Resultats de la cerca
Es mostren 512 resultats
Òliba
L’òliba Tyto alba és un rapinyaire nocturn mitjà entre 32 i 34 cm d’aspecte inconfusible, a causa dels tons claríssims o daurats de tot el seu cos beix i marró clar al dors i les ales, blanc o crem al pit i l’abdomen, altrament tot clapat de motes negres o molt fosques, i també a causa de les grans ulleres que li emmarquen la cara És un devorador de petits vertebrats els ossos i pèls dels quals regurgita polidament egagròpiles, de crit llòbrec i esfereïdor, hoste habitual de torres i campanars Tony Tilford/Index L’òliba és una espècie sedentària, hivernant i nidificadora als Països Catalans…
Sant Miquel de Perellós (Òpol i Perellós)
Art romànic
Situació Costat nord-est de l’església, amb l’absis semicircular, que constitueix la part més genuïna d’època romànica ECSA - A Roura Aquesta església es troba a la part alta del poblet abandonat de Perellós, a poques passes del vell castell de Perellós L’itinerari que condueix a l’església és el mateix ressenyat en la monografia precedent PP Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 53’ 55,2” N - Long 2° 50’ 49,2” E Història La primera notícia que hom ha trobat documentada de l’existència d’aquesta església és de l’any 1215,…
muntanyes Rocoses

Vista aèria de les Muntanyes Rocoses a l’estat de Colorado (EUA)
© Fototeca.cat-Corel
Serralada
Conjunt de relleus de l’Amèrica septentrional que delimiten per l’W la regió central de les Grans Planes, des de l’estret de Bering fins a Nou Mèxic.
Són delimitades, al N, per la costa del Kotzebue Sound i al S pels escarpaments que cauen sobre l’altiplà de Transpecos, prop de Santa Fe Nou Mèxic a l’E una sèrie de fractures i falles accentuades les destaquen de les Grans Planes a l’W la regió de l’Intermontane Belt, àrea deprimida, les separa de les serralades externes El sistema presenta similitud d’estructures i formes que evidencien una evolució comuna El plegament s’opera bàsicament en dues fases, la primera a la fi del Cretaci i la segona al Terciari més antic Les flexions s’originaren sobre masses rígides, ocasionant plegaments…
Concepte d’infecció hospitalària
Patologia humana
Amb el nom genèric d’ infeccions hospitalàries hom designa les infeccions que contreu un percentatge relativament elevat de les persones ingressades en un hospital, aproximadament un 10% Les manifestacions d’aquestes infeccions es poden presentar durant el mateix ingrés, o bé dies, setmanes o fins i tot mesos després d’ésser donats d’alta de l’hospital Una de les circumstàncies que més influeix en l’elevada incidència de les infeccions hospitalàries és l’existència de malalts ingressats —tant en hospitals especialitzats en malalties infeccioses com en hospitals generals— que pateixen…
Santa Maria d’Ermedàs (Garrigàs)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera de l’església, edifici del segle XI, bé que amb unes formes arcaïtzants J A Adell Santa Maria és l’església del poble d’Ermedàs, el qual es troba situat al cim d’un pujol poc enlairat, al sector occidental del terme, a uns 2 km de Garrigàs, a l’interfluvi del Fluvià i la riera d’Àlguema Mapa 258M781 Situació 31TDG950707 Per arribar-hi cal situar-se a la carretera N-II, a partir de la qual, venint de Girona vers Figueres, després de passar Bàscara, a mà dreta i prop del punt quilomètric 752, hom troba el camí que porta al poble d’Ermedàs, el qual ja és…
neuma
Música
A l’Edat Mitjana, signe (del grec neuma, ’signe’) que servia per a representar una o més notes que corresponien a una síl·laba del cant.
Principals neumes de la notació de Sankt Gallen © Fototecacat/ Jesús Alises Existeixen diverses hipòtesis sobre el seu origen, a causa de les diferències que s’observen entre les primeres escriptures neumàtiques aquestes coincideixen de manera aproximada amb les diferents ètnies que constituïen les Gàllies a l’època de l’imperi Romà, convertides a l’Alta Edat Mitjana en províncies eclesiàstiques La hipòtesi que actualment està més en voga és la que sosté que els neumes deriven dels accents gramaticals De neumes n’hi ha de senzills i de compostos Els senzills representen una, dues o tres notes…
Durbec
El durbec Coccothraustes coccothraustes ostenta un nom justificadíssim, car el seu bec, que utilitza per a trencar nous i altres fruits de clofolla dura, en efecte, és singularment robust i gros És el més gran dels fringíllids ateny 18 cm L’exemplar fotografiat procedeix del Montseny Vallès Oriental Joaquim Reberter És un reproductor molt rar als Països Catalans hi ha tan sols algunes dades de cria a la Vall d’Aran, tots dos Pallars, el Solsonès, les Alberes, i alguna dada antiga de l’interior de les comarques centrals valencianes A l’hivern és un visitant escàs, si bé cada any se’n pot…
Sant Nazari de les Olives (Peralada)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera a primer terme, on hi ha la part més important que s’ha conservat d’època romànica F Tur L’església de Sant Nazari pertany al veïnat de les Olives, agregat de Peralada, que és situat a 2 km vers tramuntana d’aquesta vila El lloc és format per un escampall de masies disperses entre els cursos de l’Orlina i el Llobregat d’Empordà Mapa 258M781 Situació 31TDG998558 Per arribar-hi cal sortir de Peralada per la carretera d’Espolla fets uns 500 m cal agafar a mà esquerra el camí que tot seguit travessa el riu Orlina i amb poc…
Sant Vicenç de les Olives (Garrigoles)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església, amb la façana de ponent F Baltà L’església de Sant Vicenç és la del poble de les Olives, situat a 1 km vers ponent de Garrigoles Les Olives constitueix el nucli de població més important del terme i, de fet, la seva capital en tots sentits Mapa 296M781 Situació 31TEG018615 Per anar-hi cal seguir el mateix itinerari indicat per a Garrigoles Ja hem apuntat que 1 km abans d’aquest poble hi ha el de les Olives La clau de l’església, en cas d’ésser tancada, és guardada en una casa del poble JBH-MLIR Història Sant Vicenç de les Olives ha estat, des…
dret aragonès
Dret
Dret aplicat a Aragó.
Al mateix temps que naixia i es desenvolupava el Regne d’Aragó es consolidaren els costums jurídics dels habitants del territori, i així aparegueren les primeres normes jurídiques autòctones aragoneses Més tard, a cada poble conquerit, el rei d’Aragó concedí el fur propi i entre aquests furs municipals, font principal del dret aragonès antic, destaquen, a part el discutit fur de Sobrarb, els de Jaca 1064, Barbastre 1100, Belchite 1116, Saragossa 1118-19 i Terol 1176 Instaurada ja a Aragó la dinastia catalana, les corts d’Osca del 1247, sota el rei Jaume I, promulgaren el primer fur general d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina