sol ésser complexa En general, el tipus d’alteració es pot determinar amb una exploració física detallada en què s’avaluen les diverses funcions del sistema nerviós mental, motora, sensitiva i de coordinació Però, per poder determinar l’existència d’una alteració al sistema nerviós, precisar-ne la localització i l’extensió, i avaluar-ne les possibilitats terapèutiques, sol caldre efectuar alguna exploració o prova complementària Examen del líquid cèfalo-raquidi Punció lumbar L’ examen del líquid cèfalo-raquidi o LCR subministra una informació…
explosiu
Militar
Substància o mescla de substàncies capaces de produir una explosió
(reacció química fortament exotèrmica).
La reacció explosiva pot ésser d'oxidoreducció o bé produïda per un grup explosòfor Del primer tipus és la reacció que experimenten els explosius més emprats, els quals poden posseir els radicals oxidants i reductors dins una mateixa molècula redox intern o bé en molècules distintes mescles redox Al segon tipus pertanyen gairebé tots els explosius emprats com a detonadors Els xinesos foren els primers a emprar un explosiu la pólvora negra Malgrat que certs autors en situen la invenció al voltant de l’any 1000 aC i d’altres durant el segle III aC, la primera allusió escrita a la pólvora…
literatures africanes
Literatura
Amb els noms de negres, negroafricanes o, simplement, africanes, hom designa les literatures que han estat desenvolupades pels africans de l’àrea subsahariana.
Aquesta discrepància de noms prové, entre d’altres raons, de la diversitat d’enfocament i, sobretot, de la manca d’una base documental prou àmplia sobre una matèria complexa i polèmica que, de fet, no començà a ésser recollida fins a l’últim terç del s XIX i estudiada en una època més recent Fins aleshores, i per l’absència de llengües escrites, aquestes literatures havien romàs en un estadi oral, la qual cosa impedia de comprovar-ne la riquesa i l’estructura sociològica en què recolzaven El fet de comptar amb veritables professionals com el griot , poeta i músic ambulant per una…
Crist Majestat de Sant Bartomeu d’Igualada
Art romànic
Talla de fusta policromada, actualment conservada al Museu Episcopal de Vic, segons una fotografia dels anys 20, anterior a la restauració de la peça Arxiu Mas Procedent de la capella de Sant Bartomeu d’Igualada, al Museu Episcopal de Vic MEV núm 789 es conserva una talla en fusta d’àlber policromada que representa la imatge de Crist en Majestat Crist, assegut sobre un tron de tipus cofre motllurat i amb respatller arquejat, beneeix amb la mà dreta i sosté amb l’esquerra un llibre obert que ostenta una inscripció gòtica Vesteix túnica i mantell obert per davant Aquesta imatge mai no ha estat…
Les gialectals
Caràcters microscòpics principals de les gialectals ascs, ascòspores i paràfisis de Gyalecta truncigena Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol Biopunt, original de Mireia Giralt Són líquens crustacis, típicament amb algues Trentepohlia , que viuen de la zona tropical a la temperada, sobretot en llocs humits i poc illuminats Els apotecis són d’origen hemiangiocàrpic i presenten típicament el disc còncau i un marge propi prominent, paraplectenquimàtic Els ascs tenen la paret prima, sense tolus, no amiloide o lleument I + blau a la gelatina himenial La…
Castell de Banyeres (Lavansa i Fórnols)
Situació Únic element que resta dempeus d’aquest antic castell ECSA - A Villaró Els vestigis d’aquest castell es drecen espectacularment sobre una roca damunt la vall del riu Bona, un afluent del de Lavansa Mapa 34–11253 Situació 31TGC729800 Per a anar-hi, cal prendre la carretera que va de la Seu a Lavansa i Tuixén Un cop s’ha passat el mirador de la Trava, hom arriba, uns 500 m més amunt, a un planell des d’on surt una pista infernal que mena al coll de Creus i Banyeres El castell es troba passat el poble, uns 500 m al S, vora les ruïnes d’una casa Història Tot i que l’indret de Banyeres ja…
Castell de Berén (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Emplaçament de les restes del castell, Integrades a la casa de Cal Capità ECSA C A Villaró És al poble de Berén, al vessant de ponent de la vall de Pallerols Mapa 34–11253 Situació 31TGC613866 Per anar a Berén cal prendre una pista des de Noves de Segre El castell es troba a la casa anomenada Cal Capità, al sud del poble, en una roca damunt la pista Història El 1190 la Roca de Berén és esmentada com a dependència del castell de Castellbò, en una escriptura entre el comte Ermengol VIII i el vescomte En virtut d’aquesta convinença, el comte permetia a Arnau de Castellbò de reconstruir…
Castell de Pradell de la Teixeta
Art romànic
Situació Façana meridional, únic element conservat d’aquest castell situat al Carrer Major del poble ECSA - J Bolòs El castell era situat al Carrer Major, eix central de la població que, de fet, comunicava aquesta fortificació amb la plaça de l’Església El poble és situat al fons de la vall, al sud-oest del coll de la Teixeta, pas important entre el Priorat i el Baix Camp Mapa 33-18472 Situació 31TCF218585 De la carretera que va de Falset a Reus surt, poc abans del coll de la Teixeta, una carretera que porta fins a Pradell de la Teixeta i que després continua fins a la Torre de Fontaubella…
Les unitats de paisatge vegetal als Països Catalans
Les unitats de paisatge vegetal als Països Catalans, superposades als dominis bàsics de vegetació El mapa recull també els reconeguts tinguts en compte en aquesta part de l’obra, així com els punts en què han estat preses les visions esquemàtiques de paisatge vegetal Maber, original dels autors Anteriorment, hem presentat les diferents unitats de vegetació agrupades per zones o ambients azonals i per criteris de base fisiognòmica Aquesta és una opció de caràcter biogeogràfic que ja prefigura la localització en l’espai de cada unitat, car els boscos mediterranis són tractats conjuntament i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina