Resultats de la cerca
Es mostren 11421 resultats
Vila de Perpinyà
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli antic de la vila, amb el Palau dels Reis de Mallorca a primer terme Arxiu ECSA La vila vella de Perpinyà es troba al centre de la plana rossellonesa, a la riba dreta de la Tet Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 41’ 42” N - Long 2° 53’ 48” E La ciutat, capital del Rosselló, és travessada per la N-9, de Narbona al Pertús, a la qual conflueixen la carretera N-117 de Perpinyà a Quillana la N-116, que es dirigeix a la Guingueta d’Ix, i la N-114, que de Perpinyà va fins a Cervera PP Història Perpinyà ha succeït, com a capital del Rosselló, a l’oppidum ibero-ligur de…
La moneda des del segle VIII al segle XIII
Art romànic
Consideracions prèvies La història de la nostra terra en aquest període ofereix, en el camp de la numismàtica, una personalitat molt acusada l’encunyació de monedes segueix un camí parallel al desenvolupament polític vers una desvinculació dels corrents dominants en l’imperi Carolingi, fins a assolir una total independència Es començà amb la moneda de Carlemany, dintre dels models carolingis, que havien establert un sistema pel qual la lliura de plata quedava dividida en 20 sous el sou en 12 diners, i el diner en 2 òbols o malles Però a mitjan segle IX s’inicià una veritable autonomia…
rock
Música
Música popular del segle XX d’origen anglosaxó.
Abreviació de rock-and-roll , rock’n’roll o rock & roll , una forma de música lleugera, amb un ritme de 4/4 amb forts accents en el segon i el quart temps i on predominen el ritme i el so dels instruments amplificats electrònicament Nasqué a la meitat dels anys cinquanta, anà evolucionant i fragmentant-se i es convertí en la principal música popular al final del segle XX i el començament del XXI L’expressió rock and roll , traduïda literalment, significa ’gronxar-se i rodar', però a mitjan segle XX era un eufemisme usat en l’argot dels afroamericans dels EUA per a referir-se a anar de…
orquestra
Música
Grup instrumental, format a l’entorn de la família del violí, caracteritzat per: la participació de dos o més membres d’una mateixa tessitura d’aquesta família que interpreten la seva part a l’uníson; l’estabilitat de la seva constitució, amb un líder clar i un conjunt de normes a seguir; la incorporació més o menys progressiva dels instruments de vent-fusta, i la participació d’instruments de metall i percussió.
Disposició estàndard dels instruments en una orquestra simfònica actual © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Des de la seva creació durant el Barroc, l’orquestra ha constituït una de les institucions bàsiques de la música occidental per la quantitat i qualitat d’obres que li han estat dedicades D’entre les seves múltiples funcions destaquen la interpretació del repertori simfònic i la participació -fonamental- en l’òpera El segle XVII El naixement de l’orquestra Jean-Baptiste Lully 1632-1687 fou el primer que presentà una orquestra que es pot considerar de trets actuals, partint de…
Sistema antic i sistema feudal
Examinades les característiques essencials del sistema antic, serà bo de confrontar-les amb les del feudal així, alhora que es defineix aquest sistema, s’intentarà desvetllar els mecanismes que van conduir de l’un a l’altre En el sistema antic predomina, com hem vist, l’impost, que és una fórmula pública de drenatge d’excedents dels homes lliures no exempts cap a una classe dirigent que controla l’aparell de l’Estat L’impost és, per naturalesa, una càrrega homogènia o equiparable una mateixa base impositiva per als integrants del collectiu al qual s’aplica En el sistema feudal, en canvi,…
Els símbols
La cultura popular acostuma a representar tot allò que identifica un poble i proporciona un bon nombre d’elements susceptibles de ser incorporats en l’imaginari i la iconografia collectius Utensilis, recipients, eines, menjar o peces de roba, ofereixen un camp inesgotable de possibilitats Aquest volum presenta dos capítols que desenvolupen alguns dels elements que conformen la cultura popular catalana Un és aquest i l’altre és el dedicat a la imatge de la festa El present capítol mostra elements molt tradicionals com ara el porró o la barretina, que representen la dimensió més folklòrica d’…
Signes de puntuació i altres signes ortogràfics
La coma No s’escriu mai coma entre subjecte i verb, llevat dels casos en què el subjecte és llarg i la coma facilita la lectura Els moviments dels socialistes catalans en el joc d’estratègia en què es podria convertir el debat del finançament, són examinats amb lupa per la resta de formacions Aquell antic membre dels escamots d’elit que va arribar a cap d’estat a través d’un cop incruent el 1999, ha hagut de sucumbir davant els seus adversaris S’escriu una coma després de la tematització del subjecte i també en frases amb altres elements tematitzats Ma mare, l’anirà a buscar a l’escola, no la…
Signes de puntuació i altres signes ortogràfics
La coma No s’escriu mai coma entre subjecte i verb, llevat dels casos en què el subjecte és llarg i la coma facilita la lectura Els moviments dels socialistes catalans en el joc d’estratègia en què es podria convertir el debat del finançament, són examinats amb lupa per la resta de formacions Aquell antic membre dels escamots d’elit que va arribar a cap d’estat a través d’un cop incruent el 1999, ha hagut de sucumbir davant els seus adversaris S’escriu una coma després de la tematització del subjecte i també en frases amb altres elements tematitzats Ma mare, l’anirà a buscar a l’escola, no la…
La participació catalana en les exposicions espanyoles i universals
El perquè de les exposicions Les grans exposicions, internacionals o universals, han tingut sempre tres protagonistes les ciutats organitzadores, els expositors i els visitants Si bé els tres han tingut un denominador comú en el seu interès per les exposicions, les raons són i han estat ben distintes Cartell de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, dissenyat per FGalí ECSA Les ciutats organitzadores busquen el prestigi internacional que els pot donar l’exposició És clar que corren un risc, i que trobaran el desprestigi si no els surt bé La celebració d’una gran exposició acostuma a…
Les heterobasidiomicètides paràsites o teliomicets: rovells, carbons i afins
Les uredinals rovells El grup de les uredinals correspon als coneguts rovells , que formen un dels principals grups de teliomicets, per la gran quantitat d’espècies que inclou i per l’efecte que moltes d’elles tenen sobre plantes d’interès agrícola o ornamental La fotografia mostra una branca de boix atacada pel rovell Puccinia buxi , una espècie germana dels rovells que malmeten les graminies P graminis Les petites berrugues brunes són els telis, formats per simple juxtaposició de telióspores, ja que el miceli creix dins la fulla, entre les cèllules, sense que mai no es formin cossos…