Resultats de la cerca

Un aspecte dels saladars de Villena, amb la sal que aflora a terra en època de secada Rafael Paulo Les salines i els saladars de Villena 217, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Aquests dos espais marjalencs d’origen endorreic se situen a ponent del riu Vinalopó, en les proximitats de les poblacions que els donen nom La seva extensió en el passat —425 i 750 ha respectivament— pot considerar-se que fou relativament gran si tenim en compte les dimensions de les conques i els recursos hídrics del territori Avui, però, la major part ha estat dessecada, per obres de drenatge i…

Es formà com a púgil a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, on entrenà amb Ramon Larruy, i a l’Sporting Boxing Club Debutà com a amateur el 1920 a l’Iris Park i es proclamà campió d’Espanya de pes mosca 1923, títol que retingué fins el 1931 –excepte el 1924, que perdé per punts contra Manuel González– Es convertí en el primer boxejador català que es proclamà campió d’Europa 1927, èxit que repetí l’any següent 1928, sempre en la categoria de pes mosca Disputà el títol de campió mundial contra el púgil Frankie Genaro a la plaça Monumental de Barcelona 1931 Fou escollit segon millor boxejador de pes…

Es doctorà en farmàcia a Barcelona i s’especialitzà a Alemanya Publicà diversos reculls poètics, amarats d’intimisme Estelles 1978, El cabdell de les bruixes 1979, Temps del cos i tretze llunes de maduixa 1980, Balda de la vida 1991, conjuntament amb tres poemaris inèdits Ancorada en la boira , Càbala , i Cant dels orígens en el volum Ancorada en la boira Obra poètica 1953-1993  1994 Posteriorment publicà Cartes descloses 1998, Rèquiem per a una poeta a Maria Mercè Marçal 1999, El ble i la llum 2003, Cauen instants 2004, Roses de sang 2005 i A la vora de l’aigua 2008 El 2012 publicà La…

Fou aixecada a la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona al febrer del 1910 per Segundo de Chomón i el valencià Joan Fuster i Garí Chomón tornà el 1910 a Barcelona després d’haver treballat a París per a la Pathé i s’associà amb Fuster, exhibidor i comerciant de films i aparells Construïren uns estudis de rodatge i entre els mesos de febrer i novembre del 1910 arribaren a realitzar 37 films –una de les xifres més altes de la producció de l’Estat– entre còmics, de trucatges, històrics i adaptacions de sarsueles, sota la direcció artística de Chomón i distribuïts per la Pathé Frères Però…

A l’acte fundacional, presidit per Julio Fernández Rodríguez, amb Maria Teresa Fontanet i Núñez en funcions de secretària, hi assistiren Ricard Figueras i Marco, Artur Mínguez i Ricart, Josep Oriol Ivern i Ibáñez i Fèlix Riera i Prado Les sis primeres societats anònimes que integraren l’entitat foren Sogedasa Sociedad General de Derechos Audiovisuales J Fernández, Fair Play Productions Ramón Tello, In Vitro Films R Figueras, Manga Films Lluís de Val, Cromosoma J O Ivern, i Octubre Producciones Anna Costa El 2002 l’associació en modificà els estatuts i s’inscriví en el registre corresponent de…

Estudià interpretació, cofundà el grup Comediants i el collectiu del Teatre Lliure Després amplià estudis en l’Actor’s Studio de Nova York, al costat de mestres com Stella Adler, Ernie Martin i John Devers En cinema debutà el 1979 amb La campanada Jaime Camino, i posteriorment participà, sempre com a secundari, en films com ara Barcelona sud 1980-81, Jordi Cadena Laura a la ciutat dels sants 1986 i La febre d’or 1991-93, ambdós de Gonzalo Herralde Daniya, jardí de l’harem 1987, Carles Mira, premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya al millor actor Llums i ombres 1988, J Camino…

Vida Germà de l’actor Enric Borràs, també feu papers de galant, però fou menys famós, i excellí en obres del teatre clàssic català i com a director escènic Encarnà el Tomàs de Terra baixa d’Àngel Guimerà 1897, estrenà a Barcelona la peça d’Ignasi Iglésias, Fructidor 1905, triomfà en el monòleg En Pep botella de Guimerà 1906 i en la composició principal d’ El cardenal de C M Parker Dirigí la companyia de l’efímer Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans, amb la qual estrenà el 1912 l’única obra de teatre de Joan Maragall, Nausica 1908-10, al costat d’Emília Baró Participà activament en la represa…

Membre de l’escolania de l’església de la Mercè, a Barcelona, estudià música al Conservatori del Liceu, amb el professor Domènec Sánchez i Deyà, i es diplomà amb primers premis en violí, música de cambra, harmonia i història de la música Fou primer violí de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu De jove formà un quartet amb Matthieu Crickboom, Rafael Gálvez i Pau Casals També formà part de l’Octeto Español, amb el qual, el 1901 feu una gira pels Estats Units Aquell mateix any fou nomenat primer violí de l’Orquestra de la Metropolitan Opera House de Nova York Un any més tard anà a actuar amb l’…

Els estanys d’Almenara —o llacunes de Taiola— són envoltades per franges de vegetació halofítica formades bàsicament per canyissar Xavier Moreno Els estanys d’Almenara 215, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Aquests estanys són situats en la proximitat de la costa, principalment dins del terme d’Almenara, al nord-est de la població de Sagunt Es tracta d’un parell de llacunes també conegudes amb el nom de llacunes de Taiola, envoltades per una antiga marjal que actualment ha estat transformada en horta No obstant això, a l’hivern aquests camps s’inunden pel…

El lliri groc Iris pseudacorus , una planta força atraient de les zones humides de la pineda de Vila-seca Oriol Alamany El cap de Salou 29, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Aquest espai és un deplorable exemple de degradació d’una bella àrea costanera per causa d’un turisme desenvolupista portat a l’extrem Així i tot, encara conserva alguns valors naturals que caldria preservar El cap de Salou, un dels accidents geogràfics més sobresortints de l’anomenada Costa Daurada, és al sud de la ciutat de Tarragona, entre la Pineda i el poble de Salou En l’aspecte…