Resultats de la cerca

El becadell gros és un migrador molt rar als Països Catalans, tant a la primavera com a la tardor i, així mateix, es coneixen algunes dades excepcionals durant els mesos hivernals La població europea d’aquesta espècie ha minvat molt durant els segles XIX i XX, per la qual cosa cada vegada és més rara a les nostres latituds Fins ara hom coneix 14 observacions 8 a la primavera, 5 a la tardor i un a l’hivern Vayreda 1889 el cita com a migrador i hivernant rar a la província de Girona A més, hi ha les citacions següents un ocell caçat el 070973 a Guils de Cerdanya Baixa Cerdanya, un ocell el…

La granota àgil Rana dalmatina , encara que de presència no comprovada a terres catalanes, i més corrent al centre i occident europeus, podria aparèixer en algun punt dels Pirineus centrals i ha estat trobada al País Basc Molt semblant a la granota roja Rana temporaria , té les potes posteriors més llargues que aquesta Antonio Bea Una altra espècie de granota roja o bruna, la granota àgil Rana dalmatina ha vist discutida la seva presència des de principis de segle És una forma similar a la granota roja, amb les potes posteriors més llargues si les estirem, el taló ultrapassa el musell, el…

Els tètols i els pòlits són ocells d’aiguamoll més grossos que els becadells i les gambes, amb els quals comparteixen hàbitats i costums Són gregaris fora de l’època de reproducció, i el plomatge dels mascles i les femelles és semblant, bé que és sotmès a variació estacional Els tètols a dalt tenen el bec recte, i en plomatge hivernal, com en el dibuix, són clars del davant i brunencs, tacats o ratllats, del mantell, mentre que a l’estiu prenen tots ells tons vermellosos o castanys El tètol cuanegre Limosa limosa , a dalt, a la dreta amida 41 cm i té una barra negra al final de la cua, molt…

Són propis de les regions temperades humides de l’hemisferi nord A Europa es fan diverses espècies d’aurons sempre flotes petites, mai en masses forestals considerables, la majoria de les quals hom pot trobar als Països Catalans, principalment a les rouredes i a les fagedes de la muntanya mitjana, i també als alzinars humits blada , erable , plàtan fals , etc Són especialment freqüents en llocs humits l’ auró blanc A campestre , que és un arbre de fulles pentalobades i dentades, fruits amb ales molt separades i branques joves, recobertes d’una capa de suro i, en paisatges de…

És el menys antropomorf de tots els pòngids, té els membres anteriors molt llargs fins a una envergadura de 2,5 m per una alçada màxima d’uns 2 m i els peus articulats obliquament amb relació a la tíbia, adaptats a la locomoció arbòria El pel és llarg i aspre, de color vermellenc La pell de la cara, dels peus i de les mans és nua, de color blau negrenc, i els mascles presenten a la gola, als costats de la cara i a les aixelles unes protuberàncies adiposes en forma de sac Pot arribar als 90 kg de pes La capacitat cranial oscilla al voltant dels 375 cm 3 És un animal pacífic i solitari, que…

És una família formada per dos gèneres i unes 500 espècies, distribuïdes per gran part del món Es caracteritzen per les flors clarament zigomorfes, formades per tres sèpals lliures, cinc pètals desiguals, quatre dels quals estan soldats de dos en dos, i cinc estams amb els filaments curts poc o molt units per les anteres L’ovari, súper, provinent de la soldadura de cinc carpels, origina un fruit capsular Diverses espècies d’ Impatiens , originàries de l’Àsia oriental i difícils de distingir entre elles, s’han cultivat com a ornamentals al nostre país i algunes s’han naturalitzat o bé es…

El lliri groc Iris pseudacorus , una planta força atraient de les zones humides de la pineda de Vila-seca Oriol Alamany El cap de Salou 29, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Aquest espai és un deplorable exemple de degradació d’una bella àrea costanera per causa d’un turisme desenvolupista portat a l’extrem Així i tot, encara conserva alguns valors naturals que caldria preservar El cap de Salou, un dels accidents geogràfics més sobresortints de l’anomenada Costa Daurada, és al sud de la ciutat de Tarragona, entre la Pineda i el poble de Salou En…

Consideracions generals La fageda, la pineda de pi roig i el prat són els tres elements fonamentals del paisatge montà, del qual és una esplèndida mostra aquesta obaga de l’Ardericó Berguedà Ernest Costa Per damunt de les terres mediterrànies i submediterrànies i per sota de la muntanya subalpina i alpina, se situa, en el nostre territori, la zona que anomenen muntanya mitjana plujosa, la qual gaudeix d’unes condicions climàtiques de tipus medioeuropeu o atlàntic que permeten la installació de vegetació que correspon al domini dels boscos caducifolis temperats, propis de l’Europa humida En…

Sovint va precedida de rinitis, faringitis, laringitis i traqueïtis a voltes amb sensació urent retrosternal L’epiteli dels bronquis s’enrogeix, es descama i s’omple de moc per la hipersecreció que s’esdevé a partir del segon o del quart dia La malaltia és deguda a agents infecciosos com adenovirus, virus del grip, Mycoplasma pneumoniae , pneumococ, estreptococ, estafilococ, etc, davant de situacions i agents predisposants com els canvis de temperatura refredats, substàncies irritants tabac, vapors de clor, d’àcid nítric, etc, pols i estats d’allèrgia Habitualment, entre els adults sans, el…

D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la griva T…