Resultats de la cerca

El successor de la Banca Nonell El banc de Juan Claudio Güell 1947-1961 El 7 de novembre de 1946 es vengué la totalitat del capital de la Banca Nonell SA vegeu aquest mateix volum, pàg 40-42 El comprador fou Juan Claudio Güell i Churruca, comte de San Pedro de Ruiseñada Juan Claudio Güell i Churruca Compañía Transatlántica, Cien años de vida sobre el mar 1850-1950 Juan Claudio Güell i Churruca va comprar la Banca Nonell el 1946 i la convertí en el Banc Atlàntic Juan Claudio Güell havia nascut a Barcelona el 13 d’abril de 1905 Era besnét de Joan Güell i Ferrer i d’Antoni López i López, el…

Situació i presentació Limita al N amb Esplugues de Llobregat i Barcelona al S amb el Prat de Llobregat la riba oriental del riu i Barcelona, i a l’W altra vegada amb Esplugues i Cornellà D’acord amb la divisió comarcal del 1987, basada en l’establerta el l936, pertany a la comarca del Barcelonès, que comprèn des del Besòs fins al Llobregat Malgrat l’adscripció, l’Hospitalet és en la realitat una ciutat entre el Barcelonès i el Baix Llobregat, i la seva vida es mou a cavall d’aquestes comarques, oscillant cap a l’una o cap a l’altra segons els atzars del moment El consistori aprovà el 1987…

George W Bush, president dels EUA, Washington, 8-2-2008 B Smialowski-Getty Images El nou millenni s’està encetant amb molta més incertitud, perplexitat i contradiccions del que es preveia fa una dècada La fi de la bipolarització entre els Estats Units i l’URSS semblava donar pas a un temps ple de seguretat i coherència Així, un politicòleg nord-americà, Francis Fukuyama, l’any 1989 va parlar de «la fi de la història» com a resultat de la victòria total del model de societat del liberalisme econòmic, que acabaria consolidant-se arreu del…

El domini dels herbívors La singularitat de la fauna de qualsevol bioma depèn en bona mesura dels seus endemismes A les estepes i les praderies, les espècies d’animals endèmics són molt menys freqüents que a les zones veïnes de bosc i desert Els mamífers endèmics amb prou feines representen un 30%, mentre que a les zones de boscos boreals i de deserts superen el 70% Moltes espècies de les estepes i les praderies apareixen també en altres biomes, en efecte És el cas de l’ase salvatge asiàtic Equus hemionus , del cavall de Przewalski E przewalskii i fins i tot de la saiga Saiga tatarica ,…

La distribució i la diversitat de la fauna La fauna de les zones de deserts freds i càlids posseeix, en general, molts trets en comú La fauna dels deserts es va desenvolupar en relació directa amb la formació de la fauna dels continents on es troben aquests deserts així, doncs, les peculiaritats diferenciadores de les faunes dels deserts són determinades, no sols per les característiques del clima, sinó també per l’aïllament dels territoris àrids provocats per les cadenes muntanyoses o per les regions humides Els massissos muntanyosos asiàtics, que es disposen bàsicament en sentit latitudinal…

Teories sobre l’origen de la guerra Què és la guerra Quin concepte en tenim, d’una guerra De teories sobre el seu origen, no en falten Totes elles contenen elements interessants que poden ajudar a esbossar la definició d’aquest assot social que des de sempre ha afligit la humanitat Potser, vist en termes generals, es pot estar d’acord amb l’afirmació de l’antropòleg nord-americà Marvin Harris quan diu que “òbviament, la capacitat d’esdevenir agressius i de fer la guerra forma part de la naturalesa humana Però la manera i el moment en què això té lloc són controlats per les nostres cultures,…

La geografia física El relleu i la geologia L’estructura geològica del Canadà és relativament simple Hom pot distingir-hi tres grans unitats l’escut canadenc, precambrià, les muntanyes de l’est, primàries, i les planes i muntanyes occidentals, aixecades durant el cicle alpí El llac Moraine , situat en el parc nacional de Banff , a Alberta Nancy Girard Bégin CC BY-NC 20 L’ escut canadenc , que ocupa quasi la meitat de la superfície del país, s’estén des de la conca del riu Mackenzie , al nord-oest, pel sud de la badia de Hudson, fins a l’extrem oriental de la península del Labrador Els…

El progrés de la desertització A grans trets, el procés de degradació de les terres desèrtiques, anomenat desertització, és un procés força universal al qual no ha estat aliena l’acció dels humans i del seu bestiar El procés de desertització, que es manifesta en l’empobriment i, de vegades, en la total desaparició de la vegetació, en la destrucció i la salinització del sòl i en l’aparició de dunes mòbils, com també en l’argilització i la takirització dels estrats superiors del sòl, és similar per a totes les zones de deserts freds, i es pot observar, pràcticament, arreu on la pressió…

Un entre milions Quan es reconeix la immensitat de l’Univers és inevitable un cert sentiment de solitud No veiem a l’abast altres mons comparables al nostre calien tantes especificacions per a fer un model com la Terra que aquest només s’ha produït en aquest Univers amb una parsimònia extrema Però intuïm que si en algun altre lloc hi ha vida com aquí, deu tenir unes característiques d’organització i evolució en les quals ens reconeixeríem Això és el que caldria esperar de la unitat material de l’Univers i de la regularitat d’allò que amb prou feines gosem anomenar lleis, perquè potser només…

El procés d’ocupació humana Els aborígens de la tundra s’establiren fa molts segles als marges septentrionals de les terres habitables, encara que avui s’han vist superats pels exploradors àrtics, pels navegants que freqüenten les aigües gelades properes a la banquisa i el personal de les estacions meteorològiques de les illes àrtiques En realitat, en el moment actual, gairebé tots els pobles autòctons de l’Àrtida constitueixen una minoria en els seus territoris nadius No ultrapassen un 5% del total de la població, d’orígens diversos canadencs i nord-americans d’origen europeu, principalment…