Resultats de la cerca
Es mostren 1229 resultats
Guillem Sagrera
Art gòtic
El més rellevant i influent dels artistes medievals mallorquins va ser l’escultor, arquitecte i també empresari artístic Guillem Sagrera, nat presumiblement a Felanitx cap al 1380 en el si d’una família dedicada al llarg de diverses generacions a la construcció i a la talla i el transport de pedra Sagrera va fonamentar la seva activitat empresarial, pel que fa als efectius humans, en els seus parents coetanis fills, cosins, nebots, etc, que van participar en les seves iniciatives formant ensems un potent clan professional –aglutinat pel talent i la capacitat organitzadora de Guillem, segons…
El miratge de la capital: de poble gran a ciutat
Vista panoràmica de Sabadell des de la torre de Joan Baqués, 1890 AHS Al llarg de la segona meitat del segle XIX, una part poblacions dels Països Catalans van continuar experimentant canvis profunds en la forma, en el nombre d’habitants i en les activitats econòmiques que s’hi produïen Mentre que els nuclis rurals situats a les àrees muntanyoses i allunyats de les noves vies de comunicació van sofrir pèrdues de població per l’emigració de la gent jove, les viles que estaven al costat de les noves carreteres, que tenien estació de ferrocarril i que experimentaven un augment de les activitats…
Les incògnites del segle XXI
George W Bush, president dels EUA, Washington, 8-2-2008 B Smialowski-Getty Images El nou millenni s’està encetant amb molta més incertitud, perplexitat i contradiccions del que es preveia fa una dècada La fi de la bipolarització entre els Estats Units i l’URSS semblava donar pas a un temps ple de seguretat i coherència Així, un politicòleg nord-americà, Francis Fukuyama, l’any 1989 va parlar de «la fi de la història» com a resultat de la victòria total del model de societat del liberalisme econòmic, que acabaria consolidant-se arreu del planeta sota el lideratge indiscutible dels Estats Units…
Dels “25 años de paz” a la crisi de la dictadura
Cartell a la façana del Banco Español de Crédito a Barcelona, C Pérez de Rozas, 11-12-1966 AF/AHC Els anys seixanta, la dictadura franquista entrà en la seva maduresa Un cop superada la crisi política provocada pel seu aïllament després de la Segona Guerra Mundial, i dominat, bé que malament, el fracàs de l’economia autàrquica, el règim havia assolit una posició internacional que satisfeia més o menys els seus afanys de perdurar, alhora que havia aconseguit de neutralitzar els seus enemics polítics, derrotats en la Guerra Civil L’empenta del creixement econòmic semblava que podia conduir el…
La flora i el poblament vegetal dels deserts i subdeserts càlids
Els orígens i la diversitat de la flora dels deserts i els subdeserts càlids Hom pot demanar-se si existeix, a escala global, una flora específica dels deserts i els subdeserts, i si hi ha uns determinats grups taxonòmics de plantes limitats a aquests ambients, però la realitat és que no La flora dels deserts i els subdeserts és formada per elements certament especialitzats, però procedents de les grans regions florístiques on es troben La multiplicitat dels orígens La flora mediterrània dóna el fonamental del poblament vegetal dels deserts i els subdeserts ‘mediterranis’ Sàhara septentrional…
La forma de les ciutats
Abordar el tema de la “forma” de les ciutats quan hi ha tanta diversitat com ciutats han existit i existeixen en el món, i formes que responen, a més, a cultures i períodes històrics diferents, és una tasca complexa I això perquè qualsevol classificació implica establir un model basat en la categorització de variables diverses i relacionades entre elles Per exemple, es poden determinar tipus en funció de la grandària grans, mitjanes, petites segons la densitat compactes, extenses, disseminades segons els orígens parlem de models de ciutat grega, medieval, barroca o bé segons la forma del…
Tarragona

Tarragona des del fortí de la Reina
Maite Blay (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Tarragonès, a la costa, amb uns 14 km de façana marítima repartida a banda i banda de la desembocadura del Francolí, que parteix el terme longitudinalment (N-S) en dos sectors de característiques distintes.
Situació i presentació Extensió i límits L’actual terme de Tarragona, de 57,88 km 2 , és format per la suma de dos municipis històrics, el de Tarragona pròpiament dit i el de Tamarit de Mar, el qual fou agregat a Tarragona el 1956 Del 1964 al 2010 el territori també comprenia l’actual municipi de la Canonja Tamarit de Mar ocupa el sector nord-oriental del terme El terme pren una forma allargassada i estreta, amb una disposició de NE a SW, parallela a la línia de costa De SW a NE limita amb els termes de Vila-seca, la Canonja, Reus del Baix Camp, Constantí, els Pallaresos, el Catllar, la Riera…
Santa Maria de Lluçà
Situació Una vista de l’exterior de l’església amb la capçalera, molt tapada per construccions posteriors Rambol L’església de Santa Maria es troba situada en un pla de la carena que separa les aigües del rec de Miralles i la riera del Lluçanès Aquesta església figura situada en el mapa de l’exèrcit 150000, full 293 x 20,3 —y 56,1 31 TDG 203561 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Vic a Berga per Gironella al lloc conegut per Pedradreta surt una carretera que amb poc més de 4 km porta a Lluçà, on enllaça amb la que ve de Santa Eulàlia de Puig-oriol L’església es troba al punt quilomètric…
L’Anoia
Situació i presentació La comarca de l’Anoia és situada a la zona central del Principat Forma part d’un conjunt de terres i de relleus situats a l’extrem oriental de la Depressió Central Catalana, al límit i en contacte amb el Sistema Mediterrani, concretament amb la Serralada Prelitoral Catalana La seva extensió actual és de 866,28 km 2 amb l’annexió del municipi de la Molsosa a la comarca del Solsonès el 1989, l’extensió es veié reduïda en 26,7 km 2 Limita al N amb el Solsonès, a l’W amb la Segarra i la Conca de Barberà, al S amb l’Alt Camp i l’Alt Penedès, i a l’E amb el Bages i el Baix…
Els constituents i les propietats dels sòls
Els constituents inorgànics dels sòls L’origen dels constituents inorgànics del sòl Els materials de tipus inorgànic que formen la fase sòlida del sòl són constituïts per silicats, òxids i hidròxids metàllics en determinats casos per aluminosilicats amorfs i en d’altres per carbonats o sulfats més rarament hi ha clorurs, fosfats o sulfurs Les proporcions relatives en què es presenten els diversos minerals varien en funció del tipus de material a partir del qual s’ha desenvolupat el sòl, i dels processos edafogenètics actuants En els sòls dels Països Catalans els carbonats tenen un paper…