Resultats de la cerca

Una figura singular El mestre Aloi resulta una personalitat singular És una de les figures millor i més documentades del seu temps, amb una activitat extensa que, a més, s’encavalca en les dues meitats del segle XIV, a banda i banda de la frontera que suposa el 1348, l’any de la Pesta Negra, en una continuïtat que no es detecta gaire en figures de primera fila I malgrat l’amplitud de les referències, que enclouen fins i tot més d’una obra vinculada documentalment al seu nom, encara no ha estat possible fixar-ne la imatge artística amb un mínim de coherència Tot i ser invocat sovint en…

Situació i presentació La comarca del Montsià, situada a l’extrem meridional de Catalunya, té una extensió de 735,37 km 2 Al N confronta amb la comarca del Baix Ebre, al NW amb el Matarranya, comarca que administrativament pertany a l’Aragó, al S amb el Baix Maestrat, del País Valencià, i a l’E amb la mar Mediterrània El Montsià consta de 12 municipis, després de la incorporació, el 1990, del municipi de Sant Jaume d’Enveja, que fins aleshores pertanyia a la comarca veïna del Baix Ebre Els límits del Montsià van, pel N, des del tossal del Rei 1 356 m, al NW fins al barranc de Lledó, passant…

Què és el moviment És fàcil observar al nostre entorn objectes en moviment Veure coses que es mouen ens resulta tan familiar, que ens sembla que no cal entendre ni explicar res dels moviments Això no obstant, si ens preguntem què entenem per moviment topem amb certes dificultats No n’hi ha prou a dir, per exemple, que un cos és en moviment perquè veiem que es mou En alguns casos, el moviment dels cossos és imperceptible, de tan lent com pot arribar a ser Per exemple, quan observem els estels en una nit serena o quan contemplem una glacera majestuosa no ens adonem que també estan dotats de…

La ciutat de Manresa no es formà com a castell termenat, però tingué un vicari comtal i un castlà que custodiava el castell del Puigcardener ambdues autoritats formaren unes dinasties de vicaris o de castlans La primera família de vicaris de Manresa fou la cognomenada Balsareny El primer membre que consta com a vicari és Bernat Guifré de Balsareny, que el 1045 deixà el castell a la seva muller Guasca i després de la seva mort havia de passar a Guillem, germà de Bernat, el qual havia d’ésser bisbe de Vic Després apareix una família de vicaris manresans que es cognomena Mura o Cervera El primer…

Els primers intents dels anys cinquanta Molt a l’inici dels anys cinquanta es va redactar una Instrucció sobre Art Sagrat que tenia per objectiu donar unes bases i unes especificacions amb vista a la producció d’obres artístiques religioses Aquestes instruccions eren l’expressió dels plantejaments que l’Església es feia enfront dels nous corrents artístics, i d’alguna manera intentaven lligar la nova manera d’entendre l’art amb els preceptes de la fe «L’arquitectura sagrada, bé que adopti formes noves, no ha de cap manera confondre’s amb la dels edificis profans, sinó que ha d’ésser la pròpia…

En els darrers trenta anys la cultura catalana ha tingut, en les seves múltiples expressions, un revifament molt considerable L’arribada de la democràcia, la reconstitució de la Generalitat, la millora de les infraestructures, la normalització lingüística, entre d’altres fets, han ajudat a aquest regeneracionisme cultural de primer ordre En aquest ambient, la historiografia catalana de l’art també ha pogut superar dificultats de tota índole de períodes anteriors i ha pogut entendre millor –i explicar millor– la història de l’art del país En el cas de l’estudi de l’art, l’arquitectura, el…

La significació del temps El sentit tradicional del temps Les llegendes tradicionals inscrites en els rellotges de sol –siguin en català o en llatí, mostrant un tarannà cultista– expressen una filosofia ben estoica del temps Moltes es refereixen a la seva fugacitat i al seu pas inflexible, inexorable “Fixa’t en l’hora que és no la veuràs mai més” O bé “Qui us pogués allargar, quan sou ditxoses Qui us pogués escurçar, quan sou penoses” I encara, en llatí clàssic “ Quotidie morior ” ‘cada dia moro’ D’altres inscripcions en els rellotges de sol fan referència a l’última hora de la vida de…

Emigració i festa Una de les configuracions culturals més significatives dels grups migratoris és la remodelació del seu nou entorn per a conformar-lo a l’univers simbòlic de procedència, de manera que la transmissió del seu patrimoni cultural tingui uns suports i referents visibles Aquesta apropiació de l’entorn, dotant-lo de nous significats per a reforçar la memòria collectiva, es fa més visible quan es tracta de reconstruir una festa fortament relacionada amb la cultura d’origen Davant la celebració d’una festa considerada primordial per a la pròpia existència del grup es poden emprar…

Situació i presentació La comarca del Solsonès, de 1001,21 km 2 , és a la Catalunya Central, envoltada pel Bages i pel Berguedà, amb els quals manté una gran afinitat i estretes relacions humanes, i per l’Alt Urgell, la Noguera, la Segarra i l’Anoia Té com a cap de comarca la ciutat de Solsona, que li ha donat el nom És considerada una comarca de muntanya, raó per la qual es beneficia de la llei 2/1983 d’Alta Muntanya del Parlament de Catalunya, i en conseqüència té un Pla Comarcal de Muntanya, aprovat el 25 d’octubre de 1989, que ha previst tot un seguit d’actuacions per a millorar la…

Una societat d’estats en conflicte Mentre que les societats nacionals són comunitats de persones, la societat internacional és principalment, bé que no exclusivament, una comunitat d’estats Què vol dir això Vol dir que la major part del que es decideix i es fa en l’àmbit internacional, siguin qüestions polítiques, econòmiques o culturals, és obra dels diferents estats Ens en podem adonar fullejant les pàgines de política internacional dels diaris, on mai o quasi mai no es parla del que fan els senyors Rossi, Smith o Dupont, sinó del que fan Alemanya, la Gran Bretanya, França, els Estats Units…